divendres, 6 d’agost del 2010

TOM


TORRES, Daniel. Tom
Barcelona. Norma, 1995
ISBN 8479042532

Tots recordem la imatge cinematogràfica del goril·la gegant, al capdamunt de l'Empire State lluitant contra els avions que venen a caçar-lo. Darrera el goril·la apareix un Manhattan a vista d'ocell amb l'imponent edifici Chrysler darrera. La coberta de Tom, l'àlbum creat per Daniel Torres, és un homenatge a aquella aventura de Dong: un gran dinosaure apareix abraçat a l'antena de l'Empire mentre els primers raigs de sol il·luminen els edificis més alts de la Gran Illa. Lluny de la violència de King Kong i d'altres monstres que també van visitar Nova York al cinema, com Godzilla, la mirada de Torres és ingènua, neta i tendra com el propi personatge "un tipus gran, curiós i una mica rondinaire". Tom és un dinosaure que viatja damunt una illa remant amb la seva forta cua. La primera escala de les seves peripècies no podia ser en un altre lloc que a la ciutat de Nova York. Com una guia turística, cada pàgina de l'àlbum és una instantània de la ciutat. Podem veure a Tom pujant per l'estàtua de la Llibertat sobre una aquarel·la que suggereix les desaparegudes Torres Bessones, o la Cinquena Avinguda, o l'edifici Flatiron, una doble pàgina ens descobreix l'entrada al port, una altra un Central Park cridaner. Estampes d'un déjà vu. Els escenaris als que recorre Torres pertanyen al nostre imaginari. Cents de pel·lícules han fet que reconeixem d'immediat cadascun dels racons de Manhattan. Cada dibuix de Torres ens desplaça a una pel·lícula. Times Square, a la pel·lícula Taxi Driver i la veu de Robert de Niro: "Algun dia una pluja de veritat vindrà i netejarà totes aquestes escombraries dels carrers", per citar un exemple.

Però no és únicament l’atmosfera la que es submergeix en el tòpic novaiorquès, la història de Torres ens mostra una ciutat de ritme trepidant, multicultural i cosmopolita, una ciutat de negocis on hi ha un racó per a l'art atrevit. Tom s'acaba convertint en un afamat artista plàstic gràcies a la intervenció d'un nen i el seu pare, crític d'art, qui qualifica la seva obra, en un acte de sublim megalomania, com pop-art prehistòric.

Daniel Torres, en aquesta primera immersió en l'univers infantil, deixa el retrofuturisme que el va fer famós als vuitanta a les pàgines de la revista Cairo (a les hemeroteques podem trobar la seva inoblidable Opium o les aventures espacials de Roco Vargas). Però manté intactes els recursos estilístics de l'escola valenciana de línia clara, de la que és un mestre. Les il·lustracions són netes i detallistes, amb arquitectures traçades a tiralínies; les composicions equilibrades; els plànols mesurats perfectament combinats, i el treball de color molt harmònic i modulat.

Les aventures de Tom no acaben a Nova York, l’historicista valencià va traslladar l'entranyable dinosaure a les ciutats de París i Els Àngels.

Samuel Alonso Omeñaca
[Revista Bloc]

L'ARBRE GENERÓS

SILVERSTEIN, Shel. L'Arbre generós. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2000.
ISBN 8484180425

Publicat per primera vegada el 1964 l'edició permet apropar al lector en llengua catalana una història profundament commovedora i, a la vegada trista, d'una bella serenitat. Conta l'estreta relació d'amistat entre un arbre i un nen i els avatars que sofreix a mesura que amb el pas del temps converteix a aquest en un jove, un adult i, finalment, un vell. La generositat i la fidelitat de l'arbre contrasten amb la despreocupació i l'oblit del seu amic i converteix el llibre, entre altres possibles lectures, en una alegoria de la relació de l'ésser humà amb la naturalesa. Un llibre valent, dur, que desperta intenses emocions i, difícilment, deixarà impassible al lector.

El text, sintètic, estructurat sòlidament al voltant d'un esquema circular, troba el seu complement perfecte en unes il·lustracions sòbries, sense color i que, en la composició de la pàgina juguen encertadament amb els grans espais en blanc. Un llibre per a compartir i per a conservar en la memòria del cor.

DGV

¡A BAÑARSE!

GOMI, Taro. ¡A bañarse!. Vigo : Faktoría K de libros, 2007.
ISBN 9788493512224

Àlbum protagonitzat per un nen disfressat de lleó, i també, sota aquesta disfressa, d'ós! I després sorgeix el propi nen. Es va treient la roba per iniciar una nova i divertida tasca, la de l'hora del bany, davant la mirada de la mare, absent en les imatges, però la presència de la qual es perceb a tota la història. Les il·lustracions, a l'estil dels dibuixos infantils, mostren el procés que segueix el nen fins quedar completament despullat. L'autonomia personal i el cos humà són temes que l'autor presenta mitjançant imatges, onomatopeis i recursos creatius que capten l'atenció del lector.


Marisa Pata Galante
[Fundación Germán Sánchez Ruipérez]

LA RATERA

MORGENSTERN, Christian. La Ratera. Barcelona : Joventut, 2007.
ISBN 9788426136022

Escenificació d'un extraordinari poema de l'alemany Christian Morgenstern. A la casa de Palström s'ha colat un ratolí que buida el rebost, i no hi ha manera de treure'l d'allí. Per sort el visita un amic amb bombons a la mà i enginyoses idees per a capturar al ratolí sense recórrer a la violència. La construcció d'una gran trampa i la creació d'una serenata nocturna serviran d'ham per atrapar a la fi al petit animaló. L'escenari són uns camps i boscos preciosos en els quals es dibuixen, retallades, les figures dels personatges, amb la qual cosa es dóna diferents plans de visió i profunditat del paisatge.

Oblit Baseiria Virgili
[Revista Faristol]

dijous, 5 d’agost del 2010

OLIVIA


FALCONER, Ian. Olivia
Barcelona. Serres, 2001.
ISBN 8484880176

El llibre-àlbum Olivia és abans de res una experiència exquisida.
Pot un lector assistir com espectador a l'art de viure la infància amb tota la intensitat de què algú és capaç? Amb l'Olivia, la porqueta-nena, això és possible.
Pot un lector (el que encara no sap llegir, el que fa temps que en sap, no importa) començar a sentir que tant pot ser dit amb sol tres colors (vermells, blanc i negre) aprofitats en tota la seva potencialitat i delicadesa? Ian Falconer s'encarrega de què la síntesi cromàtica es converteixi en una multiplicació de sentits.
Olivia és una nena-porqueta especialment intensa. En la contraportada, un asterisc aclareix al peu que "és molt bona per cansar a la gent". Tot és portat a les últimes conseqüències per ella. La vida no té límits quan es tracta de moure's, emprovar-se roba, jugar, gaudir de l'art (música, plàstica, llibres, fins castells de sorra)... I els seus pares-porquets la deixen fer, malgrat el seu esgotament, o negocien a favor de la seva sensibilitat, quan en la seva llibertat té conseqüències sobre la seva vida infantil o familiar. Això passa, quan per exemple, després de veure al museu un quadre del pintor contemporani Jackson Pollock, intenta emular la seva estètica abstracta en una de les parets de casa seva. O quan el seu pare, després d'una lleu discussió, acaba acceptant que s'emporti sol tres dels cinc llibres que Olivia pensava endur-se al llit. La visió de les dues, mare i filla, dins el llit llegint un llibre sobre Maria Callas en una imatge en carbonet que ocupa tota la fulla, és una escena lectora més eloqüent que el millor dels discursos sobre la lectura.
Com un simpàtic contrapunt, darrera d'Olivia, hi ha un germanet-porquet petit que queda en segon pla, mentre es dedica a imitar-la, a admirar-la, o a perdre's en el seu món encara massa petit com per comprendre els arravataments artístics de la seva germana.
L'entramat d'escenes quotidianes es sosté en l'art d'expandir textos mínims amb imatges belles i sòbries (mai s'ha vist tanta elegància en una família de porcs). Aquestes imatges destaquen encara més gràcies a un disseny gràfic en què sobre un fons blanc sense marcs ni límits sembla surar aquesta ficció tricolor.
L'economia del codi escrit i la seva variada ubicació en l'espai del full reforça el caràcter poètic d'aquelles paraules que semblen estendre les seves ales cap a l'expressió plàstica.
Quan es tanca l'última pàgina d'Olivia de Ian Falconer se sent una irresistible temptació de tornar a començar: és un d'aquests llibres que, com diu Italo Calvino, mai acaben de dir el que han de dir.

Cecilia Bajour

ENAMORADOS

DAUTREMER, Rébecca. Enamorados. [Madrid] : Kókinos, 2008.
ISBN 8488342470

La Salomé està una mica enfadada perquè l'Ernesto no para de molestar-la i quan li ho explica a la seva mare, aquesta li diu que segurament ho fa perquè està enamorat. Però, què és això d'estar enamorat?
Llibre molt dolç que, com molt bé diu el títol, parla de l'amor entre les persones. La qüestió és com poden entendre els més petits aquest sentiment i com ens l'explica l'autora del llibre a través dels graciosos comentaris que fan els protagonistes del conte. Penso que és un llibre molt indicat per introduir aquest concepte als més petits, ja que ho fa de manera diveretida i exagerant les situacions plantejades per fer-ho més clar.
Les il·lustrascions són molt espectaculars i, d'acord amb el tema del llbire, en els dibuixos predominen els tons rosats i vermells. Combina les il·lustracions amb dibuixos que semblen fets pels mateixos nens, que mostren la seva manera de veure les coses.

Núria Arbós
[Bibliteca Margarida de Montferrat. Balaguer]

EL PÁJARO Y LA PRINCESA



VENTURA, Antonio. El Pájaro y la princesa

México. Fondo de Cultura Económica, 2001
ISBN 9681663586

Enigmàtic i suggeridor, com habitualment sol ser la bona poesia, és aquest relat d'Antonio Ventura. A diferència del text concebut pel seu excel·lent àlbum El tren, aquí l'autor ha apostat per un llenguatge més estilitzat i simbòlic, que demana la participació activa del lector per a completar els seus sentits. Malgrat que a primera vista pugui semblar un llibre per a nens petits, no creiem que sigui aquest el destinatari que pugui acollir-lo i gaudir-lo amb més profit, el sentim més proper a la sensibilitat d'un preadolescent. És clar que quan es parla d'obres literàries i de lectors, totes les fórmules sobre la seva possible recepció solen trencar-se. Darrera la seva aparent senzillesa, aquest llibre d'estirp borgiana pot ser interpretat de múltiples maneres, com una paràbola sobre com el coneixement impulsa als éssers humans a assumir el seu propi destí, a ser, valgui la redundància, més humans, i a abandonar les seves torres de marfil. El pájaro y la princesa ens recorda, també, com la vida truca a les nostres portes i ens arrossega el seu corrent. Les il·lustracions de Teresa Novoa complementen i amplien les ressonàncies de les paraules amb dibuixos delicats, misteriosos i de desarmant senzillesa.
El 1999, aquest llibre va rebre el premi del IV concurs de llibre il·lustrat A la orilla del viento.

Sergio Andricaín, sociòleg, crític i editor cubà

dimarts, 3 d’agost del 2010

EL SOLDAT I LA NENA



SIERRA I FABRA, Jordi / PIÉROLA, Mabel. El Soldat i la nena. Barcelona : Destino, 2003.

ISBN 8497089294



Aquesta és una delicada paràbola sobre la guerra, pensada i escrita per conmoure el lector. Un soldat, sol enmig del camp de batalla, veru la bla que l'ha de matar aturant-se a un pam del seu cap. I aquesta congelació del temps permet a l'autor iniciar una exploració del perquè de les guerres, no pas mancada d'aquells tòpics demagògics que fan més fàcil la comprensió dels lectors. Ara bé, l'estil és superb: les frases breus, les el·lipsis retòriques, les metàfores, estan ben elaborades i atorguen qualitat a l'obra.


Una obra ben difícil d'il·lustrar on Mabel Piérola ha optat per congelar escenaris, esqueixant fons i formes, a fi de donar relleu a unes figures estàtiques i manieristes.


La maquetació, emperò, aconsegueix un punt de dinamisme presentant en pàgines alternatives el progressiu avenç de la bala fatal, de manera que el temps del relat es tensa.


En definitiva, un conte que polsa les cordes més emotives per reclamar la pau.


Teresa Duran

[Revista Faristol]