Kalandraka,
2024.
ISBN:
9788418558924
L’any 1978, l’escriptor en llengua
alemanya Horst Eckert (Zabrze, Alemanya/Polònia, 1931), conegut amb el sobrenom
de Janosch, va publicar un llibre que el va catapultar a la fama, Oh!
Que bonic és Panamà! L’editorial Alfaguara el va traduir en castellà
l’any 1984, i no va ser fins al 2010 que Kalandraka el va traduir al català.
Fins aleshores, Janosch tenia una
carrera discreta com a pintor, i els llibres infantils que havia publicat no
havien tingut gaire èxit comercial. I això que, deixeu-m’ho dir, alguns eren
espectaculars: Història de Valek, el cavall (Lumen,
1963), Valek i Jarosch (Lumen, 1963) i Josa i el violí
màgic (Lumen, 1964).
Malgrat, doncs, que les històries
d’aquesta entranyable parella, el petit Os i el petit Tigre, no eren la seva
prioritat artística, sí que es van convertir en la seva principal font
d’ingressos. Darrere aquell primer títol en van venir més, que tant Alfaguara
en castellà, als anys vuitanta del segle passat, com Kalandraka en català, a
partir del 2011, van seguir traduint: Anem a buscar un tresor, Carta
per al Tigre i Jo et curaré, va dir el petit Os. I
faltaria citar el següent títol, que l’editorial Gaviota va traduir el
1993, Feliz cumpleaños, pequeño tigre. Es tracta d’una obra
original de 1989 que, malgrat que la traducció lliure del títol despista, és
justament la que avui presentem: Una festassa per al Tigre.
En aquesta nova aventura, retrobem els
aspectes genuïns de l’obra de Janosch. Pel que fa a la forma, segueix
idènticament els llibres precedents: la mida del llibre, el disseny interior de
les pàgines i les il·lustracions de línies arrodonides, ja siguin emmarcades,
com en petites llànties o lliures ocupant la doble pàgina… Escenogràficament,
tot succeeix en un Panamà idíl·lic, enmig de la natura, on l’única tecnologia
que es coneix és un telèfon fabricat amb una mànega i un parell d’embuts.
Narrativament, tot arrenca amb el desig del petit Tigre de celebrar una festa
pel seu aniversari, i aquesta és l’excusa perfecta per mostrar-nos de nou com
en el món de Janosch, d’aire anarquista, la comunitat s’apunta de seguida a
celebrar la vida. Al costat dels secundaris habituals, aquesta vegada s’hi
sumen nous personatges que ens recorden perfils típics que podem trobar en les
festes. I aquí sí que voldria dir que m’ha semblat endevinar una mica més de
sarcasme i certa mofa en la mirada de l’autor. I fins i tot diria que, per
primera vegada, em sembla intuir cert mal humor en el petit Os, perquè realment
s’ha carregat gairebé tota la feina que ha generat aquesta festassa.
Glòria Gorchs
-Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada