divendres, 21 de febrer del 2014

RATPENATS A LA BIBLIOTECA

LIES, Brian. Ratpenats a la biblioteca
Joventut, 2a edició, 2012
ISBN: 9788426137265

Quan arriba la nit i els ratpenats ja han dormit, menjat i jugat a vegades s’avorreixen. Per sort, de tant en tant, algú es deixa la finestra de la biblioteca oberta i llavors se sent un crit que convoca a tota la colla: -“L’avorriment ja té cura, aquesta nit hi ha lectura”- i tots plegats entren cap dins. Els més grans van directes als seus llibres preferits i els més joves juguen i ho exploren tot mentre esperen l’hora del conte. En aquest moment màgic s’endinsen en les històries i tan bocabadats estan que no s'adonen que es fa de dia i han de marxar corrents, amb l’esperança que aviat soni de nou l’alerta de què la biblioteca és oberta. El text, molt graciós, està escrit en rima i les il·lustracions estan plenes de detalls i cal mirar-les una i altra vegada per copsar-los.
Cal observar les il·lustracions amb detall: què fan els ratpenats, les seves postures per llegir i escoltar contes, el petit ratpenat amb braçals grocs, els angles des d’on fa els dibuixos l’autor, els personatges inspirats en contes coneguts... Hi reconeixerem el gat amb botes, la Dorothy del màgic d’Oz, el soldat de plom, l’Aladí i el geni de la llàntia, el rei Artús amb la seva espasa, la Caputxeta, l’Alícia del país de les meravelles, el conill Perico de Beatrix Potter... Aquest és un conte sobre l’amor a la lectura i a les biblioteques. L’autor en té dos més amb els ratpenats com a protagonistes. 
Podeu fer una ullada al seu web http://www.brianlies.com

La comunitat de ratpenats de Riverside (Illinois) sempre està pendent de les finestres de la biblioteca pública. Quan els bibliotecaris, per oblit, en deixen alguna d’oberta, esperen que arribi la nit. Amb la biblioteca ja buida, entraran volant al crit de: L’avorriment ja té cura: aquesta nit hi ha lectura!!! Els ratpenats grans van directament als llibres dels seus temes i autors preferits; els petits escolten atents l’hora del conte, juguen o fan entremaliadures. Tots passen una gran vetllada a la biblioteca, apurant la lectura fins als últims minuts abans no surti el sol. Ratpenats a la biblioteca és un conte molt bonic, escrit i il·lustrat per Brian Lies. Després de Ratpenats a la platja (2006), és el seu segon àlbum amb ratpenats protagonistes. En aquesta ocasió, Lies fa un homenatge a la biblioteca pública de Riverside, el poble on estiuejava de nen. Els dibuixos reprodueixen fidelment l’edifici de debò, el mateix que visitava algunes tardes acompanyat pel seu avi. A part de dibuixar uns ratpenats entranyables i simpàtics, m’agraden especialment els interiors, els angles des dels quals agafa la imatge o la manera de col·locar els llibres. Tot a vol d’ocell o gairebé sempre capgirat, tal i com ho veuria un ratpenat. Però també m’agrada molt la força amb que transmet l’emoció, la curiositat, la imaginació i, en definitiva, l’amor per la lectura. A les rates de biblioteca els ha sortit competència.

dimecres, 19 de febrer del 2014

LA CAPUTXETA VERMELLA

FRISCH, Aaron. La caputxeta vermella
Símbol Editors,  2013
ISBN 9788415315131

Roberto Innocenti em va parlar de la seva Caputxeta en la seva darrera visita a Barcelona, però fou a Saarbrücken (Alemanya) on vam coincidir en la Fira del Llibre el 2011, que me la va mostrar. Jo li vaig demanar en quin estat es trobava el seu “cappuccetto rosso”, i ell, un home alt, gros i bonhomiós, em va dir que ja l’havia acabat i que es delia per mostrar-nos-la a l’Ignasi Blanch i a mi. Vam demanar a la recepcionista de l’hotel Domicil Leidinger si ens podia deixar un ordinador i allí mateix, en una oficina de l’establiment, Innocenti, com un nen amb joguina nova, va disposar el seu pen drive a l’aparell. “La meva Caputxeta dels suburbis!”, la va presentar. Ara, ja en format àlbum, Símbol l’edita en català. La Caputxeta dels suburbis innocentiana viu als afores d’una gran ciutat; en un barri deteriorat als límits del qual, com en moltes grans capitals, s’erigeix un d’aquests temples del capitalisme desaforat que anomenem Centre Comercial. En aquest cas es diu “The Wood” (en anglès) o “Il Bosco” (en italià). La Caputxeta l’ha de creuar per arribar a casa de la seva àvia. Els camins que menen al bosc, i el bosc mateix, no són pas paratge solitaris i silenciosos com els de la Caputxeta tradicional, sinó carrers i carreteres atapeïdes de gent, cotxes, motos, graffitis, homeless, cartells i tanques publicitàries, botigues, policia i llums de neó. I no per això deixen de ser temibles i amenaçadors, és obvi. Tot està tan saturat d’imputs, que la nena s’hi perd. Exactament igual que es perdia la caputxeta clàssica entre arbres i vegetació. “El Bosc”, d’altra banda, la tempta. La sedueixen la seva complexitat i el seu misteri. El Llop innocentià es presenta de cop i volta per a orientar-la. Vesteix caçadora de pell negre, du ulleres de sol fosques i té una moto de gran cilindrada. El llop l’acosta a casa de l’àvia un vespre plujós i rúfol. Quan ja és nit fosca, la Caputxeta no ha tornat a casa i la policia, alertada, arriba a la vella roulotte de l’àvia amb un desplegament espectacular de pel·lícula d'acció. Arriba, però, massa tard: el Llop, ja amb cara de llop, ha abandonat la modesta vivenda (imaginem una pensió de jubilació ridícula) després de saciar el seu instint depredador.


Però Innocenti, el savi, bonhomiós i reflexiu creador, dóna una segona oportunitat a les seves criatures, que som també nosaltres, els oïdors de la història, que ens veiem reflectits en la colla de nens que, a la primera pàgina de l’àlbum, seuen en rotllana al voltant d’una àvia de joguina, una màquina més, que els explica el conte un vespre de pluja. Tot ha de ser sempre un desastre? No tenen cap oportunitat de sobreviure els més innocents? Sempre hem de ser les víctimes de les crisis, de les operacions a gran escala dels grups de poder? Hem de resignar-nos a patir sempre les conseqüències del capitalisme fal·laç i sense escrúpols que tot ho corromp? L’autor permet que, per una vegada, tornem al símil de la pel·lícula d’acció americana on ens havia situat la darrera il·lustració i fa que esdevingui un happy end reconfortant: la policia arriba a temps, rescata àvia i néta, i captura el llop. A l’escena s’hi barregen periodistes de mitjans sensacionalistes, evidentment, com passa també després d’una catàstrofe o d’un salvament. És el preu que hem de pagar per un final feliç de pel·lícula.

Tots coneixem les il·lustracions d’Innocenti. El seu domini dels espais, el virtuosisme de les perspectives, els jocs d’il·luminació i el detallisme arrabassador amb el qual dibuixa el seu món. En aquest àlbum allibera les imatges de text, que adjunta dins de pastilles de color (grises i vermelles) en una decisió que pot ser discutible, però que a nivell visual la relacionem amb subtítols o en cartellet explicatius de pel·lícula de cinema mut. Tot és bigarrat, tot és horror a la buidor en homenatge al consum compulsiu de la nostra vida moderna. Consum d’objectes, de missatges, de publicitat. Consum d’opulència i de misèria. En aquest món que ens atordeix amb tants significants alhora, amb tants continguts, amb tantes obvietats, ens costa trobar espais de reflexió, estones per estar amb un familiar malalt. Innocenti opta per desvirtuar la realitat estrafent els noms de les coses (podem reconèixer paraules o marques com “Gileffe”, “Ben & Ton”, “Piat”?) però deixa clar que hi són (la tele, el facebook, la Coca-Cola, el Mcdonals, Mercedes Benz...). Coses i necessitats tan provocades com inútils que intenten, amb més aviat poca fortuna, disfressar la realitat dura i pura de la pobresa. Les deixalles (físiques i emocionals) que només la creativitat i la ficció (què, si no, és el final feliç d’aquesta Caputxeta?) poden pal·liar i obrir pas a una mica d’esperança.

Àngel Burgas


DIMITRI



PRATS, Joan de Déu. Dimitri 
Baula, 2009
ISBN 9788447919734

En Dimitri és un titella. Uns fils li mouen el cos de manera graciosa. Però com tots els titelles, necessita del seu amo per fer tots els seus moviments: no és capaç de decidir per si sol, ni tampoc no ho ha intentat mai. Les seves actuacions no li fan ni fred ni calor. No l’amoïna gens l’obscuritat del bagul on descansa dia rere dia.
Fins que un dia el titellaire decideix afegir un fil més a en Dimitri, just al pit, por poder-lo dominar encara millor: a partir d’aquell moment, la situació començarà a canviar.
Es poden trobar dues històries diferents: la del titella i la del titellaire. La història s’inicia amb en Dimitri a punt de començar la funció. El narrador (extern) explica el seu dia a dia entre camerinos i bastidors, una història trista; un personatge que no enyora la llibertat, senzillament perquè mai no l’ha coneguda. De sobte, però, el titellaire pensa que en Dimitri encara no fa prou els moviments que ell voldria. Així que decideix clavar-li un altre fil al pit, per tenir-lo més sotmès.
Aquest fil fa que en Dimitri obri els ulls i descobreixi el món real. A partir d’aquest moment la seva vida farà un gir inesperat: buscarà la llibertat i, finalment, l’aconseguirà.
El protagonista d’aquesta història és un titella acostumat a fer sempre el que vol el seu titellaire. Mai no s’ha plantejat que la situació pugui ser diferent, fins que per casualitat, descobreix que pot tenir sentiments. Tot i la inseguretat i la incertesa, decideix tirar endavant i ser lliure.
Mentre està en captivitat el veiem només a bocins: la il·lustradora en mostra fragments (els ulls, un tros de cara, una cama) i quan el mostra sencer, està encorbat, capcot (en una actitud de submissió). No el veiem de cos sencer i amb el cap alt fins que aconsegueix ésser lliure.
Podríem relacionar-lo amb certes situacions que es donen a la vida real: persones que són sotmeses per altres i que no en són conscients; altres que els van oprimint cada dia més, fins que la opressió és tan forta (el fil del pit del Dimitri) que fan que obrin els ulls i descobreixin, per primer cop, la realitat; persones que es mouen per la vida sense sentir-se “vius”...

Crítica de Mònica Badia i Cecília Lladó

dijous, 13 de febrer del 2014

EL SOMNI D'EN MATEU


LIONNI, Leo. El somni d'en Mateu
Kalandraka, 2013
ISBN 9788415170266

Aquest àlbum il·lustrat suposa un ítem més d’una llista de més de 40 llibres escrits per un dels més prestigiosos autors de literatura infantil, àmpliament reconegut per la crítica especialitzada. Alguns dels àlbums de Leo Lionni ja són clàssics de la literatura infantil: Frederick, Neda-que-neda o El petit Blau i el petit Groc. L'art és un aparador de coneixement i de cultura del món sencer, és també una expressió de creativitat i llibertat i un camí per transformar la realitat. Precisament d’això ens parla aquesta història, més concretament ens narra la primera visita a un museu, visita que canvia la vida d'en Mateu i li serveix per enfocar les seves aspiracions: de viure en unes golfes humils, passarà a viatjar i exposar les seves obres d'art a sales de prestigi internacional.
Leo Lionni, un dels precursors del que avui dia anomenem àlbum il·lustrat, va demostrar al llarg de la seva producció literària un domini excepcional a l’hora de transmetre emocions amb la seva obra. La gran influència que va tenir l’art en la seva vida des de ben petit (la seva mare va ser cantant d'òpera i el seu oncle Piet, un gran aficionat a la pintura), va deixar empremta en els seus llibres: sense anar més lluny, en l’inoblidable Frederick ens va apropar a la poesia amb exquisida sensibilitat. En aquest títol trobem una fórmula similar a la emprada en aquell títol, però aquesta vegada l’autor ens convida a descobrir alguns estils artístics: el classicisme dels retrats històrics, les natures mortes i les avantguardes pictòriques com ara l'impressionisme, el cubisme o el surrealisme.
El somni d’en Mateu és un d’aquells àlbums que agrada recomanar, perquè acompleix la funció bàsica dels contes narrant-nos una història, però a més a més, ens permet iniciar als nens i nenes en l'art i en la interpretació de les formes i dels colors, disciplines imprescindibles per a formar persones amb llibertat de pensament i vida, una educació plena d’estímuls, d’experiències i sabers ajuda molt en aquesta tasca i àlbums il·lustrats com aquest haurien de ser indispensables a totes les escoles, doncs a través d'una història propera i plena de fantasia i, amb unes il·lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica fetes amb la tècnica del collage l'autor comparteix amb els lectors les seves dues grans passions: l'art i la música.

Llibreria Al·lots