dijous, 23 de març del 2017

ELS OCELLS



ZULLO, Germano. Els ocells
Libros del Zorro Rojo, 2016
ISBN: 9788494512391

“Alguns dies són diferents…” Així comença el llibre i aquest principi ens fa sospitar que alguna cosa increïble està a punt de passar. Alguns dies poden semblar iguals als altres però de vegades passa alguna cosa, petita, que fa que aquell dia sigui especial. De vegades els petits detalls es poden tornar immensos i poden convertir-se en tot un tresor.
Us convido a endinsar-vos en aquest meravellós àlbum il·lustrat on sobren les paraules, ja que les imatges plenes de color parlen per si soles i protagonitzen aquesta poètica història sobre l’amistat. Ens parla sobre la importància i el valor de les coses petites, aquelles que poden passar desapercebudes però que ens poden canviar la vida en un instant. Una història de complicitat entre un home i un ocell amb un final emocionant, on l’amistat i la màgia es combinen perfectament.
Les primeres pàgines ens presenten un paisatge desèrtic, ple de color, una barreja de groc intens i blau que ens captiva. Apareix un camió vermell, es para davant d’un precipici, baixa un senyor, obre la porta de darrera i deixa anar un munt d’ocells de mil colors que comencen a volar cap a l’infinit fins que desapareixen.
Quan es disposa a tancar la porta per tornar a conduir descobreix que en la foscor interna del camió hi ha uns ullets que el miren, tímids i temorosos.
És un petit ocellet negre que sembla espantat. Es miren als ulls i el nostre protagonista li mostra per on ha de sortir per seguir als seus companys, però el petit ocell no sap volar. Es queden asseguts, mirant l’horitzó i comença la seva amistat. Comparteixen un petit tros de pa i, quan acaben, el senyor s’aixeca i li mostra com ha de moure els braços per poder volar.
La seqüència d’imatges de l’àlbum fa que el text, abstracte i concís, que apareix i desapareix, i només es presenta en algunes pàgines, no sigui necessari per fer-nos reflexionar sobre la importància d’aprendre a reconèixer el valor de les petites coses.
Cada dia és diferent, increïble i únic, cada detall per petit que sigui pot fer que sigui un dia especial i sobretot cada dia està ple de detalls invisibles. Està a les nostres mans saber reconèixer cadascun d’aquests detalls. Estigueu atents, per que cada dia que passa no torna mai.
Germano Zullo i Albertine, autor i il·lustradora respectivament, tenen una extensa bibliografia publicada originàriament a l’editorial suïssa La Joie de la Lire. La seva trajectòria conjunta fa que puguem llegir l’àlbum com si text i imatges fossin d’una mateixa persona, creant un món d’una harmonia perfecta.

Anne Shirley. Bibarnabloc.cat

dimarts, 17 de gener del 2017

EL XAMAN DE LA TRIBU



ALCÁNTARA, Ricardo i GUSTI. El xaman de la tribu
Barcelona, Cromosoma, 2007
ISBN: 1540244343

La història comença amb la mort del mussol encarregat de protegir als habitants d’un petit poble de la selva dels mals esperits. És just en aquest moment quan arriben al món tres petits nadons.
És sabut entre els pobles de la selva que néixer sense protecció no és cosa bona. Això és el que pensa també el bruixot de la tribu, que nota alguna cosa fora del seu lloc però no sap ben bé quina cosa és ni la manera d’arreglar-la.
A més, tot indica que un dels tres nascuts està destinat a ser el nou xaman del poble, així que hauran de fer alguna cosa per tal que tot encaixi abans de què creixin els bebès. Primer de tot, demanar ajuda a la selva...
A més de què el conte és una meravella, el treball del Gusti complementa de forma excel·lent la narració. Hi ha moltes il·lustracions, però en tot moment són benvingudes, no destorben el que llegeixes i donen una ambientació formidable al relat, alternant entre petits dibuixos que voletegen sobre el text i il·lustracions a doble pàgina en les quals la paleta cromàtica dels personatges s'assembla a la del fons, cosa que reflexa perfectament la filosofia del text:  formem part de la natura i l’ésser humà només és una petita part del món en el qual viu, ni bo ni dolent, simplement una part més.

Llibreria Al·lots

dilluns, 16 de gener del 2017

ERA FOSC I SOSPITOSAMENT TRANQUIL



TURKOWSKI, Einar. Era fosc i sospitosament tranquil
Libros del Zorro Rojo, 2009
ISBN: 978-84-96509-52-8

Relat de ciència-ficció il·lustrat en blanc i negre, amb unes làmines que transporten el lector al món imaginari dels invents i les màquines que substitueixen la capacitat manual de l'ésser humà. Però també relat de les complicades relacions entre els que ja són en un lloc i els que hi arriben de nou. La convivència sempre és difícil, sobretot si el nouvingut està envoltat d'un ambient de misteri i, a més, aconsegueix més fruits de la seva feina en poc temps, sense que els altres ni sàpiguen com fer-ho. Relat també de fins on pot arribar la tafaneria i els prejudicis per allò que és desconegut i per allò, per tant, que fa por.

