Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Val. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Val. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de setembre del 2021

NÚVOLS AL CAP

VAL, Elena. Núvols al cap

Akiara Books, 2020.

ISBN: 9788417440572

Elena Val (Barcelona, 1965) prové del món del disseny gràfic i arriba a l’àlbum després de treballar amb il·lustració publicitària i projectes musicals, pedagògics i tèxtils.

Just a l’inici del llibre, la mateixa Elena diu, parlant d’ella: «M’agrada dibuixar. És el meu llenguatge natural [...] De vegades, dibuixo també amb paraules per prendre nota de les imatges que no tinc temps de dibuixar.»

Aquest és el primer llibre en què l’autoria és tota seva, i la primera sensació que tenim en llegir-lo és justament que l’Elena l’ha escrit primer en imatges, i que les paraules han vingut després, com un complement per acabar de donar-li forma. Però tampoc n’ha necessitat gaires, perquè és evident la seva voluntat de mantenir-se dins un espai oníric, suggerent, per generar al lector noves imatges i més preguntes.

Els protagonistes són un nen i la seva àvia, i tot i que l’infant narra el text en primera persona, el narrador visual és extern i ens els mostra des de diferents plans i aprofitant al màxim el gran format de la doble pàgina de la col·lecció.

Àvia, net, els seus fantasmes i amics imaginaris se’ns presenten en una ciutat nítida, però alhora impossible, que se’ns desdibuixa entre núvols, fum i boira.

L’autora juga amb la contraposició, i en ocasions simetria, de la infància i la vellesa. La confusió i pèrdua de memòria de l’àvia no s’allunya gaire del món de fantasia de l’infant, on la línia entre allò real i imaginari es difumina. Trobem el blanc i negre del món de l’àvia, amb els seus cabells blancs com núvols, enfront del color del món infantil. I la candidesa del lleó, que acompanya l’infant davant el hieràtic inquilí que persegueix l’àvia.

El tema? Doncs sí, diríem que és la demència o l’Alzheimer. Però el mèrit d’Elena Val és que, tot i ser a la base, aquest tema no limita, no alliçona, no encotilla. Tot al contrari, el sobrevolem amb una calma i una serenor inusuals, amb la sensació que, malgrat la complexitat del moment, tot segueix el seu curs natural.

Glòria Gorchs -Faristol-