LA LOTTA ESVALOTA

LINDGREN, Astrid. La Lotta esvalota

Kókinos, 2025.

ISBN: 9791387686017

Astrid Lindgren és una de les autores de literatura infantil i juvenil més llegides per diferents generacions arreu del món. Tot i així, més enllà de la cèlebre Pippi Calcesllargues, bona part de la seva obra és desconeguda per a molts lectors. A casa nostra, l’editorial Kókinos intenta posar-hi remei recuperant ara les seves novel·les, cosa que ha permès descobrir un seguit de protagonistes carismàtics. Com la Pippi, són infants decidits i independents, amb una manera particular de veure la vida. Entre ells hi ha la Lotta, una nena de quatre anys tossuda i amb una lògica molt personal que desmunta qualsevol argument adult.

A La Lotta esvalota, el primer dels dos volums que va escriure Lindgren sobre aquest personatge, es presenta la nena i la seva família. La germana mitjana, la Mia-Maria, narra els fets en primera persona; això fa que l’estil sigui amable i tingui un punt innocent. Explica les vivències familiars, la relació entre els germans i les ocurrències esbojarrades de la Lotta. El punt de vista de la Mia-Maria fa que el lector s’hi pugui identificar fàcilment. També hi ajuda l’humor que destil·la l’obra, provocat per les trapelleries dels germans i sobretot per les reaccions de la Lotta, que tot ho analitza a través de la seva entranyable (i no tan absurda com pot semblar a vegades) lògica infantil.

Els dibuixos de Beatrice Alemagna encaixen molt bé en aquest estil. La il·lustradora, que reconeix que alguns personatges de Lindgren la van marcar de petita, ha sabut plasmar la visió de la infància que té l’autora. La Lotta esvalota és una proposta excel·lent per a primers lectors i una molt bona tria per narrar en veu alta a infants que encara no llegeixen.

Chus Díaz -Faristol-

LA PETITA BELLESA

BROWNE, Anthony. La Petita bellesa

Kalandraka, 2024.

ISBN: 9788418558955

Aquesta és la història d’un goril·la talentós, bon vivant i capaç de comunicar-se amb llengua de signes. Tot i així, se sentia sol i necessitava companyia; per això els cuidadors del zoo on vivia li van portar una gateta blanca com la llet i petita com un terròs de sucre anomenada Bellesa. Entre ells va néixer una amistat sincera i una complicitat creixent que va transformar la seva quotidianitat. Tanmateix, un dia l’impuls del primat posarà a prova aquest vincle, i només la comunicació i la voluntat mútua de comprendre’s els permetrà restar plegats. 

La petita bellesa, publicat fa més de disset anys, ha estat editat per primer cop al català per l’editorial Kalandraka. L’obra manté la fidelitat a l’univers d’Anthony Browne: goril·les com a protagonistes i un interès constant per explorar les emocions humanes. Les il·lustracions, carregades d’expressivitat i de referències a la història de l’art, tornen a demostrar l’excel·lència d’aquest artista.

El llibre s’inspira en la història real de la Koko, una goril·la capaç de comunicar-se mitjançant llengua de signes, a qui li van oferir un gat com a animal de companyia. Tot i que la història real és més colpidora, ja que la Koko va haver d’afrontar la pèrdua del seu company felí, Browne evita aquest trist desenllaç per al lector infantil. Ara bé, no renuncia a suggerir el final de la història real amb una lectura més profunda destinada a l’adult, amb la inclusió del quadre La caiguda d’Ícar de Pieter Brueghel, que apareix a la doble pàgina on el goril·la i la gateta mostren la màxima felicitat, mentre s’engronxen junts penjant d’un fil d’un llum. L’escena, aparentment pletòrica, amaga una advertència: com Ícar, els personatges podrien estar volant massa alt. I, com en el quadre, el drama queda ocult als ulls dels protagonistes. La riquesa de l’àlbum és palpable en els múltiples nivells de lectura. Browne combina l’imaginari del conte de fades (La Bella i la Bèstia de Leprince de Beaumont) amb símbols culturals (roses, King Kong), l’estètica del moviment arts & crafts (papers de paret de William Morris), i elements de la pintura europea. El resultat és un joc interpretatiu brillant, ple de capes, matisos, i múltiples missatges. 

Tot i que avui els zoològics generen cada vegada més debat i el tema de la captivitat pot semblar desfasat, aquesta obra manté una vigència profunda. Ens evoca la necessitat de connexió, de la fragilitat dels vincles, de l’empatia i del valor de la comunicació. La publicació en català d’aquesta joia literària és un esdeveniment a celebrar. Amb aquesta peça, Browne torna a demostrar per què és un dels mestres de l’àlbum actual. Vegeu aquí imatges de la Koko i la commovedora reacció per la pèrdua del seu company.

Cristina Correro -Faristol-

DIR UN BOSC

BENEGAS, Mar. Dir un bosc

Yekibud Editores, 2024.

ISBN: 9788412457087

Un bosc frondós de paraules senzilles i, sobretot, ben travades. Això és el que trobarà el lector en aquest poemari farcit de metàfores molt visuals i alhora profundes en allò que volen expressar. Posem només tres exemples que il·lustren el que diem. Al poema III, l’aranya teixeix al bosc una partitura a l’estiu, que no és res més que els fils que conformen un telarany. Al poema XVII, Mar Benegas, l’autora del text, defineix la molsa com l’abric de la terra quan aquesta té fred. I al XXII, es fa al·lusió a un habitant del bosc, l’escarabat, que és dibuixat amb paraules com un cérvol volant. La metàfora no pot ser més plàstica.

Aquest llibre de poemes està dividit en tres parts que resulten complementàries entre si: «Dir un bosc», que mostra poèticament els elements d’aquest espai natural —arbres que contenen fruits sorgits de flors diverses, fulles de tot tipus, les llums i les ombres del bosc—; «Ser un bosc», que presenta l’essència i la màgia d’aquest espai natural: el riu que baixa cantant i a vegades rugint per diversos indrets, les cuques de llum —metàfora de les estrelles— que brillen en el cel del bosc; «Habitar un bosc», en què trobarem tot tipus de cases i caus d’espècies animals de mida petita, mitjana i gran.

Cada poema, imprès en lletra de color verd, va acompanyat d’una il·lustració en to ocre, que està relacionada amb el contingut temàtic del text, i d’una fotografia a pàgina completa que Ima Garmendia ha fet als boscos de la seva infantesa, situats al País Basc.

En definitiva, un poemari molt recomanable: poesia, il·lustració i fotografia es donen la mà per conformar una obra que ens farà escoltar els sons dels boscos i contemplar aquest espai natural a través de l’ús sensorial de la paraula.

Moisès Selfa -Faristol-

SI PLORES COM UNA FONT

VOLA, Noemí. Si plores com una Font

Takatuka, 2023.

ISBN: 9788418821639

És possible que conegueu Noemi Vola per La malaurada vida dels cucs, doncs un d’aquests cucs roses és el protagonista de Si plores com una font. Aquí la veu narradora comença un diàleg amb un dels cucs perquè no plori. Com sabeu, a vegades quan es demana tal cosa l’efecte és el contrari. A partir d’aquest plany explosiu comença un catàleg de beneficis al·lucinants del plor, que es valida com a llenguatge universal. Es mostren exemples que segur mai heu imaginat sobre la gran utilitat de les llàgrimes: afegir el toc just de sal a l’aigua de bullir la pasta, fer plastilina casolana, regar plantes i, fins i tot, apagar incendis. 

L’estil gràfic underground de l’autora resulta fàcil de reconèixer, amb els seus recurrents personatges d’una senzillesa molt expressiva. El rastre que deixen els retoladors en omplir cada element transmet un gest deliberat de lleugeresa despreocupada, i les escenes captiven pel seu punt surrealista i divertit. La humanització parcial, a vegades ridícula, dels personatges reforça el to punxant amb què juga la proposta.

L’absurd en un llibre infantil s’agraeix molt, perquè no es tracta el tema amb una literalitat que intenti alliçonar, sinó amb una complexitat que pressuposa profunditat interpretativa a qui llegeix. L’àlbum és mordaç, perquè dir que totes les coses s’acaben (com la melmelada), menys les llàgrimes i les ganes d’estar-se a la piscina, fa que la comèdia travessi les pors. Si fins els oficials de policia i les roques ploren! 

En definitiva, un llibre rodó amb coherència total entre forma i contingut. Una dissertació rebel sobre el fet de plorar que tracta la infància amb intel·ligència a través d’escenes delirants.

