divendres, 27 de novembre del 2020

TANTES DITES, TANTES RIMES

 

NUÑO, Fran. Tantes dites, tantes rimes 

Yekibud Editores, 2019

ISBN: 9788494798979

«No un cap de pardals... dos!», assenyala Ignasi Blanch al petit text de la contracoberta d’aquest llibre de poemes. I jo diria: no dos caps de pardal... sinó tres! Perquè el cap de Laura Borràs hauria de comptar-se com un més al costat del dels dos autors, Fran Nuño i Jan Barceló. El seu treball de traducció hauria d’esmentar-se més aviat com una adaptació que ha sabut transformar els versos (tot respectant els jocs de partida) amb mestria i naturalitat. I no era tasca fàcil, perquè a la feina de trobar les frases fetes equivalents en català, s’afegia la necessitat de mantenir el ritme de les rimes, la musicalitat i l’enginy que havia treballat tan bé Fran Nuño al castellà i els jocs de paraules implícits tant en les pròpies frases com en els poemes.

Tantes dites, tantes rimes és un divertiment poètic que parteix de la cultura popular per continuar i portar més enllà les personificacions, les síntesis, les metàfores, etc., que amaguen les frases fetes. Vint-i-nou poemes sortits de vint-i-nou dites populars es passegen per aquest llibre, que sorprèn no només per la seva inusual temàtica i per l’humor, sinó sobretot per una aposta gràfica arriscada i cridanera.

Jan Barceló es declara un enamorat de la puresa del color de les tintes planes i del joc que pot arribar a donar la suma d’aquestes. L'il·lustrador desenvolupa la proposta gràfica del llibre a través de tres colors ben intensos que combinats amb el blanc componen dobles pàgines que juguen a complementar-se a través del pes que va tenint cadascun d'ells.

I tot i que cada poema genera un univers autònom, el llibre està plantejat des de l’inici com un tot. Els textos semblen viure dintre de les il·lustracions, i tant la mida, com el tipus de lletra, com la seva posició o color, formen part de les imatges i esdevenen un element recurrent que aconsegueix compactar el llibre i oferir-nos una experiència poètica també visual.

Una aposta agosarada i amb un treball d’edició exquisit, de la mà d’una petita editorial a qui hem d’agrair el fet de tenir tanta cura en tots els moments de la producció d’un llibre.

Anna Juan -Faristol-

dimecres, 25 de novembre del 2020

LA LLUNA NO ÉS DE NINGÚ

RIDDLE, Thoby. La lluna no és de ningú

Babulinka Books, 2020 

ISBN: 9788412080827

«La guineu és una de les poques criatures salvatges del món que pot sobreviure amb èxit a la ciutat» és la primera frase d’aquest àlbum. Imagino que és veritat perquè les guineus són prou llestes per adaptar-se a qualsevol ecosistema. A més, a la rondallística popular, normalment formen part del cicle d’«el llop i la guineu» on representen la saviesa i l’astúcia i els llops la força i la beneiteria.

L’inici del llibre és potent. A més a més de la frase que llegim a la pàgina esquerra, veiem a la banda dreta una guineu, asseguda a la butaca de casa, endormiscada, amb un tassa de cafè al costat i una finestra oberta que ens apunta que està en un pis de la ciutat. Al seu darrera el dibuix d’un quadre de Van Gogh (Camp de blat amb xiprers) que va fer quan es va ingressar voluntàriament en un manicomi, a França. El quadre reflecteix el que veia Van Gogh des de la seva finestra del sanatori i en aquesta imatge de l’àlbum fa de contrapunt, de mirall, de la finestra del pis de la guineu. Ben pensat.

A més, hi ha un altre element que connecta amb tot plegat (amb la casa, amb Van Gogh) i és la pila de llibres que hi ha al terra. Si ens hi fixem bé, veurem que el que hi ha al damunt és un de les tires còmiques de Charlie Brown. L’autor explica que l’Snoopy és un dels seus ídols i que en una vinyeta va veure com es cremava la caseta del gos, mentre es lamentava per la pèrdua dels seus llibres, de la seva taula de billar i del seu VAN GOGH! Tot casa, ja ho veieu.

