NÚVOLS AL CAP

VAL, Elena. Núvols al cap

Akiara Books, 2020.

ISBN: 9788417440572

Elena Val (Barcelona, 1965) prové del món del disseny gràfic i arriba a l’àlbum després de treballar amb il·lustració publicitària i projectes musicals, pedagògics i tèxtils.

Just a l’inici del llibre, la mateixa Elena diu, parlant d’ella: «M’agrada dibuixar. És el meu llenguatge natural [...] De vegades, dibuixo també amb paraules per prendre nota de les imatges que no tinc temps de dibuixar.»

Aquest és el primer llibre en què l’autoria és tota seva, i la primera sensació que tenim en llegir-lo és justament que l’Elena l’ha escrit primer en imatges, i que les paraules han vingut després, com un complement per acabar de donar-li forma. Però tampoc n’ha necessitat gaires, perquè és evident la seva voluntat de mantenir-se dins un espai oníric, suggerent, per generar al lector noves imatges i més preguntes.

Els protagonistes són un nen i la seva àvia, i tot i que l’infant narra el text en primera persona, el narrador visual és extern i ens els mostra des de diferents plans i aprofitant al màxim el gran format de la doble pàgina de la col·lecció.

Àvia, net, els seus fantasmes i amics imaginaris se’ns presenten en una ciutat nítida, però alhora impossible, que se’ns desdibuixa entre núvols, fum i boira.

L’autora juga amb la contraposició, i en ocasions simetria, de la infància i la vellesa. La confusió i pèrdua de memòria de l’àvia no s’allunya gaire del món de fantasia de l’infant, on la línia entre allò real i imaginari es difumina. Trobem el blanc i negre del món de l’àvia, amb els seus cabells blancs com núvols, enfront del color del món infantil. I la candidesa del lleó, que acompanya l’infant davant el hieràtic inquilí que persegueix l’àvia.

El tema? Doncs sí, diríem que és la demència o l’Alzheimer. Però el mèrit d’Elena Val és que, tot i ser a la base, aquest tema no limita, no alliçona, no encotilla. Tot al contrari, el sobrevolem amb una calma i una serenor inusuals, amb la sensació que, malgrat la complexitat del moment, tot segueix el seu curs natural.

Glòria Gorchs -Faristol-