Rosalía Clemente -Faristol- 

TINC GANA

OLID, Bel. Tinc gana

Pol·len edicions, 2023.

ISBN: 9788418580802

A l’Edelbais li agradava amagar-se durant l’estona de pati per diverses raons: per «buscar un bon lloc. Encabir-s’hi. Passar-hi una estona soli, sense ningú que molestés. Sortir de l’amagatall, al final, i tornar a jugar amb lis amiguis». I allà, en aquell amagatall, hi troba una cosa suau i esponjosa, potser un monstre, amb una boca molt gran i molta gana, que s’ho empassa tot sense mastegar. Taules, papereres, restes d’entrepà... Qui sap si també es poden menjar aquelles coses que ens fan sentir malament, com ara les persones que es riuen dels altres?

Actualment, hi ha altres llibres que tracten l’assetjament escolar i tot el que comporta. Però el mèrit d’aquest és que ho fa mitjançant una bona història, de les que expliquen tant amb el que diuen com amb el que callen. I així, amb un text de frases curtes, senzill però intens, ens presenta una experiència d’apoderament d’un infant davant d’una situació discriminatòria i d’abús.

La introducció de l’element fantàstic i descarat del «monstre» permet al personatge principal canalitzar emocions com ara el malestar, la ràbia, la impotència o les ganes de fer desaparèixer algú sense sentiment de culpa. El lector infantil, doncs, pot compartir l’experiència des d’una distància segura i acompanyat pel to humorístic i transgressor que ajuda a enfrontar-se a la crua realitat del tema de fons.

Una característica diferencial del llibre, el tercer de la col·lecció «Som-hi Totis!», és el fet que està escrit amb llenguatge inclusiu, fent servir les terminacions en -i pròpies del llenguatge no binari i deixant de banda paraules que podrien comportar un biaix de gènere. Aquest element, al marge de la polèmica lingüística que arrossega, pot produir estranyesa a qui no hi estigui avesat, però pren tot el sentit en aquest volum i es palpa el bon ofici de Bel Olid perquè no resulti un text massa forçat.

Les il·lustracions d’Eider Eibar s’ajusten a la intenció de no marcar binàriament els personatges. Acolorides, desenfadades i amb personatges estripats, ajuden a la catarsi que ofereix la narració.

Cal destacar també l’edició de Pol·len, una editorial cooperativa respectuosa amb el medi ambient que publica sota els segells de Llibre local i Llibre ecoeditat.

Guida Planes -Faristol-

CINC RATOLINS

GIRÓN, Maria. Cinc ratolins

Kalandraka, 2024.

ISBN: 9788418558931

Feliu és un ratolí de camp que viu en un cau sota terra amb els seus cosins. Quan arriba l’hora de berenar, el seu fi olfacte el guia i convida la resta de rosegadors a seguir-lo a la recerca de menjar. Pel camí, però, la Frida s’entreté en trobar un caramel, en Feliu es distreu amb unes crispetes, la Flor descobreix unes maduixes i en Fabi topa amb unes galetes. Sense adonar-se’n, el pobre Feliu acaba sol i dins l’enemic més temut que es podria imaginar.

Cinc ratolins és un àlbum que convida els lectors més petits a comptar i a observar amb atenció. Maria Girón construeix una història acumulativa, propera a l’etnopoètica, a base de diàlegs, repeticions i frases senzilles. Destaquen especialment les il·lustracions, que atorguen al lector la capacitat d’anticipar el que vindrà i revelen molt més del que narra el text. Canvis de plans, objectes quotidians i petits detalls visuals aporten ritme, complicitat i divertides seqüències narratives. Aquest àlbum és un bombonet: dolç com el caramel de la Frida i saborós com les maduixes de la Flor.

Cristina Correro -Faristol-

 

EL CIRC PRINTIMPRAM

KHARMS, Daniïl. El circ Printimpram

Vacamú, 2023.

ISBN: 9788412654509

Aquest poemari conté una antologia de 25 poemes infantils, en forma d’àlbum il·lustrat, de l’autor soviètic avantguardista Daniïl Kharms (Sant Petersburg, 30 de desembre de 1905 – Leningrad, 2 de febrer de 1942). El valor d’aquesta obra resideix en oferir un treball acurat de traducció del rus al català d’una poesia que destaca per l’absurditat aparent del missatge (per exemple, el poema Era un músic que es deia Amadeu Barribésk..., el qual feia ballar les vaques) i la sonoritat dels versos en ser llegits en veu alta. Això suposa un bon ús del ritme poètic a base de repeticions (vegeu, per exemple, el poema Volen globus en eixams) i de poemes a dos i més veus, com el de Au va!, que poden ser dramatitzats.