En aquest àlbum il·lustrat, un personatge arriba a la costa i s'instal·la en una casa abandonada més enllà de les dunes. Tan aviat com apareixen peixos penjats com si fossin roba estesa, al voltant de la casa, les suspicàcies entre el veïnat van en augment. Les especulacions de tota mena creixen com una bola. Fins a l'extrem que algú afirma que, si continua fent el que fa i que no se sap què és, els acabarà matant a tots.

El dia que el nouvingut decideix presentar-se al poble i vendre el peix que, aparentment fabrica, tothom li gira l'esquena. I corre la brama que, al personatge en qüestió, els peixos li plouen del cel, que és d'on es pensa que cau tot als que sempre tenen un os a l'esquena.

Quan el personatge nouvingut, desanimat, deixa el lloc que havia ocupat, tothom intenta treure'n el secret. Convençuts que els peixos queien del cel, fan proves i més proves. Però només aconsegueixen provocar una mena de tsunami que s'ho emporta tot.

El viatger, que ja s'ha instal·lat en una altra costa, l'únic que sap el secret del seu invent, és premiat l'endemà al matí no amb peixos sinó amb les restes de tota mena que ha arrossegat el tsunami.

Les il·lustracions reforcen el caràcter de ciència-ficció que té el relat. I l'opció del blanc i negre remarca encara més aquesta intenció, com si es tractes d'una antiga pel·lícula muda dels inicis del cinema de misteri. 

Cornabou: revista de literatura infantil i juvenil

LA CAPUTXETA VERMELLA



FRISCH, Aaron i INNOCENTI, Roberto. La caputxeta vermella
Símbol, 2013
ISBN: 9788415315131

Símbol Editors ha publicat l’obra mestra de Roberto Innocenti, una visió moderna i urbana del conte clàssic de Charles Perrault, que ha obtingut el Premi Llibreter.
La caputxeta vermella en versió metropolitana. “Aquesta història passa en un bosc. Un bosc amb pocs troncs i poques fulles, fet de ciment i totxos”, comença aquesta versió de la Caputxeta, que ha escrit Aaron Frisch.
Roberto Innocenti signa l’autoria de l’argument i les il·lustracions. El text de Frisch té molta gràcia i no comet els errors d’altres versions de la caputxeta, en què la mare s’adreça a la seva filla dient-li “Escolta, caputxeta…”. Aquí la caputxeta té nom. En l’edició catalana del llibre es diu Mireia.
Les il·lustracions d’Innocenti són extraordinàries, d’un hiperrealisme inusual en àlbums il·lustrats, plens de color i amb una gran profusió de detalls. El llop és un motorista malvat. L’àvia viu en una mena de rulot. El final és feliç, però el recorregut de la petita Mireia per la gran urbs sota la pluja fins arribar a casa l’àvia està plena d’escenes espaordidores.

NÚVOL 13.06.2013
Bernat Puigtobella




EL CONTADOR DE CONTES


SAKI. El contador de contes
Ekaré, 2009.
ISBN:9788493650469

El contador de contes de Saki (autor anglès decimonònic que realment es deia Hector Hugh Munro) ens explica el tediós viatge en tren de tres nens amb la seva tieta; una senyora d’allò més estirada i que no sap com controlar els seus nebots per fer que es comportin bé i no molestin el silenciós viatger que comparteix el compartiment amb ells. Decidida a tranquil·litzar-los, comença a explicar-los un conte que resulta ser d’allò més avorrit i, com era previsible, no causarà l’efecte que ella esperava en els nens. En aquest moment, el viatger silenciós s’adreça a la tieta per dir-li que no sap explicar contes i aleshores és ell qui comença a explicar-los-en un.
El conte que els explica el viatger fuig de tot convencionalisme. No hi trobarem escenes de color de rosa ni cap final moralista ni redemptor. I és precisament la cruesa dels fets i la realitat que transpira la història, allò que enganxarà els nens i els tindrà absorts durant una estona. El conte del contador de contes ens pot donar peu a parlar sobre què és una bona conducta i quines són les conseqüències (no sempre positives!) que ens pot comportar; així com esbrinar quins són els secrets per explicar un conte.
Les delicioses il·lustracions són d’Alba Marina Rivera que utilitza colors pastels amb fons grisos i sèpies així com l’al·lusió recurrent a estampats victorians que recolzen amb gran encert el text.

https://allegir.wordpress.com


KAFKA I LA NINA VIATGERA


SIERRA I FABRA, Jordi. Kafka i la nina viatgera
Siruela, 2011.
ISBN: 9788498411164

Un nou lliurament del guardonat i arxiconegut Jordi Sierra i Fara, obra amb la qual ha guanyat el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil de 2007. Aquesta novel·la està inspirada en un episodi real de la vida de l'escriptor Frank Kafka, la qual el va portar a convertir-se en un "carter de nines".

