dilluns, 24 de maig del 2021

EL LEO NO ÉS CAP EXTRATERRESTRE


GÓMEZ DOMÍNGUEZ, David. El Leo no és cap extraterrestre

Libre Albedrío, 2020.

ISBN: 9788412074673

Amb l’embruix del llenguatge, la literatura ens permet veure el món des de noves mirades i comprendre millor realitats que no són la nostra. I és així com l’àlbum que tenim a les mans, mitjançant un ús simbòlic de la paraula i la imatge, busca explicar-nos la particular manera que té el Leo, un nen amb trastorn de l’espectre autista (TEA), de relacionar-se amb l’entorn.

Un seguit de metàfores amb animals presenten el protagonista com un nen que s’expressa i viu les emocions d’una manera diferent de com ho fan la majoria d’infants que té a prop. Tot d’una, coneix una nena que comparteix la seva mirada i li descobreix una nova manera de comunicar-se, a partir de pictogrames. 

David Gómez i Susana Peix presenten un text breu i concís, el just i necessari per comprendre un relat en què el pes expressiu recau principalment en les il·lustracions. Carolina Luzón combina personatges d'estil realista dibuixats a llapis, en blanc i negre, retallats i disposats en un magnífic collage, on afegeix tocs de color mitjançant tècniques diverses que il·luminen unes escenes d’allò més evocadores.

És una llàstima que en un text tan breu hi hagi una errada ortogràfica a les pàgines centrals que minva la pulcritud d’una edició en cartoné que estèticament té una molt bona presència.

Un àlbum certament interessant que corre el perill de ser vist només com un instrument didàctic per treballar sobre l’autisme i no com el que pensem que sobretot hauria de ser, una obra que ens descentra i ens explica que mirar el món d’una manera diferent no vol dir ser pas un extraterrestre.

 

Marc Alabart -Faristol-

EL GRAN LLIBRE DEL MAR

ZOMMER, Yuval. El gran llibre del mar

Joventut, 2018.

ISBN: 9788426144935

Seguint l'estela d'El gran llibre de les cuques i El gran llibre de les bèsties, l'autor anglès Yuval Zommer ens ofereix respostes a tot allò que volíem saber sobre els habitants marins i no ens atrevíem a preguntar. Amb una il·lustració desenfadada, amb un to proper i una mica esbojarrat, a l'estil de grans il·lustradors anglesos com Quentin Blake, Babette Cole o bé Tony Ross, Zommer ha aconseguit guanyar-se el favor i el clamor dels infants del nostre país. Aquest to proper, desenfadat i divertit també és en el text, i el conjunt esdevé un llibre de coneixements per tornar-hi diverses vegades, individualment i també en família. 

Per posar algun exemple d'aquesta familiaritat amb el lector: «Com pots saber si una tortuga és marina? Si viu al mar, ho és...», o bé, en referència als cavallets de mar: «Un pare molt enrotllat: El cavallet de mar té cura dels ous...» A cada doble pàgina, un tema, una colla de preguntes o de curiositats i una colla de respostes que ens mostren alguns dels camins per on circulen els nous llibres de coneixements: sense fotografia, adreçats també a primers lectors, amb continguts que s'allunyen del to més enciclopèdic i s'acosten a la ficció...

Yuval Zommer segueix aprofundint en el filó assolit amb El gran llibre de les cuques, i oferint tot de coneixements a l'abast de l'infant i d'aquells que l'envolten. I a més a més, hi afegeix un component lúdic, ja que a cada pàgina convida a cercar-hi certs elements.

Pep Molist -Faristol-

 

TORTOLINI, Luca. La guineu i l'aviador

Joventut, 2017.

ISBN: 9788426144751

Una de les escenes que més han transcendit d’El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry és la de l’amistat que neix entre el protagonista i una guineu. L'escriptor italià Luca Tortolini s’hi inspira per recrear, en aquest àlbum, l’amistat imaginària entre una guineu i el mateix Antoine.

Tot comença quan l’avió de l’Antoine té un accident en un bosc. Ell en surt una mica malparat, però també ho fa una guineu que queda malferida per l'impacte d'una peça. Ell en té cura, i d’aquí sorgeix una amistat que continua quan Antoine se l’emporta amb l'avió a la base militar on treballa. Allò que descriu i mostra l’autor d’una manera críptica i suggeridora és l’amistat cada cop més intensa i la immensa confiança mútua que s'estableix entre ells dos. Allò que li dona una força i una bellesa indescriptibles són les mides generoses del llibre i les il·lustracions a doble pàgina en tot el conjunt d’Anna Forlati. Colors tènues, composicions variades, alguns primers plans impactants, expressions fredes però alhora directes i múrries i, especialment, l’exuberància i la cura dels detalls i dels entorns i contorns que envolten els personatges i la seva amistat.

