LA LLUNA, LA TERRA I EL SOL

ESCALA, Jaume. La Lluna, la Terra i el Sol

Comanegra, 2018.

ISBN: 9788417188399

Carme Solé Vendrell és sens dubte una de les il·lustradores catalanes amb més projecció internacional, reconeguda, premiada i àmpliament publicada.

Amb una formació inicial en el camp de la pintura i el dibuix, es va sumar al grup d’artistes que als anys seixanta van començar a crear llibres al servei de la renovació pedagògica.

Des del seu primer llibre l’any 1968 fins ara, la seva il·lustració ha anat evolucionant,  fruit d’una voluntat constant de recerca i experimentació. D’aquells primers dibuixos simples, rígids, que jugaven amb les textures i el collage, fins als seus darrers treballs hi ha una clara explosió vital i personal.

Als anys noranta es publicarien dos llibres clau en la seva carrera: Els nens del mar s’edita a França l’any 1991, i La Lluna, la Terra i el Sol, a Düsseldorf l’any 1994, tots dos escrits per Jaume Escala. A casa nostra, aquest segon es publica l’any 2001 en una editorial dels mateixos autors, Magenta Universal Productions. I disset anys després, Comanegra en fa l'edició que avui presentem.

Aquest llibre va marcar l’inici del camí que menaria Solé Vendrell de nou cap a la pintura, on trobaria finalment aquella llibertat expressiva que estava buscant. La il·lustradora agafa tres elements naturals, cossos celestes despullats, i amb un clar homenatge al seu admirat Joan Miró compon una obra singular, única i hipnòtica, donant vida i sentiments a la Lluna, la Terra i el Sol.

Servint-se de la força del guaix, amb una pinzellada lluminosa, matèrica, que s'escapa de la pàgina a sang, coneixerem la dansa que cada nit té lloc al cel, quan la Lluna gira al voltant de la Terra i la Terra gira al voltant del Sol.  

Comparant l'edició actual amb la de 2001 hi ha dos canvis significatius. L'edició actual té un format més petit i s'ha optat per incorporar enmig de les il·lustracions el text de Jaume Escala que, abans, apareixia inserit en una franja blanca a la part inferior de les pàgines. Cada lector triarà quina versió el convenç més. Potser la nova s'apropa més al que ha de ser un àlbum il·lustrat, però servidora preferia la versió gran, espectacular per compartir amb un grup d'infants.

Glòria Gorchs -Faristol-

 

NÚVOLS AL CAP

VAL, Elena. Núvols al cap

Akiara Books, 2020.

ISBN: 9788417440572

Elena Val (Barcelona, 1965) prové del món del disseny gràfic i arriba a l’àlbum després de treballar amb il·lustració publicitària i projectes musicals, pedagògics i tèxtils.

Just a l’inici del llibre, la mateixa Elena diu, parlant d’ella: «M’agrada dibuixar. És el meu llenguatge natural [...] De vegades, dibuixo també amb paraules per prendre nota de les imatges que no tinc temps de dibuixar.»

Aquest és el primer llibre en què l’autoria és tota seva, i la primera sensació que tenim en llegir-lo és justament que l’Elena l’ha escrit primer en imatges, i que les paraules han vingut després, com un complement per acabar de donar-li forma. Però tampoc n’ha necessitat gaires, perquè és evident la seva voluntat de mantenir-se dins un espai oníric, suggerent, per generar al lector noves imatges i més preguntes.

Els protagonistes són un nen i la seva àvia, i tot i que l’infant narra el text en primera persona, el narrador visual és extern i ens els mostra des de diferents plans i aprofitant al màxim el gran format de la doble pàgina de la col·lecció.

Àvia, net, els seus fantasmes i amics imaginaris se’ns presenten en una ciutat nítida, però alhora impossible, que se’ns desdibuixa entre núvols, fum i boira.

L’autora juga amb la contraposició, i en ocasions simetria, de la infància i la vellesa. La confusió i pèrdua de memòria de l’àvia no s’allunya gaire del món de fantasia de l’infant, on la línia entre allò real i imaginari es difumina. Trobem el blanc i negre del món de l’àvia, amb els seus cabells blancs com núvols, enfront del color del món infantil. I la candidesa del lleó, que acompanya l’infant davant el hieràtic inquilí que persegueix l’àvia.

El tema? Doncs sí, diríem que és la demència o l’Alzheimer. Però el mèrit d’Elena Val és que, tot i ser a la base, aquest tema no limita, no alliçona, no encotilla. Tot al contrari, el sobrevolem amb una calma i una serenor inusuals, amb la sensació que, malgrat la complexitat del moment, tot segueix el seu curs natural.

Glòria Gorchs -Faristol-

 

BENVINGUDA, LUPE

PALOMAR, Eva. Benvinguda, Lupe

Babulinka Books, 2019.

ISBN: 9788494584374

La Lupe és una llebreta que acaba d’arribar juntament amb la seva família en un nou indret. La vergonya i la por de no ser acceptada fan que surti del seu cau únicament amb tota mena de disfresses. Sort que, al final, la saviesa i la conversa amb el seu avi l’ajuden a superar els seus temors i a descobrir la importància de mostrar-nos tal com som.

Benvinguda, Lupe és un àlbum escrit i il·lustrat per Eva Palomar i publicat per Babulinka Books. L’obra d’aquesta jove artista barcelonina, formada al Regne Unit, va rebre el Premi Lazarillo al millor àlbum el 2017. A través de tretze dobles pàgines Palomar ens ofereix un relat didàctic sobre el sentiment de pertinença i el torbament de l’ànim d’aquest personatge femení.

El llibre segueix un ritme simètric, tot alternant escenes dins i fora de casa, i un compàs in decrescendo que es va alentint a mesura que arribem al final. Les emocions es transmeten per un text que flueix, que alterna intervencions d’un narrador omniscient amb diàlegs en estil directe, i a través d’unes reeixides il·lustracions. El traç precís i minimalista amb llapis de colors i la gamma cromàtica, formada per blaus, grisos i ocres degradats sobre una composició a fons perdut, faciliten la comprensió de conceptes abstractes. El relat es complementa, com és habitual en les obres publicades per aquest segell, amb una acurada edició, feta a casa, i una coda final amb explicacions sobre el sentiment de pertinença i altres consells que vetllen pel benestar i el creixement interior dels lectors.

Cristina Correro -Faristol-

 

LA DONA DE LA GUARDA

BERTRAND, Sara. La dona de la guarda

Pagès, 2018.

ISBN: 9788499759470

La dona de la guarda és un llibre molt singular. Al final se’ns explica que parteix de la llegenda tibetana d’una àvia que va a cavall i ajuda qui ho necessita. Però el llibre ens la presenta amb la naturalitat del sobrenatural. Unes pàgines sense text obren i tanquen la historia, són unes il·lustracions tan belles com misterioses on es veu la dona, el seu cavall blau i el tercer ull que té a la mà per veure qui la necessita. I quan comença el text sabem que qui la necessita és la Jacinta, una nena de vuit anys que ha perdut la mare, cuida els seus germans i veu la tristesa alcohòlica del pare. És el dolor d’aquesta absència la que presideix una història tendra, continguda i poètica. La valenta Jacinta és l’única que veu la dona màgica i també qui explica un conte als seus germans: una història de desnonament de la llar i  d’estranyesa del món que crea l’espai simbòlic de la seva intempèrie. Però la dona de la guarda vetlla per tots, i el final es tanca amb l’arribada de l’àvia que tindrà cura dels nens en un nou ordre que foragita l’angoixa. Una història potent, plena d’emoció i bellesa, que té la pulsió del misteriós sense deixar-nos desorientats, amb una representació versemblant de la infantesa i uns diàlegs on cada paraula compte. La coberta us atraurà pel seu blau sobre el negre-gris del dibuix. Feu-li cas i seguiu l’impuls d’agafar-lo, perquè aquest no és un llibre qualsevol. De moment ja ha guanyat el Premi New Horizons de la Fira de Bolonya 2017.

Teresa Colomer -Gretel-

QUANT MESURA?

TRIUS, Mireia. Quant mesura?

Zahorí Books, 2020.

ISBN: 9788417374532

Quina bona idea la de Zahorí de recuperar aquest llibre fantàstic, aparegut amb el títol 10 cabells junts o quant mesura un mil·límetre i publicat per Imaginàrium l’any 2011!

El llibre potser havia passat una mica desapercebut aquí, però no així en altres països, si tenim en compte que, en aquell moment, se’n van fer versions en francès, en italià, en alemany, en portuguès, en xinès i en coreà. En un treball conjunt remarcable, els autors del text i de les il·lustracions ens expliquen les diverses mesures —de longitud, d’àrea, de pes, de temperatura i de temps— a partir d’exemples ben quotidians, fàcilment comprensibles pels més petits i que als més grans ens fan somriure per sota el nas.

