dimarts, 6 de juny de 2023

L'OU O LA GALLINA?

WECHTEROWICZ, Przemysław. L'ou o la gallina?

Thule, 2022.

ISBN: 9788418702273

La primera doble pàgina d’aquest llibre presenta un pollet pensatiu que es qüestiona sobre els seus orígens. Per obtenir resposta el protagonista interrogarà l’avi, l’àvia, les tietes i tots els animals de la granja sense acabar de clarificar el dilema existencial al qual s’enfronta: què va ser primer? L’ou o la gallina? Al final, serà el pagès qui transformarà la qüestió filosòfica en un afer pràctic i ben quotidià. 

L’ou o la gallina és un conte acumulatiu i circular en format àlbum. És a dir, un relat il·lustrat per on desfilen diferents personatges d’una granja que se sotmeten a l’interrogatori d’un pollet amb una curiositat i unes ganes de saber pròpies de la infància. A través d’uns diàlegs repetitius i una història sense final, Wechterowicz té la destresa de captar les inquietuds i les preguntes que es fan molts nens i nenes en les etapes més primerenques. La història s’acompanya de les il·lustracions altament expressives i plenes d’humor de Marta Ludwiszewska. L’artista polonesa continua fidel al ròtring per representar els personatges i escenaris, tècnica que li ofereix un traç viu i dinàmic, com demostren totes les seves obres d’art. El duet varsovià ens ofereix un àlbum excel·lent amb múltiples nivells de lectura i de reflexió que no podem deixar escapar.

Cristina Correro -Faristol-

 

LES AVENTURES DE LA FAMÍLIA MELLOPS

UNGERER, Tomi. Les aventures de la família Mellops

Viena, 2021.

ISBN: 9788418908194

Fer una crítica d'un autor com Tomi Ungerer (Estrasburg, 1931 – Cork, 2019), tot un referent de la literatura infantil i juvenil internacional, és difícil pel respecte degut a la seva figura. Malgrat tot, però, en aquest cas tenim la sort que l'editorial Viena ens ha posat a les mans el primer text que va escriure i il·lustrar, Els Mellops van en avió, l'any 1957. Després publicaria obres que han esdevingut de referència com Crictor, L'ogre de Zeralda o els famosíssims Els tres bandits

En aquest llibre Viena recull en un sol volum cinc de les històries d'una de les famílies més famoses de la LIJ: la família Mellops. Publicades en el seu origen independentment unes històries de les altres, i amb unes senzilles il·lustracions a ploma, Ungerer ens mostra les aventures d'aquesta família de porcs que, humanitzats, construeixen un avió, van a la recerca d'un tresor, troben petroli i s'enriqueixen i s'empobreixen a la velocitat de la llum, fan espeleologia i capturen uns contrabandistes o celebren el Nadal. Tot plegat, cinc aventures que destil·len ironia, que fan el foteta del món adult, a imatge i semblança d'altres personatges contemporanis com la Pippi o el petit Nicolas. I és que Ungerer va ser capaç de trencar barreres i observar els infants com a persones amb criteri, i els va regalar uns texts on no necessàriament se segueix la lògica del realisme imperant en els adults. Ungerer no busca l'academicisme i el respecte per les lleis de Newton, sinó que ofereix als infants la possibilitat d'imaginar, de somniar i, al mateix temps, de posar davant d'un mirall el món adult, on els mediadors no necessàriament queden ben parats. 

Aquest text, imprescindible en totes les biblioteques dels especialistes i mediadors de LIJ, també ha d'estar present a les biblioteques per demostrar que la fantasia pot estar representada per una família de porcs molt ben avinguda i que l'aventura s'acaba quan la mare prepara un berenar amb pastís de nata inclòs. Per cert, al Museu de Tomi Ungerer, a Estrasburg, hi ha la planta –1 amb les obres per a adults de l'autor. Si us plau, que algú les publiqui!, ens descobriran la faceta amagada d'Ungerer.  

Joan Portell -Faristol-

 

dilluns, 22 de maig de 2023

RÍNXOLS D'OR I ELS TRES OSSOS

DOUZOU, Olivier. Rínxols d'Or i els tres ossos

Kalandraka, 2022.

ISBN: 9788418558351

Olivier Douzou evidencia la seva versatilitat professional amb una gran diversitat estilística. A Rínxols d’Or i els tres ossos, publicat originàriament per MeMo l'any 2011, il·lustra el conte tradicional amb una línia gràfica molt semblant a Lucy (2005) i Super 8 (2005), on també es presentaven jocs visuals tipogràfics, formes elementals i una gamma cromàtica reduïda i contrastada.

La coberta, amb la presentació dels protagonistes, ja és una declaració d’intencions del seu sintetisme visual. Personatges, escenaris i altres objectes estan representats per la combinació de formes geomètriques bàsiques i números amb un minimalisme que recorda el constructivisme rus. Douzou tria una paleta significativament reduïda –blanc, negre, vermell i groc– per jugar amb el contrast entre figura i fons i, tot i que a primera vista és difícil desxifrar alguns signes, com la cara del papà os empipat o el plat de sopa, aquest joc visual estimula la percepció activa a través d’ambigüitats, mecanismes que podrien estar inspirats en les obres del dissenyador Lissitzky o en altres reinterpretacions impactants dels contes clàssics de Warja Lavater.

Si llegim aquesta versió amb perspectiva contemporània, el paper de la mamà ossa queda neutralitzat entre el papà os, sempre enfadat, i l'os petit que ploriqueja. Al conte tradicional el recurs de la repetició ens ajuda amb la progressió de fets, que podríem representar com a-b-c, però en aquest cas la representació gràfica transmet A-b-C. El pare ocupa sempre tota una pàgina amb la seva ira i amb una tipografia més gran. El fill es construeix amb combinacions numèriques pròpies en diferents posicions i s’expressa amb una característica vocalització. La mare es limita a repetir el que diu el pare, es representa sense boca i inclús es perd pel marge de la pàgina. L'ossa no ens dona cap pista per apreciar-la com a personatge independent dels altres. Uns detalls, probablement inconscients, que es podrien haver reformulat.

Agraïm a l’editorial Kalandraka l’acurada edició d’aquest àlbum i la publicació d’un autor que, tot i ser molt reconegut a les fires de Montreuil i Bolonya, és poc present en el nostre mercat editorial. Cal destacar la traducció de Teresa Duran, que supera excel·lentment el repte que comportava traduir els jocs lingüístics de la versió original, on s’introduïen números amb equivalències fonètiques en algunes síl·labes de text, amb la dificultat extra que el petit os papissoteja.

Rosalía Clemente -Faristol-