dimarts, 26 de juliol del 2022

EL MEU GAT ÉS MOLT BÈSTIA

BACHELLET, Giles. El meu gat és molt bèstia

Editorial entreDos, 2021.

ISBN: 9788418900013

La història comença amb la descripció exagerada d’un gat, gros, bèstia i molt salvatge, per part del seu propietari, i continua amb l’enumeració de totes les accions de la vida quotidiana d’aquest felí, i la impossibilitat del seu amo per determinar-ne la tipologia. Serà gràcies a les imatges que descobrirem la veritable identitat d’aquest peculiar animal de companyia.

El meu gat és molt bèstia és un dels primers àlbums que va incloure una relació contradictòria entre el text i les imatges. En aquesta masterpiece, Bachelet juga deslegitimant el poder tradicional del narrador a través de les il·lustracions, i atorga un nou paper al lector. La interpretació només és possible si el lector opta per un rol actiu i desxifra el decalatge entre dos codis, l’escrit i el visual, que constantment es repliquen.

El text opta per la primera persona del singular del present d’indicatiu gairebé fins al final del relat. Això li permet a l’autor descriure, de manera clara i aparentment objectiva (pròpia de molts llibres informatius), les característiques d’aquest gat domèstic. A més a més, el text s’ubica en llegenda, com és propi d’aquelles obres més tradicionals. Contràriament, les imatges contenen més complexitat. Bachelet repta el lector a llegir unes il·lustracions plenes de contradiccions, d’absurditats i de referències pictòriques a múltiples obres d’art. En qualsevol cas, cap dels dos codis poden funcionar un sense l’altre. És la tasca del lector, la d’anar reconstruint i omplint els buits; la de donar sentit a aquesta història d’un gat més ximple que bèstia; i d’un narrador babau que empodera petits i grans amb l’alfabetització visual.

L’editorial EntreDos ens ofereix una reedició d’aquest àlbum canònic de Gilles Bachelet publicat per primer cop a França fa gairebé vint anys (2004), i que amb el pas del temps ja no es trobava a l’abast. És d’agrair, doncs, la tasca de recuperació d’aquesta editorial, i d’actualització de la traducció per part de Teresa Duran. Dos petits bemolls d’edició: al llom del llibre hi ha un error ortotipogràfic, i al títol, un criteri de traducció de l’adjectiu desafortunat.

Si encara avui llegim aquesta meravellosa peça és per l’enginy i la innovació d’aquest il·lustrador francès en establir una nova relació de poder dins les pàgines de l’àlbum –entre els mots i les imatges, entre el narrador textual i el visual–,  i en enriquir la relació entre el lector i el llibre en un joc altament estimulant. 

Cristina Correro -Faristol-

 

EL CICLE DE L'ETERN EMPERADOR

GALLEGO GARCÍA, Laura. El cicle de l'etern emperador

Montena, 2021.

ISBN: 9788418038891

Ja fa anys que l’escriptora i doctora en Filologia Hispànica Laura Gallego és una de les veus més consolidades de la literatura fantàstica juvenil, i és també una de les més traduïdes al català i una de les més prolífiques (ha publicat vint-i-set novel·les juvenils). Amb obres tan conegudes com la trilogia Memòries d’Idhun, El llibre dels portals o Allà on els arbres canten, que combinen elements de la novel·la fantàstica i la romàntica, ha aconseguit ser una de les autores més llegides pel públic juvenil, atraient tant els lectors i lectores de fantasia com els de romàntica. Després de l’èxit de la trilogia Els guardians de la Ciutadella, Montena edita la seva última obra, El cicle de l’etern emperador, novel·la autoconclusiva que ens permet apreciar diferències amb relació a la seva obra anterior i la seva evolució com escriptora; lluny de repetir esquemes, s’aventura a poc a poc en nous terrenys, tot i seguir movent-se dins el gènere fantàstic.

Com a experta en la construcció de mons (o el que és el mateix, el worldbuilding, terme molt emprat en el gènere fantàstic), a El cicle de l’etern emperador l’autora ens dibuixa un món amb tints lleugerament asiàtics, dissenyat amb cura, on l’emperador d’Akidàvia és etern; governa durant segles i quan mor es reencarna. Aquesta és la història de la Vintanelalandali, dissetena encarnació de l’emperador i educada per a aquesta tasca, i també d’en Kelan, un noi d’un poble remot. Els seus destins es van entreteixint en una narració a dues veus, que distingim per un canvi tipogràfic (qui no recorda el recurs d’emprar la tipografia en dos colors a La història interminable de Michael Ende?).

És una novel·la amb un ritme molt fluid però tranquil, on potser els lectors habituats a l’anterior obra de l’autora hi poden trobar a faltar un xic de tensió narrativa o girs en la trama (a diferència d’Els guardians de la Ciutadella, en canvi, s’atura més en la construcció dels personatges i a retratar les seves vides, diametralment oposades). Els elements de trama romàntica, molt presents en obres anteriors, són força més escassos –i diferents en alguns aspectes–; és una novel·la de tall fantàstic que, en alguns aspectes, incorpora elements de la novel·la realista a partir de temes com la injustícia, les classes socials, l’engany i l’egoisme (un altre autor juvenil que fa aquesta combinació sovint és Neal Shusterman, tant en la fantasia –per exemple, a Everlost– com en la ciència-ficció –a Siega, Desconnexió o Set–. Per a un públic més adult, podem apreciar-ho també en autors com Ursula K. Le Guin).

