dijous, 25 de febrer del 2021

GISELA DE VIDRE



ALEMAGNA, Beatriz. Gisela de vidre

Libros del Zorro Rojo, 2019.

ISBN: 9788494990472

 

Editat per primera vegada l’any 2002 per Seuil Jeunesse, Beatrice Alemagna (Bolonya, 1973) torna a publicar amb alguns canvis significatius Gisela de vidre, un àlbum que ret homenatge a dos dels seus grans referents: Gianni Rodari i Bruno Munari.

Per l’autora, la Gisela podria ser la germana petita d’en Jaume de vidre, personatge dels Contes per telèfon (Favole al telefono, 1962), amb qui comparteix la característica de ser transparent. Per reforçar aquesta idea a nivell formal, Alemagna utilitza el paper vegetal, aprofitant l’efecte translúcid tal com ens va ensenyar Munari (Sulla nebbia di Milano, 1968), i el pinta en unes composicions amb molt de sentit i gran bellesa.

La Gisela és una nena especial, lleugera, delicada, feta de vidre. De petita aquesta transparència és celebrada, però de gran es converteix en un problema: tothom sap el que pensa, tothom es veu amb el dret de jutjar-la, d’opinar. La Gisela primer fuig, buscant un indret lluny dels prejudicis, però finalment pren el control de la seva vida i decideix tornar a casa i viure amb total acceptació de com és.

Tant Rodari com Alemagna juguen amb la metàfora de la transparència per parlar-nos de la matèria de què estan fets els infants: sincers, honestos, sense res a amagar, i per això, alhora, fràgils i delicats. 

Hi ha, però, un matís entre les dues històries: quan en Jaume de vidre demostra des de la presó que la veritat és més poderosa que qualsevol tirà, Rodari està posant l’accent en la revolució política i social. Quan Alemagna, en un gest d’autoafirmació i valentia, fa retornar la Gisela de vidre a casa seva, ens parla d’una revolució més íntima, aquella que ens ha de permetre viure en plena llibertat personal.

En tot cas, Gisela de vidre és un àlbum molt rodó. Partint dels seus collages combinats amb dibuix a llapis i amb l’encert de les composicions en fulls transparents, Alemagna ha sabut dibuixar tant la fragilitat com la raresa que ens defineix com a éssers humans.

Glòria Gorchs

 

ARA NO, BERNAT

 


MCKEE, David. Ara no, Bernat

Kalandraka, 2019.

ISBN: 9788416804641


En Bernat troba un monstre al jardí. Ho diu als pares, però no li fan cas. El monstre devora en Bernat i el suplanta, però els pares no s’adonen del canvi.

Ara no, Bernat és un conte tan divertit com dramàtic en què l’autor anglès David McKee empra l’humor surrealista per descriure la solitud dels infants, la seva indefensió davant la manca d’atenció quotidiana d’uns adults cansats, enfeinats, capficats amb les seves coses.

A McKee li agrada pensar que s’adreça «a l’adult que el nen serà un dia i al nen que encara hi ha en l’adult». L’experiència de lectura dels seus llibres confirma les seves expectatives, i en aquest cas interposa entre els personatges de totes dues condicions un mirall d’incomunicació.

La sobrecàrrega, la caricatura extrema de l’argument, crea la distància necessària per tal que puguem gaudir del llibre sense angoixar-nos gaire, tot i la mordacitat del tema. McKee juga a dir les coses amb les mínimes paraules, per tal que les repeticions («Ara no, Bernat») tinguin el màxim de significats en el context del llibre. Paral·lelament, dibuixa amb saviesa i minuciositat cada doble pàgina, i ofereix detalls per a la lectura d’imatge i lliçons de color, perspectiva, decoració, composició, ritme i coherència.

Quaranta (els anys que té aquesta obra) és només un nombre.

Tàssies

dimecres, 17 de febrer del 2021

LA VIDA SECRETA DE LES PUPES


GARCÍA, Ariadna. La vida secreta de les pupes.

Zahorí Books, 2020.

ISBN: 9788417374426


La vida secreta de las pupas, de Mariona Tolosa Sisteré es un fantástico álbum ilustrado divulgativo que nos cuenta muchísimos datos interesantes sobre las heridas y qué hace nuestro cuerpo para curarlas.

El libro comienza presentándonos a una pupa y su lugar favorito: el patio. Aquí es muy fácil terminar descalabrado, ya sea con un tropiezo, una caída, un pelotazo, un arañazo o un choque.

Hay heridas de muchas clases: rasguños, heridas, cortes, pinchazos, golpes, picaduras, quemaduras… Ay, ¡cuántos peligros!

En todo este proceso seguro que vamos a ver sangre, ese líquido rojo que circula por el cuerpo a través de venas y arterias. En ella están las plaquetas, que ayudan a taponar los agujeros que nos hacemos, pero también los glóbulos blancos, que luchan contra los virus y bacterias que intentan entrar en nuestro cuerpo.

¿Sabes cómo nos cura nuestro cuerpo? Pues todo esto se explica en La vida secreta de las pupas. Así, entenderemos cuál es el proceso de un moratón, cómo prevenir y tratar las heridas que nos hacemos al aire libre y unas nociones básicas de primeros auxilios.

La vida secreta de las pupas termina con un cuestionario que debemos contestar con verdadero o falso con el que podremos comprobar si hemos aprendido mucho durante la lectura.

Al igual que La vida secreta de los mocos, La vida secreta de las pupas es un libro que combina con maestría aprendizaje y diversión gracias a su lenguaje sencillo y las humorísticas ilustraciones. Un libro muy cuidado desde las tapas con relieve y una estética que resulta ya fácilmente reconocible por cualquiera que conozca a Mariona Tolosa Sisteré.

Un tema muy cotidiano en la vida de los niños, abordado con sabiduría para hacerlo interesantísimo.

Ha sido publicado en marzo de 2020 por Zahorí Books, que ya sabéis que es una de nuestras editoriales favoritas, muy especialmente en cuanto a libros divulgativos para niños.

Más que recomendable desde unos 5-6 años en adelante. ¡Es un libro para todas las edades!

pekeleke.es

MEXIQUE: EL NOM DEL VAIXELL

 


FERRADA, María José. Mexique: el nom del vaixell.

Libros del Zorro Rojo, 2017

ISBN: 9788494650796


Tras las despedidas, amargos momentos que son retratados con intensidad en collages de rostros y gestos sumidos en la tristeza, el barco se hizo a la mar. Pero las olas no fueron tan bellas como se veían desde la playa, y los ojos no mostraban la ilusión de quien comienza un nuevo viaje, sino lágrimas y dudas.

Los tonos grises y apocados narran la travesía de los 456 pequeños que embarcaron en el Mexique, huyendo desde Burdeos de la cruel guerra que se cernía sobre España. Aquellos padres rotos soñaron un futuro mejor para sus hijos en México, país que recibió al grupo con los brazos abiertos.

La esperanza de crecer en paz durante unos años se transformó en una realidad inimaginable: los niños y niñas que llegaron a Morelia nunca pudieron regresar, y quienes lo hicieron –muchos años después-, sintieron la pena inmensa de no reconocer el mundo que un día fueron obligados a abandonar.

Con las palabras justas y una poética demoledora, las autoras trazan la histórica trayectoria a partir de los sentimientos de los niños, reflexiones que ponen un nudo en la garganta de cualquier lector independientemente de su edad y recuerdan escenas que jamás deberían volver a producirse.

Lorenzo A. Soto Helguera

Revista Babar

AQUEST BARRET NO ÉS MEU


 KLASSEN, Jon. Aquest barret no és meu.

Milrazones, 2013.

ISBN: 9788494047923


Jon Klassen ha dedicat una bona part de la seva trajectòria professional a fer il·lustracions de contes escrits per altres autors, però l’any 2011 va decidir  il·lustrar una història seva ‘On és el meu barret’.

Jon Klassen ha estat guardonat amb  la prestigiosa medalla Caldecott d’or 2013, un premi  que distingeix des de 1938 al millor àlbum de cada any, i ha premiat a autors com Maurice Sendak o Arnold Lobel.

L’editorial Milrazones ha estat l’encarregada de la publicació en català i castellà d’Aquest barret no és meu.

”Aquest barret no és meu. L’acabo de robar”. Així comença un dels millor àlbums que ens ha passat per les mans l’últim any.

Tres personatges: un lladre, un xivato i un robat. I un barret. I una acció: un robatori. No cal res més per explicar una gran història. Klassen ho sap, i ho sap fer.
Sembla senzill escriure i il·lustrar per nens, però no ho és. Has de seduir al públic més crític i sincer i també has d’enganxar a l’adult.

L’equilibri entre text i il·lustració és delicat. Ni massa ni tan poc. Ha de ser coherent, ha de donar una veu. En aquest cas, la veu narrativa correspon al lladre, al peix petit que ens explica la seva aventura que comença robant un barret a un peix enorme, i ha fugit cap a les plantes.

Tot i que el cranc l’ha vist, de ben segur que mai no ho dirà a ningú i ha aconseguit arribar a les plantes sa i estalvi -i amb el barret robat posat-.

L’equilibri del dibuix i el text està molt ben trobat on no hi falta ni sobra res amb unes  últimes sis pàgines senzillament genials.

El desenllaç de l’acció sorprenent amb un  final genial que recordaràs per sempre.
Retrobar les veus dels autors que van cimentar la Literatura infantil i juvenil, Ungerer, Sendak, Falconer, Eric Carle, Crockett Johnson, Eric Battut en un àlbum il·lustrat no té preu, i senyores i senyors, Klassen ho sap fer.

Per tot això, aquest meravellós llibre ha rebut el premi llibreter. I recollim aquí les paraules del jurat -paraules que van sortir de la ploma del meu admirat Ricardo Redón de la llibreria Abracadabra-: “Per què li donem el Premi Llibreter d’àlbum il·lustrat a Jon Klassen i  Aquest barret no és meu? Per ser genialment impertinent, entre altres raons. “molestar  amb la paraula” és la definició d’impertinència, i res més impertinent que començar un àlbum infantil dient:  “Aquest barret no és meu. L’acabo de robar”.
També destaca per la seva sorprenent i senzilla tècnica d’il·lustració plena de microdetalls  i el seu mestratge per narrar una història, però sobre tot, per fer-nos recordar a impertinents imprescindibles de la LIJ com en Tomi Ungerer o Maurice Sendak. Llarga vida a Klassen!”

Paula Jarrin -L’illa dels libres-

http://www.illadelsllibres.com/aquest-barret-es-meu-de-john-klassen/