Però el valor més important, al nostre parer, d’aquest primer àlbum editat per Vacamú són els dibuixos a càrrec de Lluís Gay, els quals són l’autèntic i principal pont entre el text publicat inicialment en rus, escrit ja fa una pila d’anys, i la seva traducció actual al català. Voldríem destacar, com a exemple del que afirmem, la il·lustració d’un esquiador, en tonalitats blavoses i ocres, al poema Què era allò, que ens permet situar l’escena poètica en un paisatge glaçat i hivernal del nord d’Europa.

En definitiva, una bona aproximació a la poesia de Kharms de la mà de José Mateo Puig i Xènia Dyakonova, traductors del rus al català, i que compta amb una curosa proposta de maquetació de textos i dibuixos, sobre fons blanquinosos, a càrrec de Noemí Culla.

Moisès Selfa -Faristol-

PARE NOEL

BRIGGS, Raymond. Pare Noel

Blackie Books, 2023.

ISBN: 9788419654625

Raymond Briggs (Londres, 1934-2022) és autor d’algunes de les obres més emblemàtiques de la literatura universal del segle XX. L’any 1966 va guanyar una medalla Kate Greenaway pel llibre The Mother Goose Treasury, però el seu reconeixement va arribar amb Father Christmas (1973) i The Snowman (1978), traduïdes a moltes llengües i amb adaptacions a la pantalla i al teatre. Briggs també és conegut per algunes de les seves obres per a públic adult, on no defuig temes controvertits de caràcter polític i social, com When the Wind Blows (1982) o Ethel & Ernest (1998), que el 2021 Blackie Books va publicar en castellà.

Briggs explica que en un inici es va veure molt influenciat pels dibuixants de diaris i revistes, com ara els del setmanari britànic d’humor i sàtira Punch. Ells li van despertar l’interès per l’aspecte narratiu de la imatge, i li van fer veure la importància de saber transmetre, a través del dibuix, què feia, pensava i sentia cada personatge. Potser és per això que gran part de les seves obres tenen format de còmic, i el pes narratiu se sustenta en el seu treball plàstic. Potser també és aquesta influència el que explica per què darrere la seva línia clara i el seu estil càlid i emotiu s’hi amaga sovint la part més amarga o crua de l’existència.

L’editorial Miñón va publicar en castellà el Pare Noel l’any 1974. I no és fins al 2009 que apareix en català, dos anys després d’El ninot de neu, de la mà de La Galera. El més sorprenent d’aquest llibre és que per primera vegada ens trobem amb un Pare Noel malhumorat, a qui, paradoxalment, no li agrada ni el fred ni la nit de Nadal. De fet, li agraden ben poques coses, més enllà del seu gat i el seu gos, i fumar-se un bon puro mentre pren un conyac.

L’argument del llibre és ben simple: seguir al llarg de tot un dia de feina el Pare Noel, un personatge que Briggs desmitifica i que ens mostra en la seva quotidianitat, com algú de la classe treballadora a qui no li fa gens de gràcia llevar-se d’hora per anar a treballar. El Pare Noel de Briggs renega del despertador, del fred, de la neu, de les xemeneies, i el veiem al lavabo fent caca, descansant a mitja jornada laboral per fer un mos, amb la carmanyola i el termo, o cuinant i fregant plats.

Gràficament, Briggs se serveix de molts recursos del llenguatge del còmic: fer sortir el dibuix dels límits de la vinyeta; dibuixar una bafarada trencant-se quan el despertador esguerra un somni; jugar amb diferents estructures de la pàgina —per exemple, quatre vinyetes allargades ocupant la doble pàgina per mostrar-nos el pas del temps o el canvi meteorològic durant el seu viatge en trineu—, contraposar imatges exteriors d’un edifici amb imatges que en mostren una secció i ens permeten veure’n l’interior, canvis de pla, contrapicats...

En definitiva, Pare Noel és una obra rodona, un viatge d’anada i tornada que funciona gairebé de forma simètrica, amb un protagonista impossible d’oblidar, amb homenatges personals de Briggs a Londres, al seu pare lleter i a la seva estimada Mallorca.