Com a únic detall, els capítols corresponents a la Vintanelalandali, que són aproximadament la meitat del llibre, presenten una tipografia que carrega una mica; potser es podria haver optat per una altra opció amb més llegibilitat per alleugerir el contingut, de tipus més costumista, i que pot tenir menys ganxo inicial per a alguns lectors (tot i que s'adiu amb el barroquisme de la vida a la cort). La coberta encaixa molt bé amb la narració i pot ser un bon reclam per als joves lectors.

 

Júlia Baena -Faristol-

 

dilluns, 18 de juliol del 2022

VERSTIARI

ROVIRA, Pere. Verstiari

La Galera, 2021.

ISBN: 9788424669508

Aquí teniu el debut de Pere Rovira en la poesia infantil catalana, i a fe de déu que el seu Verstiari, una selva de paper en paraules del mateix autor, no decebrà ningú. Des del punt de vista literari, podem dir que la poesia infantil, en paraules de Margarida Prats, es caracteritza per la condensació expressiva, l’absència d’acció o conflicte, la musicalitat i el ritme en ser llegida en veu alta. I just tot això, amanit amb alguna bella metàfora, és el que Rovira regala al lector. Aquí, el grill és justament això: un grill, com llegirem al poema dedicat a aquest insecte. La granota és grossa com una pilota, a més de tenir els ulls sortits i rodons com dos transparents cigrons. La tortuga porta a sobre un amagatall perquè no la piqui un gall. I la girafa no troba el seu cap de tan amunt que el té. Són maneres molt senzilles i assenyades de presentar cada animal al lector.

I ja que parlem de metàfores, recurs per excel·lència de la poesia, destaquem-ne una de bella d'aquest Verstiari: l'oreneta «és el més petit cometa». I així, de cada animal, Rovira en destaca les excel·lències, fins i tot quan no són gaire conegudes, com la del llop juganer que era bo i que «va rebre més cops que mai, / un mal dia de gener, / d'un que duia pell de xai, / el nostre llop juganer».

Menció especial mereixen les il·lustracions a càrrec d'Albert Asensio. Sobre un fons blanc, destaquen per la seva nitidesa i realisme. Com a botó de mostra, la dels cucs de seda sobre fulles d'una verda morera al poema que Rovira dedica a aquests animalons. Sens dubte, un poemari que paga molt la pena i que farà les delícies del públic lector.

Moisès Selfa -Faristol-

EL BIBLIOBÚS DE L'ANT

MOORE, Inga. El bibliobús de l'Ant

Baula, 2021.

ISBN: 9788447945085

Nascuda a Sussex, criada a Austràlia i finalment instal·lada de nou a Anglaterra, Inga Moore (1945) és sobretot coneguda per les seves magnífiques il·lustracions de grans clàssics de la literatura universal, com El vent entre els salzes o El jardí secret.

Al llarg de més de quaranta anys de carrera, Moore també ha publicat un bon nombre de llibres d’on és autora tant de les il·lustracions com del text. És el cas d’El bibliobús de l’Ant, un conte il·lustrat on retrobem els animals protagonistes d’una obra anterior que aquí no s’ha traduït: A house in the woods (2011). Si en aquella ocasió el llibre girava entorn de la copropietat, aquesta vegada Inga Moore fa un al·legat a favor de la mediació lectora.

L’Ant és un excel·lent narrador de contes però un dia se li acaben les històries. Sorprenentment, cap dels animals del bosc té llibres, de manera que marxa a ciutat a buscar-ne a la biblioteca pública. De tornada, la sala d’estar de casa l’Ant s’omple de veïns que volen escoltar històries. L’experiència és tan exitosa que l’Ant pren consciència que caldrà alguna cosa més que uns préstecs puntuals.

L’Ant encarna la figura del bibliotecari ideal, una mena de Geneviève Patte que treballa per crear la necessitat lectora i després organitza un servei d’extensió bibliotecària per fer arribar els llibres allà on calgui.      

Més enllà de la lliçó (polítiques culturals?) que s'amaga darrere aquesta història amable i simpàtica, cal buscar el valor del llibre en la posada en escena d’Inga Moore. La seva capacitat per crear escenaris i personatges és admirable. Les il·lustracions, de línia negra i en aquarel·la, i la composició de la pàgina són d’estil clàssic, amb una calidesa que convida a entrar-hi ràpidament, però amb un punt d’humor que sorprèn.   

Els animals antropomòrfics que poblen el llibre, malgrat mantenir l'aspecte animal, tenen un gest, una expressió i una actitud del tot humanes que fan somriure constantment. L’atmosfera que es crea a cada pàgina, plena de detalls, transmet pau, calma i felicitat.

Qui no voldria fugir a viure dins d'aquest llibre, en un entorn rural amb un veïnat tan ben avingut, i seure a la vora del foc mentre un amic li llegeix en veu alta Winnie-the-Pooh? Qui no voldria treballar en una biblioteca on es pugui muntar un bibliobús amb només una trucada?

Glòria Gorchs -Faristol-