dimecres, 14 d’agost del 2013

LA RATETA QUE LLEGIA A L'ESCALETA


Vivim del cuentu. La rateta que llegia a l'escaleta
Baula, 2013
ISBN 978-84-47926688

És ben conegut el conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. Però no és gens conegut La rateta que llegia a l’escaleta!!! I és que el grup de conta contes Vivim del cuentu està reversionant els contes clàssics d’una manera molt simpàtica i divertida. De moment han començat per la Caputxeta Vermella i la Rateta presumida.
A La rateta que llegia a l’escaleta, com que la rateta no és massa presumida el que decideix és comprar un llibre, perquè li encanta llegir! I és clar, es posa a llegir a l’escaleta, com no. Els pretendents, un rere l’altre, l’aniran festejant, però quan una rateta llegeix… és molt més exigent i, més quan demana quin conte s’han llegit o comprat darrerament.
Amb un final feliç i diferent, els vostres fills gaudiran aquest conte de lletra lligada, en molts moments rimat com ja és habitual en els contes clàssics. A més, les il·lustracions de la Marta Munté són encantadores!
Llibre imprescindible en el fons de qualsevol biblioteca!


EL CIELO DE AFGANISTÁN

EULATE, Ana A. de. El cielo de Afganistán
Cuento de Luz, 2012
ISBN 978-84-15503002

Amb el rètol "zona de guerra" apareixen a les notícies l'Afganistan i altres països del món on hi ha conflictes bèl·lics i creiem que només hi ha allà soldats lluitant i matant. Ens oblidem que hi viu gent que porta dècades patint guerres, invasions, enfrontaments. Un poble com l'afganès, amb dones, homes, nens i vells que no es resignen a ser "zona de guerra", que desitgen ser un "país" de pau i de futur. D'això parla El cel de l'Afganistan: una nena ens explica els seus somnis i les seves esperances. Ens convida a conèixer la seva gent, amb afany d'aprendre, treballar i somiar. Una nena que vol omplir el cel de l'Afganistan d'estels de pau.
Ana A. d'Eulate ens commou amb una prosa poètica valenta i sensible. El text ressona amb la seva profunda convicció que un canvi és possible. Ana A. d'Eulate és la fundadora de l'editorial Cuento de Luz i va ser premiada amb la Medalla de Plata per Cos de Núvol.
Les il·lustracions transmeten aquesta força i aquesta esperança. El cel d'ocres i celestes amb núvols blancs que ens conviden a volar com estels. Les cares rialleres i els ulls grans i expressius. La felicitat dels jocs i l'aprenentatge dels nens. El mapa de l'Afganistan transformat en un estel que guia al poble cap a la pau. Sonja Wimmer conjuga mestratge i emotivitat amb els seus llapis, els seus tons pastissos i els seus moments de color, molt significatius. Aquesta il·lustradora va ser premiada amb la Medalla d'Or al Millor Il·lustrador per la Col·leccionista de Paraules.
El compromís de les autores amb el futur de l'Afganistan les va portar a donar tots els ingressos de la seva obra a la Fundació Cometa, que promou projectes educatius en zones en conflicte. Ja han construït una escola a l'Afganistan i estan construint la segona.



dimarts, 13 d’agost del 2013

L'ANT ÉS MEU


JEFFERS, Oliver. L'ant és meu
Andana  Editorial, 2012
ISBN 978-84-93944582

L’Oliver Jeffers no para. Fa dos anys que ens enamorava amb un dels àlbums més divertits de la collita de 2011, Atrapat, i ara ens arriba aquest L’ant és meu, un llibre que combina el seu sentit de l’humor amb un missatge sobre la possessió que farà reflexionar grans i petits. Tot comença quan en Wilfred es troba un ant i decideix que és el seu ant, li posa de nom Marcel i s’inventa tot un seguit de regles que el Marcel, no ens enganyem, acompleix ben bé quan li dóna la gana. Però: és realment el Marcel l’ant del Wilfred? No desvetllarem el misteri que s’amaga darrera d’aquesta pregunta (tot i que segur que els nostres lectors més espabilats ja en coneixen la resposta). Un veritable al·legat a la llibertat. Estima no per posseir, sinó simplement perquè gaudeixes estimant.
Jeffers combina en aquest àlbum els seus característics personatges de cames de pal i expressions minimalistes però molt expressives, amb uns fons on el paisatge de muntanya demostra dues de les seves aficions: la pintura a l’oli i els llibres antics. Jeffers alterna aquests elements (els personatges sobre fons blanc, sobre un paisatge pintat a l’oli, o sobre el que sembla la imatge escanejada d’un dibuix antic), amb l’ús de dues tipografies diferents (una la fa servir per explicar totes les regles que el Wilfred vol que el Marcel compleixi com a bona mascota), i bafarades de diferents colors per fer parlar i pensar els protagonistes.

Qui no conegui Jeffers, s’està perdent un dels joves talents de l’àlbum il·lustrat més interessants del moment. Un autor per compartir, per riure i per reflexionar. No el deixin escapar!






dilluns, 5 d’agost del 2013

T'HO HE DIT 100 COPS!


KESELMAN, Gabriela. T'ho he dit 100 cops!
Destino, 2006
ISBN 978-84-97089999

Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops.

Aquesta obra es va emportar l'any 2006 el XXVI Premi Destino Infantil - Apel·les Mestres i és, sense dubtes, un llibre fantàstic per llegir amb els més petits de la casa i, al mateix temps, jugar amb les paraules: fent rodolins o simplement donant-les la volta cap a baix, com si fóssim peresosos passejant-nos entre les branques dels arbres.