I tot plegat, amb una edició de luxe que, un cop més, devem a Blackie Books.

Glòria Gorchs -Faristol- 

EL DESNUADOR D'EMBRUIXOS

HARDINGE, Frances. El desnuador d’embruixos

Bambú Editorial, 2023.

ISBN: 9788483436035

Frances Hardinge s’ha convertit en una autora de referència en el gènere de la fantasia per a joves. Entre d'altres, ha escrit novel·les tan diferents i de tanta qualitat com L’arbre de les mentides, La cançó del cucut, La veu de les obres i La llum de les fondàries. La seva darrera novel·la, El desnuador d’embruixos, està ambientada en un món imaginari, on hi ha en Kellen, que té l’especial i preuat do de desfer embruixos. Entre les persones a qui ha ajudat hi ha la Nettle, que havia estat convertida en ocell i que des que torna a tenir forma humana s'està amb en Kellen i l'ajuda. Amb ells viatja en Yannick, el germà de la Nettle, que encara està sota la forma embruixada d'una gavina. Mentre són a la presó per no desfer un embruix, reben un encàrrec a través d'un cavaller dels aiguamolls: han de viatjar fins a les Terres Feréstegues perquè algú està reclutant embruixadors amb una intenció desconeguda. Pel camí, en Kellen es troba amb un seguit de persones embruixades a qui ajuda. En la part final la trama es desplaça fins als aiguamolls de les Terres Feréstegues, on s’enfrontaran a una organització poderosa liderada per un personatge manipulador que utilitza els embruixadors per treure’n un profit personal.

En aquesta novel·la extensa, Hardinge reprèn alguns dels elements narratius que la fan particular, com ara la presència de personatges protagonistes amb una veu interior molt forta. Al seu costat hi trobem altres personatges molt ben definits i units amb el protagonista per llaços d'amistat que superen desavinences puntuals. També hi trobem éssers fantàstics originals, com els poderosos cavalls dels aiguamolls i els germanets, una mena d’aranyes cranc. A diferència de les dues novel·les anteriors, en què apareixien des del primer moment paisatges històrics i marítims molt potents, en la primera part de la novel·la no hi ha uns escenaris tan definits, però en la part final la creació d'ambients, en aquest cas al voltant d’uns aiguamolls, torna a ser captivadora. L’obra a més a més planteja dilemes morals que li donen un nivell d'aprofundiment molt remarcable. Un altre aspecte que la fa especial és la metàfora que s’amaga darrere el tipus d’embruix que fa el protagonista, que consisteix a desfer els llaços reals i imaginaris amb les persones amb qui es relaciona. Per tot plegat, ens trobem davant d'una excel·lent novel·la de fantasia i d'aventures molt recomanable.

Enric Codina -Faristol-

LA CANÇÓ DEL SOLDADET

PUIG, Pep. La cançó del soldadet

L’Altra Tribu, 2024.

ISBN: 9788412806212

La rutina de l’escola unitària d’un poble inventat d’un país inexistent es veu alterada amb la visita d’un jove suboficial que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís de les indicacions assenyades dels adults. Encara més: s’atreviran a anar a l’estranger, que és a un tir de pedra, per bescanviar la bandera que hi oneja per la dels nens. Aquesta transgressió heroica no surt com pretenien, però de la mà de l’ingenu, agosarat, entranyable i determinat Lluc, tothom constata que els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.

Un relat emotiu, però que no defuig qüestions com el fanatisme o la mateixa absurditat de totes les guerres. «Ara que ja ens coneixem, ja no cal que siguem enemics», pondera un personatge. Les il·lustracions de Toni Galmés encaixen d’allò més dins del relat, amb la barreja justa de tendresa i de perplexitat que experimentem a través de la mirada del nen.

No hem pogut evitar relacionar aquest acostament al conflicte bèl·lic amb l’humor blanc i tendre de Gila i el sarcasme surrealista de Jaroslav Hašek (Les aventures del bon soldat Švejk). I com a banda sonora ideal per a tot plegat, «La cançó del soldadet», de Manel. Ens sobten, però, per acabar, un seguit d’expressions col·loquials intercalades arreu, i que ens semblen poc normatives: catxo, petitajo, cutre, en sèrio, empollon, xivato, sombrero.

Joan Bustos -Faristol-