TOT PER L'AIRE. UNA HISTÒRIA CONTADA EN DEU CANTONADES

REYNOLDS, Jason. Tot per l'aire. Una història contada en deu cantonades

Sembra Llibres, 2021.

ISBN: 9788416698554

Jason Reynolds té una trajectòria consolidada en el món de la literatura juvenil; ha escrit diverses novel·les premiades als Estats Units, el seu país d’origen, així com assajos i poesia per a joves.

A Tot per l’aire. Una història contada en deu cantonades, traduïda al català per Carla Benet Duran, l’autor ens ofereix el retrat d’un barri i els seus habitants confegit a la manera d’un quadre impressionista: les deu narracions curtes que hi trobem conformen, peça a peça, línia a línia i color a color, una panoràmica plena d’humanitat i calidesa narrada en tercera persona a partir dels fragments de les vides dels seus protagonistes. Hi trobem desitjos, anhels, pors, inseguretats, amistats, amors i molt sentit de l’humor en els seus entranyables personatges, joves i adults, que comparteixen aquests trets humans universals.

Destaquen els meravellosos diàlegs entre personatges i la varietat en els ritmes i estructures de les diferents narracions, així com els lleugers i delicats fils que uneixen el teixit entre els diferents relats, més enllà de la presència d’un autobús escolar que cau del cel (el toc de fantasia en uns relats de caire realista). L’autor comprèn, estima i posa en relleu la importància de les arrels geogràfiques, del barri, la seguretat i referència dels llocs viscuts en la infantesa, a través d’aquestes cantonades, carrers i establiments.

L’estil literari de l’autor, vibrant, poètic i directe, el fa original i únic. La barreja de l’ús refrescant del sentit de l’humor i la tendresa que impregna tot el llibre pot recordar en alguns moments autors paisans de Jason Reynolds, com Sherman Alexie, i autors de casa nostra, com Anna Manso i Àngel Burgas. Quant al format, es comencen a veure narracions curtes més sovint que fa uns anys, com en el recent Espais interiors d’Elin Nilsson, que aporten varietat a un panorama literari juvenil dominat per la novel·la i la serialitat.

Com a punts menys a favor, potser la mida de la tipografia i l’interlineat són un pèl petits i en resulta una taca de text una mica densa, i un sumari amb els deu relats no hauria anat malament. Tret d’aquests detalls, sense cap mena de dubte aquest és un gran encert de l’editorial Sembra, que celebrem i agraïm molt que hagin publicat.

 

Júlia Baena -Faristol-

 

 

DINS L'OU

SQUILLARI, Emma. Dins l'ou

Kalandraka, 2020.

ISBN: 9788416804986

L’ou és una cosa meravellosa, magnífica, misteriosa, un cos arredonit, protegit per una closca, que pot contenir un embrió. Animals tan dispars com les aus, els rèptils o els peixos ponen ous, fins i tot també algun mamífer, com el famós ornitorrinc. L’ou com a motiu destacat en llibres per a primers lectors té un feliç referent en The Odd Egg (2016) –traduït al castellà com El misterioso huevo–, en què Emily Gravett juga amb l’esperança i la incertesa que causa un ou trobat, desconegut, que l’ànec cova dia rere dia malgrat la desconfiança de la resta dels ocells. Com que aquest objecte oval és tancat, el lector no sap què deu haver-hi a dins, si és que hi ha alguna cosa; per tant, es plantegen dues incògnites: s’obrirà?, i si s’obre, quina criatura en sortirà?

L’obra d’Emma Lidia Squillari comparteix amb el títol de Gravett l’aire absolutament desenfadat i humorístic, a més de la sorpresa final, un pas de rosca inesperat que es descobreix en les pàgines de guarda. En aquest cas, dotze ous són el punt de partida, l’origen d’una història entremaliada i, alhora, quasi minimalista, que juga, al començament, amb les postures impossibles dels embrions ja grandets de diverses espècies com el pollet, el camaleó, el cocodril o l’estruç, embotits en aquest espai confortable i segur però reduït que és l’ou, i, després, amb una intriga doble: qui és la veu que parla en primera persona?, i també, què és el que hi succeeix? Per què aquesta veu confessa que no va ser gaire educada, que no va saludar ni acomiadar-se’n? Un misteri que es descobreix a poc a poc, observant els gestos –la significativa línia de boques i becs–, el nombre de figures retallades sobre fons blanc i, sobretot, els ulls cada vegada més espantats d’alguns d’aquests espècimens. Un àlbum divertit i esbojarrat que aconsegueix complir la funció principal de la literatura: delectar.

Arantxa Bea -Faristol-