A la portada de «La lluna no és de ningú» veiem un altre personatge, un ruc. És l’altra cara de la moneda. Llegim que «no sempre té una adreça fixa» que ens pot indicar que és un sense-sostre. El veiem assegut en una escala qualsevol, i a les parets que l’envolten hi ha cartells que conviden a somiar: circs, mags, teatres,…

La guineu es fa dir Clive Prendergast, que és un nom força elegant, tot i que de debò ningú que no sigui una guineu pot pronunciar el seu nom real. Treballa en una fàbrica, on no sap que hi fabriquen. I la imatge ens remet a la mítica pel·lícula de Chaplin “Temps moderns”.

L’ase es diu Humphrey i és força maldestre. No acaba de sortir-se’n a les feines que se li presenten.

Entre els dos animals hi ha una bona amistat i l’àlbum ens mostra un episodi força bonic i curiós on cauen a les seves mans dues entrades per anar al teatre, amb tiberi posterior inclòs.

Un llibre on, aparentment, no hi passa gran cosa, però que ens ofereix una visió del que significa ésser amics i de com, de vegades, la vida pot ser meravellosa.

Les il·lustracions estan fetes de manera artesanal. L’autor, Tohby Riddle, primer dibuixa els personatges, després els pinta, a continuació els retalla i finalment els enganxa sobre el fons. Una mena de collage que resulta bonic de veure.

Cada vegada que torneu a mirar el llibre, trobareu noves relacions i detalls que abans no havíeu vist.

Crec que és una lectura que pot oferir bones converses filosòfiques amb infants de cicle mitjà.

Proveu de començar amb la frase que hi ha al final del relat quan els dos amics passegen entre el carrusel de llums que fan pampallugues i els sorolls de la ciutat i es diuen l’un a l’altre:

«Aquesta és la nostra ciutat»

Plantegeu què significa «Pertànyer a un lloc», us sorprendran les idees dels nois i noies.

Al web de l’editorial Babulinka podem llegir:

«Tot un clàssic modern, una història magistral d’amistat i dignitat que encaixa perfectament en qualsevol cor, mà, pota o peülla». Shaun Tan.

En Clive Prendergast és una guineu que viu amb un cert èxit a la ciutat. Té un amic ase anomenat Humphrey. Aquesta és la història de la seva amistat i de les coses meravelloses que, de vegades, passen un cop a la vida i que deixen a l’ànima una sensació triomfant. Perquè qui té poc, quan arriba una fortuna, per petita que sigui, se sent envaït per la gratitud i l’alegria.

La Lluna no és de ningú és considerat un dels llibres per a nens més importants que s’han publicat a Austràlia durant els últims 10 anys. El pas del temps ha confirmat la seva condició de clàssic modern de la literatura infantil. Tot i celebrar-se el 10è aniversari de la seva primera publicació, segueix sent un dels llibres més venuts a Austràlia.

La invitació a la lectura. Jaume Centelles

dijous, 19 de novembre del 2020

MIGRANTS

WATANABE, Issa. Migrants
Libros del Zorro Rojo, 2019. Segona reimpressió novembre 2020
ISBN: 9788494990458

Acaba de publicar-se un llibre bonic de veres. Tot i que d’entrada veus que és un altre llibre sobre emigrants, diàspores i gent que ha d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam o la misèria, quan l’obres quedes atrapat per la potència de les imatges.

De què va aquest «Migrants»? De gent que fuig, efectivament. Bé, en realitat són un grup molt nombrós de persones antropomòrfiques que surten d’un bosc d’arbres secs, en plena nit. És una migració sense retorn, on aniran patint tota mena de problemes i sacrificis. D’altra banda, és quelcom al que, malauradament, ens estem acostumant a veure. Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). Poca broma.

Les il·lustracions són precioses. Veiem els animals caminant, silenciosos, tristos, amb patiments diversos i la constant presència de la mort, d’una mort que recorda molt al llibre de Wolf Elrbruch, «El pato y la muerte»).

Els fulls setinats emfasitzen el fons d’un color negre dramàtic per on transcorre l’aventura. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són commovedores i expliquen les escenes que anem veient sovint als diaris o a la televisió.

A la contraportada hi ha aquestes paraules:

Migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.

Un llibre que permet abordar des de diversos angles el què està passant a la Mediterrània, per exemple.

Recomanat per a cicle superior i l’ESO.

Issa Watanabe, la il·lustradora diu:

«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»

JAUME CENTELLES

QUÈ ENS CAL?

 

RODARI, Gianni. Què ens cal?

Kalandraka, 2020

ISBN: 9788416804863

En ple centenari del naixement de Gianni Rodari, les editorials s’afanyen per recuperar els llibres de l’autor italià, referència imprescindible de la literatura infantil i juvenil universal. Si haguéssim de definir en poques paraules l’obra de Rodari, podríem dir, per exemple, que ofereix un espai per experimentar la infinitat de possibilitats que té la fantasia. En els seus escrits hi ha un joc lingüístic i poètic, o, si m’ho permeteu, simplement un joc. Perquè ell jugava amb les paraules per ampliar-ne el sentit i l’ús, i en aquesta combinació de mots –sempre sorprenent– els petits podien (poden) sentir-se lliures per desenvolupar la pròpia creativitat i la imaginació.

Què ens cal?, una filastrocca rodariana convertida en àlbum independent, és un sil·logisme, és a dir, un encadenament lògic d’idees que en aquest cas comença amb un objecte quotidià i senzill («Per fer una taula ens cal la fusta») i que acaba amb una cosa immensa, la naturalesa, aquí representada per una flor («Per fer una taula ens calen flors»). Les poques paraules que hi ha –però que poden esdevenir el que es vulgui– estan incorporades a les il·lustracions com una imatge més. Obra de Silvia Bonanni, es tracta de collages a base de retalls de paper i de roba que conformen composicions en què no sobra ni falta res. Com a resultat tenim, doncs, un àlbum infantil que ens recorda que encara podem jugar amb la literatura.

Si sou curiosos, cliqueu aquest enllaç i podreu escoltar la filastrocca (aquí una mica més llarga) cantada per Sergio Endrigo i un grup de nens i nenes, als anys setanta:

https://www.youtube.com/watch?v=mrd7CxDxyEE&feature=youtu.be

Bernat Cormand

ELS DIES FELIÇOS

 

CORMAND, Bernat. Els dies feliços

Abuenpaso, 2018

ISBN: 9788494744686

Els dies feliços és un llibre àlbum que destaca molt especialment pel que narra i pel com ho narra. Amb ben poc, l'autor en té prou per descriure el record d’un estiu i la relació d’amistat i d’amor que s’hi va gestar entre dos nens, en Jacob i el narrador. I ho aborda de forma directa, sense metàfores, sense màscares d’animals o d’objectes humanitzats, tot mostrant els dos protagonistes en primer pla, i alguns dels elements i situacions que descriuen aquells dies feliços sense valoracions ni interpretacions, i deixant que sigui el lector qui interpreti, tal com també succeïa a El nen perfecte, un àlbum del mateix autor i amb un to similar, en el qual tractava el transvestisme.

La posada en escena és summament delicada, meticulosa i precisa, i l’execució és impecable, amb el traç minuciós i l’hiperrealisme al qual ens té acostumats Cormand. Tots els elements –des del color de la pàgina a la mida del text– estan tractats amb aquesta voluntat i embolcallats per una pàtina de color beix i de boira que ens transporta al passat, al sípia de les fotografies antigues i als primers colors que s'aplicaren a les fotografies en blanc i negre.

Els dies feliços és un llibre valent i alhora necessari per fer més present el tema de l'homosexualitat en la LIJ i per obrir una mica més el ventall de temes i de punts de vista.

L'únic dubte que em crea el llibre és que si la relació dels protagonistes fos entre nen i nena parlaríem potser d'una història tòpica i amb poc tremp, però, com he dit al principi, l'objectiu és un altre i és ben clar. El què i el com del llibre, dos eixos essencials en una obra, el converteixen en un exemplar únic. 

Pep Molist 

Faristol

JO, ALFONSINA

    

NEGRESCOLOR, Joan. Jo, Alfonsina

Thule, 2020

ISBN: 9788416817719

Quan Alfonsina Strada va complir deu anys, el seu pare li va fer un regal que li va canviar la vida: una bicicleta. Des de llavors, va intentar buscar el seu espai en un món tradicionalment dominat per homes. Amb aquesta idea es resumeix la trajectòria vital de la primera i única dona a competir juntament amb els homes en curses com ara el Giro d’Itàlia, una pionera de la participació femenina en aquest esport a qui aquest àlbum ara ret homenatge.

Joan Negrescolor dedica aquest llibre a les dones que, com Alfonsina, no es rendeixen mai. Sense aprofundir en detalls biogràfics i amb un text sintètic i pensat per als petits lectors, la narració avança amb fluïdesa mitjançant un relat de tossuderia infantil i resistència que s’allunya, per sort, d’altres publicacions similars més feixugues i pretensioses, com les que darrerament proliferen al mercat editorial, i se centra, en canvi, en el gust d’explicar una història.

L’il·lustrador se serveix del seu estil inconfusible a l’hora de reforçar la senzillesa d’aquest text. L’esclat cromàtic a què ens té acostumat, doncs, s’accentua de nou amb composicions barroques i abarrotades que s’enquadren dins d’un urbanisme esquemàtic i molt particular en què conviuen tot un seguit de personatges sovint de formes desproporcionades però d’una gran personalitat estètica. A més, les il·lustracions demanen una segona lectura pels detalls i la metainformació implícita que contenen, com ara les notícies sobre la declaració de la guerra.

Coneguda com «la Reina del Pedal», Alfonsina ha trobat en Negrescolor un biògraf excel·lent que ha transformat la seua lluita particular en un àlbum que ha tingut cura de tots els detalls. També de les guardes, que enceten la història amb una panoràmica del poble i la conclouen convertint-nos en els espectadors del que sempre va somiar.

Clara Berenguer Revert

VIDA. HERBARI IL·LUSTRAT

 

SANTAMANS, Joana i BALLESTEROS, Enric. Vida. Herbari il·lustrat

Bridge, 2019. Segona impresssió maig 2020

ISBN: 9788416670635

Un volum preciós per divulgar la botànica entre els infants i joves, amb dibuixos de la pintora i il·lustradora Joana Santamans i textos del científic i investigador Enric Ballesteros. Les 135 il·lustracions estan fetes amb tècnica mixta i són molt realistes, precises i plenes de llum. La Joana ja va fer d’observadora naturalista al seu llibre Bestiari, mostrant el seu amor per la naturalesa.

Els textos, clars i poètics, descriuen l’arbust o flor, apunten alguna dada històrica i finalment indiquen alguna propietat culinària o mèdica o alguna curiositat.

El resultat és una joia en forma de llibre.

BANDADA

DÍAZ GARRIDO, María Julia. Bandada

Kalandraka, 2012

ISBN: 9788415170235

«Bandada», según la definición del DRAE, es un «Grupo numeroso de aves o animales alados que vuelan juntos» y también un «Tropel o grupo bullicioso de personas». Este álbum, ganador del V Premio Compostela de Álbum Ilustrado, juega con esta doble acepción para representar una alegoría de la evolución de la humanidad desde la curiosidad por el progreso hasta la decadencia y violencia.

El texto de este álbum es escueto, muy contenido y sobrio. No dice más de lo necesario. El resto lo ponen las ilustraciones en blanco y negro, técnicamente impecables, que muestran unas inquietantes aves humanizadas en un simbólico viaje que comienza en el germen del conocimiento científico, y va mutando hasta convertirse en la crónica de una sociedad injusta, violenta y absurda.

El jurado que concedió este premio destacó «el virtuosismo» de la técnica artística para conseguir imágenes de una «extraordinaria calidad y fuerza expresiva». María Julia Díaz Garrido y David Daniel Álvarez Hernández, responsables del texto y las ilustraciones, nacieron en México, donde se licenciaron en la Escuela de Diseño del INBA.

Esta edición, de gran formato y cuidados materiales, incluye de regalo una lámina de 22 x 32 cm que reproduce la ilustración de cubierta.

Revista Babar

DESCOBRIM L'ARQUITECTURA

 

ALTARRIBA, Eduard. Descobrim l'arquitectura

Juventud, 2020

ISBN: 9788426146212

Les piràmides, els temples de la Grècia clàssica, l’urbanisme romà, l’arquitectura bizantina, les cases japoneses, les construccions populars... tot això, i més, es pot trobar en aquest llibre que ens apropa a l’arquitectura des d’un punt de vista «professional», tot analitzant les diverses tècniques constructives que s’han utilitzat en les diverses èpoques i en les diverses cultures. Així mateix, ens mostra –i ens explica per què és important– l’obra d’alguns dels arquitectes més emblemàtics del món modern i contemporani, des de Palladio a Zaha Hadid, passant per Le Corbusier, Frank Lloyd Wright o Mies van der Rohe, sense oblidar, és clar, Antoni Gaudí. El llibre es tanca amb uns apartats dedicats a la professió i als reptes a què s’enfronta actualment, i amb una projecció futurista molt particular de com pot arribar a ser l’arquitectura del planeta Mart, si és que alguna vegada hi arribem.

Es tracta d’un llibre molt ben construït, tant pel que fa als continguts textuals com a la visualització gràfica, fruit d’un treball conjunt signat indistintament pel que fa al text i a les il·lustracions pels seus dos autors, una arquitecta i un dissenyador gràfic. Els continguts s’hi presenten d’una manera flexible, en una maqueta molt variada que permet de dedicar l’espai que cal a cadascun dels aspectes analitzats. A més, s’hi treballen a fons els conceptes arquitectònics i es destaquen les innovacions constructives més rellevants, tot incorporant una riquesa terminològica molt notable, tot i que hauria estat molt útil recollir aquests termes, sovint desconeguts pel lector, en un glossari final. Per a les diverses realitzacions arquitectòniques s’indica quan es van construir, qui les va dissenyar i quina era la seva funció per mitjà d’uns símbols que s’expliquen en la introducció.

Un llibre creat per Alababalà, una empresa de serveis editorials especialitzada en llibres de coneixements tant científics i tècnics com humanístics, que està pensat des d’aquí però que té caràcter global, com ho demostra que l’edició original, Discovering Architecture, es va publicar al Regne Unit el 2019. Un nou títol que enriqueix el catàleg de l’Editorial Joventut i que incrementa la varietat de llibres de coneixements de gran qualitat disponibles en català.

Mònica Baró

dimecres, 4 de novembre del 2020

OFF

 

SALOMÓ, Xavier. Off

Flamboyant, 2019

ISBN: 9788417749286

Un personatge amb una caputxa vermella cavalca sobre un cérvol per un paisatge desolador, fins a arribar davant d’una xemeneia que fumeja. Ambdós protagonistes accedeixen dins del mur de contenció a través d’una petita porta, també vermella, i un cop dins, enmig de cables, d’interruptors i d’una piscina de combustible, destaca un botó vermell que pampallugueja. Com ja ens anuncia el títol, el protagonista decideix apagar aquest botó amb fermesa, i el reactor deixa de funcionar. Impera un silenci que propicia el son i la calma. Mentre dormen, la natura torna a renéixer i a pintar de verd el paisatge ombriu. La mirada dels personatges, les banyes del cérvol que reneixen, el joc de múltiples enquadraments i els diferents punts de vista que adopta el narrador visual ens indiquen que el temps passa, que de centrals com aquesta n’hi ha més de 400, com ens diu la faixa que acompanya el llibre, i que també som nosaltres els qui hem d’actuar i salvar el món d’altres catàstrofes.

Xavier Salomó aconsegueix crear una obra esfereïdora que parla d’un tema actual amb una forta consciència ecològica. La lectura visual és complexa i profunda. La selecció de personatges no és gratuïta, són emblemàtics i universals. Del protagonista humà no se n’identifica el gènere, tampoc no cal, únicament que porta la tradició vermella sobre les espatlles. De l’animal, en sabem que és un dels primers a ser representats en les pintures rupestres, que les seves banyes creixen cada any, i que és conegut en la ficció europea per ser el rei del bosc. Al segle XXI, però, el perill i l’acció no són ni el llop ni el bosc, el perill som nosaltres. I així ho tradueix Salomó en una gramàtica visual àmplia, carregada de simbologia cromàtica, de canvis de plans amb sentit narratiu, de referents interpictòrics, audiovisuals i musicals, i a través d’un ritme pausat i parsimoniós en totes les dobles pàgines.

L’obra va ser publicada per primera vegada a França fa cinc anys, i ara l’editorial Flamboyant n’ha fet la versió catalana, que es complementa amb un seguit d’accions de dinamització entorn del llibre. Davant de tanta multimodalitat i participació, només un retret: quan tindrem l’app?

