dimarts, 14 de setembre del 2010

CONTE PER CONTAR MENTRE ES MENJA UN OU FERRAT

BRUNO, Pep. Conte per contar mentre es menja un ou ferrat. Kalandra 2003.
ISBN 8495730456


En tots els relats de tradició oral existeixen diversos recursos narratius de depurada senzillesa i eficàcia. Pep Bruno, expert contador de contes, coneix bé aquests procediments que ha utilitzat per contar aquesta divertida història. El conte amb una clara estructura circular, progresa en un encadenat d'escenes sobre un ritme que estableix un esquema repetitiu. La gallina Anselma ha posat un ou per un nen anomenat Joan. Una succesió de personatges s'alternen per dur-li fins a casa seva. Una vegada allí el seu pare li fregeix per sopar. Un altre cop tots els personatges aniran sortin per interesar-se per aquell ou tan estupend que no els faria res de probar.Quan per fi en Joan s'acabi l'ou s'haurà acabat el conte. Amb conexió amb la història les il·lustracions presenten un aire absurd. Hi ha un encertat ús del collage dins unes imatges a doble pàgina, de tècnica mixta, que juguen amb gran diversitat d'enquadraments i perspectives.


Diego Gutiérrez del Valle
[Seminario i revista Peonza]

QUAN PARI DE NEVAR

KOMAKO, Sakaï. Quan pari de nevar. Corimbo, 2006.
8484700984

Narració minimalista on colors, textures, llum transmetren les sensacions en veure com cauen els flocs de neu al jardí. Un infant-conill es desperta amb la il·lusió de veure nevar, jugar amb la neu i anar en trineu, però potser cal una mica de paciència per poder veure acomplides les expectatives d'un dia tan especial, en el que la neu porta coses bones i també de no tan bones. L'autora ens convida a experimentar la impaciència dels petits moments tan plens de màgia i tan efímers alhora, mentre la imprimeix en la veu narrativa provocant al lector el desig del protagonista.

Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil
[Associació de Mestres Rosa Sensat]

AL CIM DEL MÓN

HOBBIE, Holly. Al cim del món. Barcelona : Edebé, 2004.
ISBN 8423670309

Aquesta és la història d'amistat i vivències compartides on l´impuls dels personatges es compleix en la funció de voler-se conèixer, d'anar més enllà i atrapar coses noves, d' apropar-se a d'altres cultures i experiències. Xano surt en cerca del seu amic Xoni i preocupat per la seva tardança, segueix les seves petjades atravessant el bosc i així arriba a les vies del tren. A partir d'aquí sol el profund coneixement del seu amic li dóna les claus per localitzar-lo i acompanyar-lo en la seva espontània aventura, un viatge al cim del món a Nepal. La il.lustració s'endinsa en fons de relat mitjançant una gama de colors suaus, aigualits, i acords amb el moment, càlids en les escenes quotidianes i de la llar, tons foscos per ambientar el bosc i colors freds sobre un dibuix de perspectives realistes en els paisatges urbans.

Francisca Santacana Guillén
[Asociación Andersen]