dimarts, 28 de juny del 2022

FER MITJA


GOLDSTYN, Jacques. Fer mitja

Símbols Editors, 2021.

ISBN: 9788415315933

Jacques Goldstyn és un autor quebequès que, amb la traducció de les seves obres, s’està dibuixant un lloc privilegiat en el nostre panorama editorial, des d’El meu gran arbre, triat com a finalista al Premi Atrapallibres, tot passant per Azadah i Cartes per a la llibertat, fins a arribar a Els estels i a aquest Fer mitja.

Els personatges i paisatges de Goldstyn tenen components entranyables i còmics a parts iguals, amb uns personatges amb tocs esperpèntics, fruit segurament de les caricatures de caire polític que l’autor elabora per a diverses publicacions. A Fer mitja, posa damunt l’escenari dos personatges, l’àvia Maria i la seva neta Bruna. Hi ha una part introductòria més lenta i tranquil·la, on es narra la vida de l’àvia amb relació a la llana i a l’activitat de fer mitja que compartien les dones del seu temps, i el traspàs de la seva saviesa a la seva neta, a través de la confidència i de la mostra de la seva primera bufanda. A continuació, ve una part central que s’estira com un fil fins al final, amb una peripècia àgil, còmica i narrada meravellosament bé, sense paraules, protagonitzada per la Bruna i la bufanda de l’àvia. El format apaïsat no és gens gratuït, ja que ofereix un marc immillorable per a aquesta vicissitud i el fil de la seva narració visual.

Fer mitja és un llibre àlbum on hi ha dos pols: un de tendre, transcendent i deliciós, i un altre de còmic i delirant, que també acaba tenint la seva transcendència. En llegir-los, es barregen i conformen un maridatge precís, a estones exquisit, per assaborir, en acabat, de mica en mica. 

Pep Molist -Faristol-

 

VIURE

GONZÁLEZ REYES, María. Viure

Pagès, 2020.

ISBN: 9788413032207

Voleu un llibre sobre verbs que estiguin conjugats en clau de cooperació entre les persones? Doncs aquí el teniu. María González Reyes ens regala Viure (traducció de Núria Albesa) per assaborir la vida en tota la seva plenitud. Verbs com plantar, donar, acariciar, cooperar i molts d’altres (68 en total) són definits per fer entendre al lector que la vida és alguna cosa més que complir una sèrie d’accions perquè sí. Ans al contrari: cal enfocar l’existència humana com una oportunitat de cuidar les persones, el seu entorn més pròxim i el planeta en general. Fins i tot verbs amb una connotació aparentment negativa, posem el cas del verb desobeir, tenen un significat positiu: un nen de nom Sek només anirà a l’escola quan pugui retornar al seu territori, actualment explotat per terceres persones. És més important poder tenir cura del propi territori que aprendre a l’escola perquè toca anar-hi.

L’autora també conjuga alguns verbs tot defensant el paper de la dona, sovint oblidada. Així, al verb cuidar reivindica el paper d’aquelles que mai han estrenat una peça de roba, que en lloc de viure sobreviuen i que, fins i tot, de tant de pensar en els altres s’obliden de respirar. Ara bé, del que no s’obliden mai és de valorar les persones del seu entorn. El mateix to el trobem en altres verbs com teixir.

Les il·lustracions de Virginia Pedrero que acompanyen els 68 verbs, en tons predominantment verdosos, volen recuperar el paper de la natura com a espai en què s’ha de saber viure i estimar. Només així s’entendrà el significat vertader de verbs com destruir o ajudar, que també apareixen en aquesta publicació.

Moisès Selfa -Faristol-

 

dilluns, 13 de juny del 2022

ABECEDARI DE CEL I TERRA

AMAT, Vanesa. Abecedari de cel i terra

Eumo Editorial, 2021.

ISBN: 9788497667319

La poesia infantil és aquella que, entre molts altres aspectes, facilita la trobada del jove lector amb realitats conegudes o que fàcilment poden imaginar-se per la seva senzillesa. Just això és el que Vanesa Amat, coautora de reculls poètics actuals de referència com Plouen poemes (2017) o Quin embolic (2019), i Judit Piella, jove il·lustradora de textos com Balenyà, descobreix el poble amb l’Aya i en Ton (2020), pretenen i aconsegueixen amb aquest Abecedari de cel i terra. Per les seves pàgines desfilen núvols, trons, xàfecs, la lluna i animalons com la marieta, el gall en Quic i altres no tan coneguts com el kiwi, un ocell sense ales que viu a Nova Zelanda i que surt a passejar de nit. Cada lletra de l’Abecedari és representada i il·lustrada amb una paraula que fa referència a tot allò de natural que podem trobar-nos en alçar la vista o que, sense gairebé adonar-nos-en, tenim a sota dels peus: des del camí que recorrem cada dia fins al globus que s’enlaira cap al cel infinit. Cal que destaquem l’encert de les autores, que expliquen una petita curiositat sobre cada realitat representada. Així, a la lletra R, que ve acompanyada d’un poema sobre el roure, el lector descobreix que aquest arbre pot viure més de cinc-cents anys i que per això és el rei del bosc. O a la lletra V, en un poema breu sobre els tresors ben guardats a la panxa del volcà, aprenem que, de les diferents erupcions volcàniques, la pliniana és la més violenta i espectacular, ja que pot arribar fins a cinquanta quilòmetres d’altura.

Aquest abecedari poemari és molt adequat per als lectors inicials: text i imatge es donen encertadament la mà per oferir un resultat la mar de divertit i visual.

Moisès Selfa -Faristol-

UN ARBRE CREIX I NO LI PREGUNTEM PER QUÈ

RODA, Eugenio. Un arbre creix i no li preguntem per què

Yekibud Editores, 2020.

ISBN: 9788494798993

Un arbre creix i no li preguntem per què és un llibre que entra pels ulls. En un primer moment, pel disseny, el format, la faixa, el tacte del paper, intueixes que tens a les mans un llibre diferent, que vol desmarcar-se de l’edició de base. Quan l’obres i el fulleges, aquesta intuïció s’intensifica, perquè es manté la bellesa formal i s’hi entreveu un contingut difícil de classificar.

Estructurat com un abecedari, la proposta balla entre el que seria un diccionari literari i un llibre de poesia, d’aforismes, de filosofia...

                «QUI         

                 Pregunta en forma de persona»

Eugénio Roda parteix de l’epígraf «abecé del ser» per reunir vint-i-sis paraules, de la A a la Z, que en general podem relacionar amb qualitats o facultats dels éssers humans: ansietat, bellesa, confiança, desesperació...

Mantenint el domini de la pàgina en blanc, Cecilia Afonso les acompanya amb imatges simples de formes geomètriques on s’hi endevina la lletra de l’abecedari corresponent. Són il·lustracions a dues tintes, vermell i blau, que funcionen com metàfores visuals amb relació al text que il·lustren.    

A banda de la paraula central i la imatge, hi trobem també una frase a l’estil de definició literària i subjectiva. I un breu paràgraf que exemplifica de forma indirecta el concepte tractat. Roda ens interpel·la, juga amb les paraules i ens pregunta, ens fa pensar, ens fa dubtar i, sobretot, ens remou alguna cosa.

Si no vaig errada, Yekibud ha optat per fer un canvi respecte a la maquetació original i concentrar tot el text a la pàgina esquerra, deixant aïllada la imatge a la dreta. I em sembla una decisió molt encertada que en subratlla encara més l'elegància.

Un arbre creix i no li preguntem per què és un llibre que entra pels ulls i se t’instal·la a dins. Difícil de definir i difícil d'acotar a una franja lectora. És una proposta que, malgrat que et deixa molts interrogants (o potser gràcies a això) t'atrapa i, en el meu cas, estic segura que hi tornaré una vegada i una altra.

Glòria Gorchs -Faristol-

dimecres, 8 de juny del 2022

FAULES

LA FONTAINE, Jean. Faules

Animallibres, 2021.

