NubeOcho, 2021.
ISBN: 9788418133770
La mare se n’ha d’anar, però
abans alliçona bé els tres micos (o això pensa): «Sobretot no baixeu de
l’arbre. És molt important, perquè allà sota hi ha un munt de tigres». Així
comença Potser..., l’última publicació de Chris Haughton, una aventura
ben divertida on unes petites bestioletes pengen de la branca d’un arbre i
anhelen descendir fins a terra per agafar els deliciosos mangos que allà els
esperen.
Amb l’explosió i l’arbitrarietat
de colors habituals, ara amb un exagerat i enlluernador fons rosa, les formes
atrevides, expressives i de tintes planes i l’humor àcid que sempre el
caracteritza, el dissenyador i il·lustrador irlandès torna amb una història
sobre la desobediència i la prudència, sobre el desig i allò permès, en
definitiva, i com a bon observador que n’és, sobre el comportament i les
reaccions dels infants.
Si hi ha una cosa que defineix
els àlbums de Haughton és la simbiosi perfecta que s’estableix entre el text i
la imatge, tot presentant narracions altament visuals on allò primer se
sintetitza en diàlegs en què les exclamacions i les repeticions són la clau que
marca la sonoritat i la pauta per a la lectura en veu alta –com també ho fa
l’ús de les majúscules–. D’altra banda, és la il·lustració qui amplifica el
missatge i explica visualment tot allò que la narració verbal calla.
Especialment captivador és el joc amb la doble pàgina i la verticalitat de
l’arbre per accentuar el dramatisme d’un moment concret del relat. Tot i això,
l’àlbum és ple d’escenes que provoquen l’interès, l’anticipació i la urgència
de passar la pàgina; per això, i amb la revelació d’un final obert i
provocador, ha arribat l’hora que el llegiu i comproveu com aquest és dels
autors que mai defrauda.
Clara Berenguer Revert
-Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada