MOROSINOTTO, Davide. El famosíssim catàleg de Walker & Dawn.
Viena Edicions, 2020.
ISBN: 9788417998608
Quan Mark Twain va crear i donar a conèixer personatges com Tom Sawyer i Huckelberry Finn el 1876 iniciava per a molts lectors la descoberta de dos elements cabdals de la literatura juvenil: les novel·les de creixement i el riu com a metàfora d'aquest procés. I a partir d'aquestes dues premisses s'han anat desenvolupant en el nostre imaginari col·lectiu múltiples històries on els camps de cotó són tant o més nostrats que els camps de blat de la Segarra. Aquest fet, singularment, també s'ha donat amb altres successos, com la mitologia nòrdica i la trilogia de Tolkien o la màgia dels internats anglesos i Rowling.
Amb aquesta introducció només vull posar el marc que ens permet reconèixer una història que succeeix a l'Amèrica del tombant del segle XIX al XX com si nosaltres en forméssim part. I aquesta és una de les grans virtuts d'aquesta novel·la: la seva capacitat d'embolicar el lector, d'acompanyar-lo Mississipí amunt per tornar una comanda feta per catàleg i entregada erròniament a qui no correspon. És per això que en Te Trois, en Tit i la Julie, germans de mare, i l'Eddie emprenen un viatge de sud a nord dels Estats Units sense saber que s'estan a punt de ficar a la gola del llop. Això sí, abans han «assassinat» un cercador de tresors devorat per un cocodril dels aiguamolls del riu Mississipí com si allò fos l'estany de Banyoles per a molts de nosaltres.
Davide Morosinotto (Camposanpiero, 1980) és probable que tampoc hagi navegat Mississipí avall acompanyat per l'adorable Jim, si més no literalment (no literàriament), però la literatura de qualitat, universal i que trenca fronteres té una capacitat de permanència, d'afrontar temes universals, que és igual on s'esdevenen ni qui les escriu o des d'on s'escriuen. I aquesta novel·la ens retorna l'esperança per les històries ben tramades, amb personatges polièdrics i escenaris de llegenda que la converteixen en una lectura obligada per a vells i nous lectors. No us la deixeu perdre!
Joan Portell