Piscina, un petit oceà, 2024.
ISBN: 9788412129243
Si aquest crític portés barret, se
l’hauria de treure davant la trajectòria encomiable de l’editorial tarragonina
Piscina, Un Petit Oceà, darrere de la qual un home orquestra anomenat Joan
Rioné, ideòleg i escriptor de gairebé totes les propostes i que, per
signar-les, utilitza heterònims, tal com feia el gran autor portuguès Fernando
Pessoa.
El de l’editorial és un catàleg de
fons, de llarg recorregut, farcit de propostes enginyoses, arriscades i
atractives, en tots els gèneres literaris presents a la LIJ: narrativa —amb
propostes com Naïm o Rima—; poesia —amb Piscina
poesia, un recull de peces de diferents exemplars de l’editorial—; llibre
àlbum —com la meravellosa proposta Lluny del món, amb text de
K. P. Kavafis—; sense mots —com David—; conte, on podríem inscriure
aquest recull, anomenat Contes poderosos i que segueix la
imatge i la semblança d’Inventari de contes, publicat el 2015 i signat
pels mateixos autors, Joan Mitjons al text i Júlio Aliau a la il·lustració.
Si Inventari de contes recollia
relats que tenien la forma de llistes de coses com a idea vertebradora, ara és
el poder el tema que dona unitat al conjunt.
Com a Inventari de contes,
l’editor torna a incloure tres pròlegs que sobten pel fet, però no pel
contingut, ja que gairebé poden comptar com a tres contes més del recull. I tot
i figurar la paraula «contes» en el títol, el recull està bastit amb textos
diversos: contes, poemes, aforismes, cançons, o bé acudits, amb un aire poètic
que amoroseix tot el conjunt.
Hi ha textos amb il·lustracions i
d’altres sense; hi ha il·lustracions sense gairebé text, i hi ha imatges que es
comuniquen a diferents pàgines i juguen i dialoguen entre elles i amb el text i
el context. Jugar seria el terme adequat per definir el llibre. Una obra que és
un divertimento, «un exercici de llibertat creativa», com diu l’autor en un
dels pròlegs, amb un rerefons crític cap al poder en general, des del que té el
rei fins al que té el veí del costat; crític amb l’actual poder de les pantalles
o del món del treball. A estones, és una crítica directa; a estones, subtil,
irònica, o fins i tot, sarcàstica.
Contes poderosos és un
joc amb les paraules i amb la literatura que, com més t’hi entretens, més
elements i més mirades hi entrelluques. I això, que hauria de ser habitual,
costa de trobar en el paisatge literari que observem des de la finestra de
casa.
Pep
Molist -Faristol-