En l'últim any de la seva vida, Kafka solia passejar pel parc Steglitz de Berlín. Un dia va trobar  una nena que plorava desconsoladament. La nena li va explicar a Kafka que havia perdut la seva nina,  però aquest li va explicar que la seva nina estava en realitat de viatge i que a través d'ell, el carter de les nines, podrien estar en contacte. Així, durant tres setmanes, Kafka va anar escrivint i lliurant cartes en nom de la nina viatgera a la petita.

Jordi Sierra i Fabra reconstrueix aquesta història, incloent les cartes, que ell mateix s'inventa. 
La història és un viatge al cor de les persones, a la innocència. És una abstracció momentània de qualsevol realitat, endinsar-se al món fantàstic dels viatges de la nina, de la sorprenent comprensió dels nens a un món que se'ls escapa, i la veracitat dels seus sentiments. A la credulitat perduda per aquest món adult en el qual vivim. Fa que oblidem quí som, i que assistim  com  a espectadors aliens a una tendra escena.

dimecres, 28 de desembre del 2016

EL PORQUET

LOBEL, Arnold. El porquet 
Hipòtesi, 2009.
ISBN: 978849366678

Estem davant d’un dels clàssics de la literatura infantil. El porquet, amb el títol Small Pig, es va publicar el 1969 dins la sèrie “I Can Read Book” de l’editorial Harper Collins. Ara ens arriba per primera vegada en català.
La història del porquet que acaba cobert de ciment a la vorera d’una gran ciutat neix de la imaginació d’Arnold Lobel, com també ho van fer dos relats entranyables, senzills i bells, Històries de ratolins i Sopa de ratolí, que ja va publicar Kalandraka. La seva obra es caracteritza per la recerca dels accents personals, les emocions bàsiques i els ambients quotidians, creant un estil concís, a base de paraules essencials com la condició humana que intenta plasmar.
El porquet, protagonista de l’àlbum, comença una aventura en adonar-se que han netejat la porquera on viu i ha desaparegut el fang tovet i sucós que tant li agradava. Decideix llavors anar-lo a buscar fora de la masia i emprèn així un viatge del camp cap a la ciutat, on es trobarà en situacions no sempre agradables. És un viatge d’anada i tornada inoblidable. 

GUINEU


WILD, Margaret. Guineu
Ekaré, 2006
ISBN: 84-933060-8-8

He llegit diverses vegades Guineu. En cada un dels passejos que he donat per aquest llibre, he quedat impressionada. El primer em va deixar un gust amarg. El vaig deixar reposar. Els següents, sense deixar d'inquietar-me ni una sola vegada, vaig anar descobrint amb calma la potent història que guarda.
En aquest poderós conte sobre l'amistat, la traïció i la maldat, el llenguatge és bell i concís i les il·lustracions, vibrants i captivadores.

La història aborda  l'intens vincle creat entre Gos, un animal cec d'un ull, i Garsa, amb una ala cremada que no pot volar. L'incendi del bosc ho ha deixat tot cremat i l'au s'ofega en una profunda pena.
Gos convida a Garsa a enfilar-se al seu llom per a galopar junts entre els matolls. Sembla que volen i Garsa sent el vent desplaçant-se entre les seves plomes i s'alegra.
- VOLA, Gos, VOLA! JO seré el teu ull perdut i tu seràs les meves ales.
Trobar un amic com Gos és un regal, encara que res sembli perfecte.

Després de les pluges, quan els brots verdegen per tot arreu una Guineu entra al bosc. 

Guineu és una temptacio contínua que ofereix a Garsa un llom millor que el de Gos, un llom sobre el que de veritat podrà volar.
Però Guineu no pertany a cap lloc ni estima a ningú. La seva presència inunda tot d'una olor a enveja i soledat. Tot fa intuir que alguna cosa estranya  passarà.

Tot i la desolació en l'ambient del llibre, el final obre una porta que disminueix l'angoixa i que condueix a l'esperança  i a la valentia de tornar a recórrer un camí malgrat els errors viscuts.