Un àlbum esplèndid, per recrear-s'hi en l'observació dels detalls, que engrandeix encara més la llegenda de la guineu domesticada pel petit príncep d’aquell llibre mític.

Pep Molist -Faristol-

 

dilluns, 17 de maig del 2021

EL CERCLE ESCARLATA

MALLORQUÍ, César. El cercle escarlata

Edebé, 2020.

ISBN: 9788468349152

Per mi, les obres de Cèsar Mallorquí i les del malaurat Carlos Ruiz Zafón sempre han anat de bracet, amb molts punts en comú, des d‘un estil de narrador omniscient tradicional a un gènere escollit molt similar que es mou entre l’aventura, el misteri i la fantasia, tot passant pels escenaris triats i per un món literari a la ploma que sempre retorna a cada nova entrega.

«Recordes Les llàgrimes de Shiva? Doncs és igual de misteriós», diu encertadament una de les protagonistes a l’inici d’El cercle escarlata, per convèncer el Javier d'anar a la recerca d’uns documents amagats en una misteriosa mansió. César Mallorquí va guanyar el Premi Edebé amb Les llàgrimes de Shiva l’any 2002. Divuit anys després, se’n publica una continuació, que és perfectament entenedora sense haver llegit el primer i igual de captivadora. És un cas nou, amb els mateixos protagonistes, que té lloc quatre anys després d’aquell primer afer misteriós.

El cercle escarlata és una novel·la de misteri, fins i tot, de por, un homenatge a H. P. Lovecraft i al gènere de terror i ciència-ficció, i també al seu pare, José Mallorquí, que va traduir el mític autor americà i va dirigir la revista Narraciones Terroríficas, i als quals hi ha diverses referències al llarg de la novel·la. L’acció se situa als afores de Santander a finals del franquisme, i els protagonistes són tres joves que fan tots els passos possibles per endinsar-se en una mansió, abandonada de fa poc, on succeeixen fenòmens inexplicables i hi habiten éssers fantasmagòrics; també per entrevistar antics inquilins. I entre tanta aventura i acció, entre ells neixen sentiments i emocions de tot tipus.

L’estil de Mallorquí recorda els grans clàssics d’aventura i misteri dels segles XIX i XX, amb una enorme destresa narrativa amb la qual és capaç de caçar i enriquir molts lectors, tot oferint diversos i atractius fils on aferrar-se i dotant el text d’una agilitat enorme. El cercle escarlata és d’aquelles obres que és un as a la màniga del prescriptor a l’hora de recomanar lectures als joves.

Pep Molist -Faristol-

 

EL CARTER DE L'ESPAI

PERREAULT, Guillaume. El carter de l'espai

Joventut, 2018.

ISBN: 9788426144980

Aquest còmic per a infants, guardonat amb el premi Pépite France Télévisions 2016, narra la història del Bob, un carter que treballa a l’espai i que segueix una rutina molt marcada, que li resulta fàcil, de planeta a planeta, fins que un dia li anuncien que l’ha de canviar i fer una ruta nova. Al començament se li fa una muntanya, però acaba agafant coratge («El correu és sagrat!») i emprèn un camí per a ell desconegut. Al costat de l’adorable carter, dibuixat amb una línia simple i l’expressió i la gestualitat justes, descobrim les sorpreses que amaga cadascun dels planetes i els seus habitants. Al llarg de les pàgines, acolorides amb tons suaus –algunes a sang, d’altres amb la figura retallada, o amb dues, tres, quatre i més vinyetes–, sense perdre el rumb seguim les diferents parades galàctiques del protagonista, les quals van acompanyades d’una petita història: què hi deu haver dins el paquet?, un paraigua per al gran Hug, una tetera per a una vella encantadora, una carta que el Senyor Petit (Príncep) rep del seu amic el pilot… I com sol passar quan es trepitgen terres estranyes, el Bob no se salva d’alguns entrebancs que el porten a enyorar la ruta tranquil·la i segura d’abans. Però les situacions més adverses també poden tenir una cara positiva, tot depèn de com es mirin; de vegades cal sortir de la zona de confort perquè la vida ens sorprengui: «Seria possible viure més aventures com les d’avui?»

Bernat Cormand -Faristol-