ISBN: 9788418592379

Permeteu un apunt subjectiu relacionat amb la meva experiència lectora de La Fontaine. De petit, a l’escola nacionalcatòlica, les faules de Lafontaine (on la «a», la «i» i la «e» sonen) eren encabides dins d’un calaix de sastre didàctic, a tocar de les inefables Antologías i de l’ensopit Samaniego. Producte d’aquest veïnatge de conveniència va quedar en el subconscient que la faula era un gènere pueril, perfectament assimilable a la infantesa adoctrinada. La perspectiva va canviar radicalment en llegir La Fontaine a la carrera, incidint en el fet que el moraliste del segle XVII (del qual enguany es compleixen 400 anys del naixement) és una fita més d’una tradició riquíssima. I que d’infantil, o d’infantilista, rien du tout. També hi va ajudar llegir-lo en versió original, mostra dels primers compassos de la grandeur lingüística clàssica del francès. Clàssic, recordem-ho ara, vol dir «vàlid per sempre».

Aquesta edició de les Faules, sortosament, està a tocar de l’original, i fa oblidar per sempre els ripios dels anys setanta. La matèria primera, la traducció de Jordi Vintró, és de primeríssima qualitat, ja que resol a la perfecció el conflicte entre el ritme i el to de l’original i la fidelitat deguda al text i a la llengua-objectiu. La prova? N’hi ha prou de recitar «El corb i la guineu». La cirereta del pastís són les il·lustracions d’Henri Galeron, minucioses i amb un regust inquietant, potser pel compromís entre el realisme i el surrealisme d’algunes escenes que em recorden Magritte. Això és un nou apunt subjectiu, per acabar.

Joan Bustos -Faristol-

NO LLEPIS AQUEST LLIBRE!

BEN-BARAK, Idan. No llepis aquest llibre!

Takatuka, 2020.

ISBN: 9788417383732

Amb un sentit de l’anticipació notable, l’any 2017 Allen&Unwin publicava aquest llibre sobre microbis que, avui, resulta ben oportú.

Tot i els anys transcorreguts, el llibre és una proposta interessant i innovadora, tant per la manera d'aproximar-se al coneixement com per la seva presentació gràfica. I és que no podem passar per alt que es tracta d’un treball conjunt d’Idan Ben-Barak, un autor australià especialitzat en obres de divulgació científica per a infants, microbiòleg de formació, que també ha estudiat història i filosofia de la ciència i que, a més, és bibliotecari, i Julian Frost, un il·lustrador que fa de director d’animació i dissenya videojocs, molt conegut perquè és el creador del curt animat Dumb ways to die, que s’ha fet viral a les xarxes.

Per conèixer alguns dels microorganismes que ens envolten, acompanyarem la Mina, un microbi que viu al llibre que estem fullejant, en un periple que ens durà a saber què són els bacteris i on els podem trobar i a descobrir-ne alguns dels que tenim més a la vora. En una mena de joc interactiu, la Mina proposa al lector que l’ajudi a anar d’un lloc a l’altre: amb el dit l’ha de recollir del paper on viu i l’ha de traslladar, primer, a les seves dents, i després, a la seva roba i al seu melic. Cada entorn visitat es representa per mitjà d’unes sorprenents ampliacions de fotografies obtingudes per Linnea Rundgren mitjançant un microscopi electrònic de rastreig, damunt les quals Frost ha recreat els diversos bacteris i fongs que viuen en aquests entorns i que, amb molta sornegueria, ens informen de les seves funcions i ens expliquen anècdotes divertides.

El llibre manté en tot moment l'equilibri entre aquest to humorístic i el rigor del coneixement científic. Així, a la darrera pàgina s’explica clarament que el dibuixant s’ha pres certes llibertats en personalitzar els microbis protagonistes i s’hi incorporen imatges reals dels microbis, se’n descriuen les característiques més rellevants i s’identifiquen amb el seu nom científic.

Un llibre deliciós que demostra que és possible aconseguir que els petits lectors s’apropin a la ciència, s’hi interessin i, a més, es facin un tip de riure.

Mònica Baró -Faristol-