Cristina Correro

 

NINGÚ COM JO


CHAO, Ignacio Ningú com jo

Kalandraka, 2020

ISBN: 9788416804856

Dins la LIJ es planteja sovint el tema de la diferència en clau integradora i positiva. Però què passa quan la diferència és intencionadament marcada pel mateix protagonista? Aquest llibre és un al·legat molt punyent sobre el constant creixement de l’ego d’un tirà que, des del no res, anirà inflant la seva personalitat i el seu poder fins a esdevenir aparentment intocable, en detriment dels seus súbdits, de la seva cultura i del seu poble.

Ignacio Chao mena amb mà de mestre el crescendo de la supèrbia del tirà, amb frases molt concises i amb unes el·lipsis molt ben mesurades, de manera que allò que desvetllaria la nostra empatia al principi esdevingui repulsiu al final. Així aconsegueix que l’autobiografia d’aquest tirà sigui universal, tant avui com ahir, tant aquí com a l’Afganistan. Perquè Déu n’hi do de les dictadures que hi ha hagut, hi ha o hi haurà si no badem en aquest món!

Independentment d’allò que succeeix dins la història universal amb majúscula, o de la simple història argumental d’aquest àlbum concret, val la pena observar la tasca de la il·lustradora i la seva habilitat no solament tècnica (que és molta), sinó l’exercida, sobretot, en l’elecció del càsting de personatges secundaris i dels fons de la doble pàgina. Des dels espais oberts i en picat de la primera doble plana fins al mur en contrapicat de la darrera, passant per uns interiors exuberants i uns jocs lumínics impecables, o des dels ratolins i la banyera de la portadella, fins als micos de la biblioteca o els voltors a contrallum d’un núvol que esbossa la silueta porcina, tot hi és i ens apareix ple de significació simbòlica, i això contribueix en gran manera a fer que la lectura d’aquesta obra sigui entenedora des d'edats ben primerenques fins a les més madures.

Teresa Duran Armengol

L'ÀNIMA PERDUDA

TOKARCZUK, Olga. L'ànima perduda
Thule, 2019
ISBN: 9788416817610

És evident que la concessió del Premi Nobel de Literatura a l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk dota d’una certa rellevància l’arribada de L’ànima perduda, que, d’altra manera, s’hauria de guanyar el favor dels lectors i dels prescriptors per si mateixa. I ho faria amb nota. Val a dir, però, que en la part de composició de ben segur que hi ha tingut molt a veure Joanna Concejo, una il·lustradora també polonesa que, si bé a l’Estat espanyol és poc coneguda, té una sòlida trajectòria i un reconeixement important a gran part d’Europa.

Deixant de banda aquest fet, L’ànima perduda sobresurt principalment per dos aspectes clau: és una proposta formal molt original i sorprenent, i és, de totes totes, un llibre àlbum per a adults. La història que escriu Tokarczuk és la d’un home que, de tan atrafegat i de tan ràpid que treballa, ha deixat la seva ànima enrere –que transita pel temps més lentament– i ja no recorda gairebé ni el seu nom. El metge li recomana asseure’s a esperar-la, i això és el que porta a terme durant temps i temps. El conte, d'alt contingut filosòfic, relata aquesta espera i és un avís a navegants i un elogi de la lentitud i la paciència, alhora que provoca la reflexió, l’embadaliment i el debat.

Formalment, el gruix principal del text és en una de les pàgines de l’inici, i un fragment breu de desenllaç el trobem al final. La resta són imatges que semblen formar part d’un quadern vell d’escola i d’infantesa, farcit de records amb un to sípia que els embolcalla, amb fotografies antigues, paper de calcar, fulls de llibreta i imatges del personatge. El lector es mira i es remira els bells, precisos i melancòlics dibuixos de Concejo, seguint els moviments lleus de l'espera del protagonista i a la recerca del rostre de l’ànima perduda que se suposa que viatja al seu encontre, tot visualitzant els detalls que porten al desenllaç i que descriuen el pas del temps.

L’ànima perduda és un llibre excepcional, una literatura tranquil·la que convida a fer-hi diverses passades a la recerca dels diversos detalls que de mica en mica van amplificant la història i van oferint elements al lector per entendre-la i fer-se-la seva.

Pep Molist