dilluns, 27 de desembre del 2021

ELS PÒSTITS DEL SENYOR NOHISOC

VALLÈS, Tina. Els pòstits del senyor Nohisoc

La Galera, 2021.

ISBN: 9788424669560

El professor de la Clàudia els ha posat uns deures que són tot un repte: els alumnes han de fer una exposició parlant d’un ofici amb la informació obtinguda per mitjà d’una entrevista. A més, l’ofici més votat serà el que donarà nom a la classe de tercer. Per molt que hi rumia, la Clàudia no acaba de decidir-se perquè intueix que les feines de forner del pare o de dibuixant d’estampats tèxtils de l’àvia no podran competir amb les que presentin els seus companys. Però la solució li arriba de forma insospitada quan un nou veí s’instal·la al replà on ella viu.

Vallès demostra el seu bon fer construint un relat que arrenca amb una anècdota incomprensible per a la protagonista i mantenint l’interès del lector gràcies al caràcter d’investigació amb què revesteix els esdeveniments que puntuen el text. I ho fa amb una pulcritud que impedeix que els mecanismes narratius que empra quedin al descobert, defugint, també, l’afectació en el plantejament de la història i en l’ús del llenguatge, que és acurat i efectiu, característica que comparteix amb les il·lustracions.

Així mateix, Vallès crea un encertat dibuix de la protagonista fent dialogar la lògica infantil amb el món dels adults, ple d’enigmes que no sempre acaba de dilucidar. És així com vehicula, sense voluntat alliçonadora, temes com ara la soledat, la depressió, l’amistat, la perseverança, la gestió d’emocions, la presa de consciència de l’altre... i, sobretot, l’amor per la paraula i per la literatura. No en va en Jacint és corrector editorial! Però, tornant a l’entenimentada Clàudia, l'autora presenta i resol hàbilment el vaivé dels seus estats d’ànim, que van des de l’enuig, el desconcert, l’ansietat, la sorpresa o la intriga fins a l’esperança, la satisfacció o l’alegria.

En definitiva, un merescut Premi Folch i Torres 2020, que no defrauda ni per la capacitat d’entretenir, ni per les reflexions que suscita, ni per la qualitat narrativa.

Gemma Mulet Cugat -Faristol-

 

EL PETIT POLZET

PERRAULT, Charles. El petit Polzet

Associació de Mestres Rosa Sensat., 2019.

ISBN: 9788412009637

Un cop més, es reedita sota el segell de «Mars» un dels grans llibres per a infants dels quals la LIJ catalana es pot sentir cofoia. La primera edició d’aquesta joia bibliogràfica va tenir lloc el 1994, sota el segell editorial de Barcanova, i segurament és fruit de la gran amistat que hi havia entre el seu director, Ramon Basora, i aquell gran artista i amic dels infants i les trapelleries que fou Pere Formiguera. De fet, més que una reedició, aquest llibre és un homenatge a la seva figura, tal com es fa constar a les darreres pàgines. I que ningú es pensi que es tracta d’una edició facsímil, perquè això era materialment impossible: un malaurat accident informàtic va fer desaparèixer gran part dels materials que Pere Formiguera conservava, entre els quals els magnífics originals d’aquella altra magna obra, Es diu cos, lloada i premiada internacionalment.

L’any 1994, el mèrit d’aquest conte clàssic, que manté el text de Perrault en una excel·lent traducció d’Albert Jané, era que va ser il·lustrat amb els més nous recursos de la fotografia digitalitzada, que permetien jugar a conveniència amb les mides, perspectives i proporcions dels personatges, cosa que constituí tota una agosarada innovació. En aquesta edició, no sabem per què, no s’ha mantingut la maquetació original,  les fotografies van a sang i no emmarcades, i els colors, restaurats, presenten algun problema de saturació en certs indrets. Però no hi fa res, ens alegra tenir altre cop aquest títol a l’abast, tant o més que poder tornar a parlar de Pere Formiguera, artista a qui no es pot oblidar de cap de les maneres.

Teresa Duran Armengol -Faristol-

 

EL CAMÍ DE MUNTANYA

DUBUC, Marianne. El camí de la muntanya

Joventut, 2019.

ISBN: 9788426145291

Les obres de la canadenca Marianne Dubuc que ens han arribat al mercat català han comptat sempre amb el favor del públic i de la crítica. El seu darrer llibre, El camí de la muntanya, ens arriba, a més a més, amb l’aval d’uns quants premis rebuts dins l’àmbit francòfon.

Amb bones expectatives, doncs, encarem la lectura d’aquesta història que, com ja passava en El lleó i l’ocell (Tramuntana, 2015), i en Jo no soc la teva mama (Joventut, 2017), se centra en el naixement d’una amistat entre dos personatges, un aparentment més fort o savi que l’altre.

En aquest cas ens trobem la Senyora Teixó que, mentre camina com cada diumenge fins al cim de la muntanya, coneix en Leo, un petit gat inexpert i tímid que se li apropa amb molt de respecte.

Les imatges de Dubuc, netes, delicades i de tons suaus, descriuen tota l’excursió a través del bosc fins a arribar al cim. I ho fa jugant amb diferents plans i composicions, alternant dobles pàgines que mostren una visió general dels dos excursionistes, amb pàgines on domina el blanc del paper, centrades en un objecte o una acció. Aquests canvis donen el ritme i la sensació d’avançar, sempre endavant, però sense pressa, aturant-nos a contemplar el camí i gaudir-ne.

La caminada del diumenge es converteix en un costum i la Senyora Teixó i el Leo van teixint un diàleg, senzill en la forma però ric en el contingut, que ens demostra la importància de la transmissió de coneixements entre generacions i l’aprenentatge de gaudir de les petites coses de la vida, del moment present.

En algun sentit podem relacionar El camí de la muntanya amb les històries de Lobel, Janosch... pels animals antropomòrfics que viuen enmig de la natura, amb una actitud contemplativa... Però amb Dubuc no hi ha aquell punt d’humor absurd o filosòfic de personatges com el Mussol, en Bjorn o el Petit Tigre. Dubuc és tot tendresa, amor en estat pur.

La història de la senyora Teixó no és original, ni temàticament ni formalment. No aporta cap novetat significativa dins la trajectòria de l’autora, però, malgrat tot, és una meravella de llibre.

Glòria Gorchs -Faristol-