Així, descobrim que una mosca domèstica mesura un centímetre, com un gra d’arròs llarg; que un mes és el temps que duren les vacances dels pares i les mares a l’estiu, que 13 exemplars en tapa dura del llibre Harry Potter i les relíquies de la mort pesen 10 quilograms o que 10 camps de futbol de porteria a porteria mesuren un quilòmetre. Alguns exemples, però, potser ja no seran fàcils d’identificar per als nens d’ara, com els 8 CD que, un darrere l’altre, mesuren un metre... ben bé igual que mig jugador de bàsquet professional! Al final de cada apartat s’hi proposa una activitat, que caldrà fer, segur, amb algun adult: com buscar la distància entre dos punts geogràfics per mitjà del Google Maps, o mesurar les dimensions de la cuina de casa o cronometrar quants petons pots fer als pares en un minut.

Mònica Baró -Faristol-

ARISTÒTIL I DANTE DESCOBREIXEN ELS SECRETS DE L'UNIVERS

SÁENZ, Benjamin. Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers

L’Altra Tribu, 2019.

ISBN: 9788412006933

L'adolescència sempre ha estat una etapa difícil de retratar literàriament en el món de la literatura juvenil per part d'escriptors madurs. Com bé podeu comprovar si parleu amb nois i noies d'aquesta edat, els adolescents d'avui en dia no es veuen reflectits en les novel·les que intenten posar-se en la seva pell quan l'escriptor els duplica o triplica l'edat. Tot i això, hi ha temes universals que tant és l'època o l'espai en què se situen, o l'escriptor que els afronta, i és el cas d'aquesta obra de Benjamin Alire (Nou Mèxic, 1954) que porta per títol Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers.

Aristòtil i Dante, dos gavatxos que viuen a tocar de la frontera amb Mèxic, descobreixen l'amistat vertadera mercès a una relació d'autèntic creixement personal. Així com a moltes novel·les d'aventures el creixement s'esdevé al llarg del camí, en aquest cas tot plegat succeeix a tocar de casa. L'estiu passa, en Dante marxa a Chicago, la marginació no s'atura a l'institut..., però l'amistat entre tots dos es manté per sobre de tot. Una amistat forjada a partir del creixement personal de cada personatge, retratat amb gran destresa a partir d'uns diàlegs vius, enginyosos i dels quals hauríem d'aprendre. I és que el diàleg i el capítol curt, gairebé com una píndola, permet a la novel·la avançar amb bon ritme tot i les més de 300 pàgines que té el volum. I dic aprendre'n ja que l'autor ens ensenya com els diàlegs, ben construïts, poden esdevenir la part principal de la trama sense necessitat d'expressar-se amb les acotacions, moltes vegades sobreres. És aquesta agilitat la que pot ser clau perquè els joves lectors, habituats a una prestesa pròpia dels moments que viuen, s'enganxin en la seva lectura.

No desvelaré el final de l'obra, però val la pena subratllar com aquesta novel·la pot ser un autèntic crossover, punt de trobada entre progenitors i fills adolescents per afrontar la identitat sexual dels fills propis.

Joan Portell

Faristol

IRENE LA VALENTA

STEIG, William. Irene la valenta

Blackie Little, 2018.

ISBN: 9788417059354

L’editorial Blackie Books s’ha proposat recuperar l’obra de William Steig (Nova York, 1907- Boston, 2003), dibuixant i caricaturista de renom universal en revistes com The New Yorker, i autor de gran prestigi en l’àmbit de la literatura infantil.

Doctor de Soto i la història d’Irene la valenta són els dos primers títols apareguts, dues petites joies editades de forma molt acurada.

A Irene la valenta no ens trobem algunes de les constants dels contes de Steig, com els animals humanitzats protagonistes, i l’humor, tot i ser-hi, és més subtil que no pas satíric. És un humor resultat del contrast entre la magna odissea a superar i la petita heroïna protagonista. Aquest contrast, aquesta exageració, ens atrapa com a lectors, ens neguiteja, però, alhora, fa evident la valentia de la petita Irene, i per extensió, dels infants lectors.

Amb un traç espontani, línia negra gruixuda i colors vius, Steig fa avançar la història combinant text i il·lustració, amb una falsa senzillesa, amb un to proper i alhora entranyable que fa que ens enamorem de seguida de la Irene, agraïda i dolça amb la seva mare i, sobretot, amb ganes de demostrar que ja és gran per ajudar a casa.

En definitiva, un llibre per regalar a primers lectors, per llegir en veu alta a infants més petits o per compartir amb pares a qui els costa adonar-se que els fills són molt espavilats, es fan grans i aviat camparan sols.

No és justament aquest el sentit dels contes clàssics: el viatge, el conflicte, transgredir i tirar endavant malgrat les dificultats?

Potser això és el que fa gran Steig: que en els seus contes els infants s'enfronten als problemes i no estan protegits en núvols de cotó.

Glòria Gorchs -Faristol-