RÍNXOLS D'OR I ELS TRES OSSOS

DOUZOU, Olivier. Rínxols d'Or i els tres ossos

Kalandraka, 2022.

ISBN: 9788418558351

Olivier Douzou evidencia la seva versatilitat professional amb una gran diversitat estilística. A Rínxols d’Or i els tres ossos, publicat originàriament per MeMo l'any 2011, il·lustra el conte tradicional amb una línia gràfica molt semblant a Lucy (2005) i Super 8 (2005), on també es presentaven jocs visuals tipogràfics, formes elementals i una gamma cromàtica reduïda i contrastada.

La coberta, amb la presentació dels protagonistes, ja és una declaració d’intencions del seu sintetisme visual. Personatges, escenaris i altres objectes estan representats per la combinació de formes geomètriques bàsiques i números amb un minimalisme que recorda el constructivisme rus. Douzou tria una paleta significativament reduïda –blanc, negre, vermell i groc– per jugar amb el contrast entre figura i fons i, tot i que a primera vista és difícil desxifrar alguns signes, com la cara del papà os empipat o el plat de sopa, aquest joc visual estimula la percepció activa a través d’ambigüitats, mecanismes que podrien estar inspirats en les obres del dissenyador Lissitzky o en altres reinterpretacions impactants dels contes clàssics de Warja Lavater.

Si llegim aquesta versió amb perspectiva contemporània, el paper de la mamà ossa queda neutralitzat entre el papà os, sempre enfadat, i l'os petit que ploriqueja. Al conte tradicional el recurs de la repetició ens ajuda amb la progressió de fets, que podríem representar com a-b-c, però en aquest cas la representació gràfica transmet A-b-C. El pare ocupa sempre tota una pàgina amb la seva ira i amb una tipografia més gran. El fill es construeix amb combinacions numèriques pròpies en diferents posicions i s’expressa amb una característica vocalització. La mare es limita a repetir el que diu el pare, es representa sense boca i inclús es perd pel marge de la pàgina. L'ossa no ens dona cap pista per apreciar-la com a personatge independent dels altres. Uns detalls, probablement inconscients, que es podrien haver reformulat.

Agraïm a l’editorial Kalandraka l’acurada edició d’aquest àlbum i la publicació d’un autor que, tot i ser molt reconegut a les fires de Montreuil i Bolonya, és poc present en el nostre mercat editorial. Cal destacar la traducció de Teresa Duran, que supera excel·lentment el repte que comportava traduir els jocs lingüístics de la versió original, on s’introduïen números amb equivalències fonètiques en algunes síl·labes de text, amb la dificultat extra que el petit os papissoteja.

Rosalía Clemente -Faristol-

 

MIRA

VALLÈS, Tina. Mira

Animallibres, 2021.

ISBN: 9788418592232

Tina Vallès, acompanyada de les il·lustracions de Mercè Galí, ens narra la història de la Mira, una nena intel·ligent i observadora, però que, presa per la timidesa, rebutja ser el centre de les mirades i passa el temps dibuixant, protegida rere la seva llibreta. Sembla que arriba la fi del món quan els seus pares la matriculen a l’acadèmia de ball del poble, per tal que socialitzi amb altres nens i nenes i perdi la vergonya, però potser era precisament el que necessitava. 

En les cent pàgines i escaig del llibre, el lector segueix el desenvolupament de la Mira, gairebé un coming-of-age en el qual es retrata tot el que suposa una infantesa viscuda des de la timidesa: la desconfiança, l’autarquia auto-imposada, el perfeccionisme i una falsa sensació de soledat fan viure a la nostra protagonista en un estat de vigilància i preocupació perpetu. 

La principal virtut del llibre és la manera com aconsegueix traçar l’evolució de la Mira sense banalitzar la timidesa, és a dir, no descriu la transició de la timidesa a l’extraversió, sinó d’una timidesa hermètica a una versió d’aquesta més oberta i madura. Vallès, en comptes de fer acabar la protagonista apuntant-se a classes de ball, gaudint d’actuar en públic o fent-se amiga de les noies “populars” de classe, opta per un final més humil i, precisament per això, infinitament millor. 

Seguint la història de la Mira es toquen de retruc temàtiques de gran importància per al creixement dels infants: l’enfortiment i la cura de les amistats, la confiança en si mateix, la capacitat de demanar ajuda sense que això sigui vist com una debilitat, el coratge d’enfrontar-se a les pors sense fer-ho des de la lògica banal de la superació i el gaudi que apareix quan fem les coses sense preocupar-nos per si ens surten malament. Addicionalment, el teló de fons és la preocupació dels pares que no sempre saben exactament què cal fer i la sensació claustrofòbica de viure en un poble on tothom es coneix. 

El món està fet per als extravertits, d’això no hi ha dubte. Tanmateix, Mira mostra com la timidesa i la introversió no acaben de ser el mateix i que, sense haver d’aspirar als ideals de la màxima sociabilitat, pot aprendre’s a encarar les pors i gaudir de la companyia dels altres. Editada per Animallibres, Mira és una història infantil que ens duu una promesa esperançadora: “els límits de la timidesa existeixen, però no són per sempre”. 

Alba Mas-Sala -Núvol-

 

 

NAS DE PALLASSO

DESCLOT, Miquel. Nas de pallasso

Kalandraka, 2022.

ISBN: 9788418558481

 

Nas de pallasso és el títol del poemari que Miquel Desclot dedica al meravellós món del circ. Hi trobareu composicions de mètrica variada i cançons, com «Utilitats d’un nas de pallasso», que repeteix a manera de tornada el verset «Nas de pallasso, samboi!»; o «Ball de gegants», que en alguns dels versos recorda la coneguda cançó d’«En Joan petit quan balla», i també algun cal·ligrama, com el poema «Malabarista». Però el que més destacarem d’aquesta extraordinària publicació és la capacitat que Desclot té de recordar als seus versos figures llegendàries lligades al circ com les de Tortell Poltrona, Josep Bou, la pallassa Pepa o Miss Lala, entre d'altres. El lector trobarà qui són aquests artistes al glossari final, titulat «Voleu saber-ne més?». Altres poemes s’inspiren en quadres de pintors com Picasso –vegeu el poema «Família de saltimbanquis»– o Georges Seurat, com «Amazona i cavall». Les il·lustracions d’Anna Font ajuden a imaginar els espais i personatges del circ amb un estil molt lluminós i colors vius; mireu, si no, el poema «Eva contorsionista», una estrella de circ amb un peu tan flexible com la serp de color groc que té com a cama. En definitiva, un poemari molt recomanable per a tot aquell lector que busqui passar una estona la mar de divertida en aquest circ de versos.

 

Moisès Selfa -Faristol-

L'AGENT X.99. CONTES I VERSOS DE L'ESPAI

RODARI, Gianni. L’agent X.99. Contes i versos de l’espai

Kalandraka, 2021.

ISBN: 9788418558139

L’any 2020 es va celebrar el centenari del naixement de Gianni Rodari, i enguany Kalandraka segueix commemorant l’efemèride amb la publicació d’un recull de contes i poemes d’aquest polièdric autor.

Formalment, la proposta està clarament segmentada: en primer lloc, es troben els set contes que tenen com a protagonista el guardià del radiofar de l’asteroide X.99, i a continuació els quinze poemes que s’aixopluguen sota el títol genèric «Poesies de per riure» d’El Planeta dels arbres de Nadal.

Els relats tenen com a fil conductor els viatges d’exploració que emprèn l’agent X.99, al qual, com es pot veure, se’l coneix pel mateix nom amb què s’ha batejat l’asteroide. Rodari utilitza el recurs del narrador intern (l’agent) que es dirigeix a algú que escolta les seves facècies pretèrites (un periodista), de manera que el lector es mou en dos plans temporals. Amb tot, l’ús del present no se circumscriu al moment de l’entrevista, sinó que l’autor també l’utilitza quan el protagonista rememora el passat, i dota, així, les seves accions d’una immediatesa trepidant. És en aquest joc, per exemple, que el lector s’assabenta que el que conta l’agent X.99 va succeir força temps enrere, fins al punt que la seva mascota, la cabra Renata, que l’acompanya en els seus recorreguts galàctics, ja és morta (i dissecada!) en el moment que es produeix la conversa amb el periodista.

Les situacions tenen la seva lògica interna, i no només perquè els relats s’emmarquen en el gènere de la ciència-ficció, sinó perquè, un cop el lector s’impregna del seu surrealisme manifest, acaben esdevenint contingents, i llavors la realitat quotidiana deixa d’interposar-se.

El destil·lat de l’estil de Rodari i de la seva manera d’entendre la literatura infantil són els seus poemes, cúmul d’abstraccions, de divertiments –amb la paraula o amb el contingut–, d’enjogassaments, d’absurds, en fi, d’exquisides maniobres que conviden a imaginar allò presumptament inimaginable i que susciten la reflexió sobre temes –aquests ben terrenals– que no s’han explicitat però sí suggerit.

La traducció de Duran surt, novament, més que airosa de la brega que ha de suposar treballar amb aquest fabulós material, en un exercici de llenguatge i de reescriptura que aconsegueix preservar l’essència rodariana, el to picardiós inclòs. Quant a les il·lustracions, Delicado torna a mostrar la seva destresa per recrear el fantàstic univers del creador italià, conjugant lirisme –vegeu la de les abelles–, sentit de l’humor, elisions i suggeriments.

Una lectura que, tot s’ha de dir, és exigent, però que ben mediada resultarà fascinant.

Gemma Mulet Cugat -Faristol-