Un dels aspectes més aconseguits del llibre és el fort sentit de la composició entre el text i la il·lustració. Text intens però sense artificis, i il·lustracions sèries, intenses, amb tons grisos, ocres i forts ataronjats, tipografies cal·ligràfiques... tot guardat en un llibre de format gran molt ben editat.


Ron Brooks aplica diferents tècniques: pintura grossa raspallada, tatxadures, esbossos i dibuixos de traç fi. Les seves imatges evoquen  l'ambient calcinat, el pelatge vermell de la Guineu, l'aspecte deforme de Gos i Garsa, l'abrasador sol del desert o la velocitat d'una carrera. Il·lustracions plenes d'art que comuniquen  tant com les paraules.
Un llibre diferent i amb molta força. Necessita un moment especial per a compartir-lo.
  
L'editorial Ekaré ha reeditat el llibre al 2014, i ho va fer també al 2005, però Guineu es va publicar per primera vegada a Austràlia, país on ha viscut l'autora, l'any 2000. 
Ha rebut els premis:
- Children' s Book Council of Austràlia Picture Book of Year, 2001

- White Ravens, 2001

- Premio UNESCO de literatura infantil en pro de la tolerància, 2003

ANEM A VEURE EL PARE!


SCHIMEL, Lawrence. Anem a veure el pare
Ekaré, 2010.
ISBN:9788493776701

El dia predilecte de la protagonista d’aquesta història és el diumenge, per la trucada telefònica del seu pare. Fa més d’un any que no el veu, perquè treballa lluny, a l’altra banda de l’oceà. Aquest diumenge rebrà una notícia feliç, encara que no del tot... Una realitat freqüent que alguns ignoren, narrada en primera persona, que té a veure amb el dolor per  l’absència, la il·lusió del retrobament i el buit per allò que es deixa endarrere.
Un llibre amb una història que actualment es podria identificar amb moltes famílies de Llatinoamèrica o d’altres llocs.
És curiós veure com en l’edició en català, el text narratiu canvia de temps i es conte en passat. És com si la protagonista ja estigués en un lloc de parla catalana i conti el que li va passar. Els diàlegs, per tant, estan en castellà, quan parla amb la seva àvia, amb el seu gos, amb el seu pare, etc.


dijous, 22 de desembre del 2016

EL SOLDADET DE PLOM




MÜLLER, Jörg. El soldadet de plom
Lóguez, 2005
ISBN: 8489804923

Des de la il·lustració de la coberta, Müller ens diu que la historia del seu soldadet de plom té una altra perspectiva. I si el soldat ens remet a  guerra, la perspectiva a la que es refereix és la dels que la perden, els vençuts.
El conte d’Andersen “El soldadet de plom” és un conte únicament pel seu final que sona a afegit i respon a certa religiositat que parla de vida després de la mort: aquell cor de plom amb les estrelles del vestit de la ballarina que apareix en les restes de cendra després que s’hagin cremat els dos personatges. Però sense això, la historia és una tragèdia amb amor, gelosia, un dolent que no és castigat, amb l’opulència i la misèria, amb el dolor.
És  aquesta idea la que Jörg Müller ha recollit en unes il·lustracions a tota  pàgina i sense més text que el d’alguns rètols pertanyents a les pròpies imatges. El seu realisme gairebé fotogràfic li sobrarà per contar la història o, millor dit, per suggerir històries, la principal i tantes de paral·leles que generen moltíssims detalls que formen part de cada composició
Una composició que es recolza en tres punts: el contrapicat, el gran angular i la perspectiva cònica. Amb igual èxit ens presenta als protagonistes: un soldadet que no sembla coix per manca de plom; una ballarina, que en aquest cas és una “Barbie”, que viatja amb el soldadet i la manera d’acusar el dolor de la historia és mostrant-la en unes condicions (el vestit trencat, la cabellera esvalotada, la positura) que poden inclús suggerir el resultat d’una violació.
Amb aquesta pinta, ambdós personatges surten d’una còmoda Europa d’aspecte opulent (però amb rates allí on no es veu) per arribar, com al conte original per mitjà d’un peix pescat, fins a Àfrica.
Si bé l’entorn és més cru (el peix sense cap, la llotja i el buc de guerra, el camió de les escombraries, l’abocador on van a parar els personatges, qui els recullen, les seves xaboles, la misèria), malgrat això la vida del soldadet i de la nina sembla que tingui més valor: aquestes escombraries europees poden generar un somriure africà al nen a les mans del qual han arribat.
Fins que apareix el ianqui que li compra per un dòlar al nen  el seu somriure (les seves noves joguines) i s’enduu als personatges a un museu etnogràfic que a ningú interessa (passadissos buits, terra netíssim) per a que morin definitivament en l’oblit.