HOLZWARTH, Werner. El Topo que
quería saber quién se había hecho aquello en su cabeza
Alfaguara, 2002.
ISBN: 8420443352
Clàssic
de la literatura moderna per nens, escrit fa més de vint anys. Premi Andersen
l’any 2006. La història conquereix als nens per l’encert i la senzillesa de la
seva proposta, però també pel caràcter del seu protagonista, el talp tan poc
conformista que no para fins a saber qui li ha fet “allò” al cap.
“Allò”
és una caca. Una monumental caca que li ocupa tot el cap. El talp descobreix
aquest tocat un matí, al sortir del seu cau. Algú l’ha distingit d’aquesta
manera, i desitja esbrinar qui ha estat tan irrespectuós. Però no té ni idea de
com i per on començar la recerca. Per tractar de trobar-lo obre una
investigació esgotadora, que consisteix en preguntar un per un a tots els
animals que va trobant. Tots els animals demostren la seva innocència d’una manera
simple i rotunda: llençant als nassos de l’improvisat detectiu una mostra
suficient dels seus propis excrements, per treure’l del dubte.
Qualsevol
persona que hagi explicat contes algun cop sabrà del divertiment dels petits en
les qüestions escatològiques. El lector anirà descobrint les diferències que
existeixen entre una diminuta caqueta de cabra o una enorme caca de cavall, per
no parlar de l’emplastre que des del cel llencen les aus o de la pastositat
pudent que expel·leixen els porcs i a l’acabar la lectura serà tot un expert en
excrements animals. La identificació amb el lector que ha de pretendre tota
història està aquí claríssima: es dirigeix a un receptor en ple procés de
descobriment del seu propi cos o tal vegada estigui aprenent també –amb la
dificultat que això comporta- on dimonis es fa “allò”. L’èxit per identificació
amb el personatge i el tema està garantit. I el riure també. La història conté
grans dosis de sentit de l’humor, però si ajudem una mica amb algunes
entonacions a la pregunta repetitiva del talp i certes onomatopeies cada cop
que apareix “allò”, el conte es convertirà en un dels predilectes dels lectors.
I
com acaba la investigació? Resol el talp la incògnita?
Per
descomptat, però com en tota bona història d’intriga, aquesta té també els seus
especialistes. Es tracta de dos borinots verds, experts en l’anàlisi científic
de tot tipus d’excrements, qui dictaminen a qui pertany el molest assumpte. I
ho fan amb una precisió que recorda als més reputats investigadors de la
ficció. En un tres i no res dictaminen que l’autor del crim sol pot ser un:
Napoleó, el gos del Carnicer. Resolt el misteri, únicament falta el desenllaç,
que es faci justícia. I això arriba quan el talp, amb la dignitat, la serietat
i la diligència que l’ha caracteritzat durant tot el relat, li retorni a
Napoleó “allò” que li va fer al cap. En aquest cas, sembla el més just. Sense
triomfalismes. Però la venjança del talp és una merdeta minúscula al cap de
l’enorme gos Napoleó. Malgrat això, poc importa: rematada la feina, el talp
retorna al seu cau, més digne i crescut que mai.
Care
Santos
