Deixant de banda
aquest fet, L’ànima perduda sobresurt principalment per dos aspectes clau: és una
proposta formal molt original i sorprenent, i és, de totes totes, un llibre
àlbum per a adults. La història que escriu Tokarczuk és la d’un home que, de
tan atrafegat i de tan ràpid que treballa, ha deixat la seva ànima enrere –que
transita pel temps més lentament– i ja no recorda gairebé ni el seu nom. El
metge li recomana asseure’s a esperar-la, i això és el que porta a terme durant
temps i temps. El conte, d'alt contingut filosòfic, relata aquesta espera
i és un avís a navegants i un elogi de la lentitud i la paciència, alhora que
provoca la reflexió, l’embadaliment i el debat.
Formalment, el
gruix principal del text és en una de les pàgines de l’inici, i un fragment
breu de desenllaç el trobem al final. La resta són imatges que semblen formar
part d’un quadern vell d’escola i d’infantesa, farcit de records amb un to
sípia que els embolcalla, amb fotografies antigues, paper de calcar, fulls de
llibreta i imatges del personatge. El lector es mira i es remira els bells,
precisos i melancòlics dibuixos de Concejo, seguint els moviments lleus de
l'espera del protagonista i a la recerca del rostre de l’ànima perduda que se
suposa que viatja al seu encontre, tot visualitzant els detalls que porten al
desenllaç i que descriuen el pas del temps.
L’ànima perduda és un llibre excepcional, una literatura tranquil·la
que convida a fer-hi diverses passades a la recerca dels diversos detalls que
de mica en mica van amplificant la història i van oferint elements al lector
per entendre-la i fer-se-la seva.
Pep Molist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada