EL SOLDADET DE PLOM

MÜLLER, Jörg. El soldadet de plom

Lóguez, 2005

ISBN: 8489804923

Des de la il·lustració de la coberta, Müller ens diu que la historia del seu soldadet de plom té una altra perspectiva. I si el soldat ens remet a  guerra, la perspectiva a la que es refereix és la dels que la perden, els vençuts.

El conte d’Andersen “El soldadet de plom” és un conte únicament pel seu final que sona a afegit i respon a certa religiositat que parla de vida després de la mort: aquell cor de plom amb les estrelles del vestit de la ballarina que apareix en les restes de cendra després que s’hagin cremat els dos personatges. Però sense això, la historia és una tragèdia amb amor, gelosia, un dolent que no és castigat, amb l’opulència i la misèria, amb el dolor.

És  aquesta idea la que Jörg Müller ha recollit en unes il·lustracions a tota  pàgina i sense més text que el d’alguns rètols pertanyents a les pròpies imatges. El seu realisme gairebé fotogràfic li sobrarà per contar la història o, millor dit, per suggerir històries, la principal i tantes de paral·leles que generen moltíssims detalls que formen part de cada composició

Una composició que es recolza en tres punts: el contrapicat, el gran angular i la perspectiva cònica. Amb igual èxit ens presenta als protagonistes: un soldadet que no sembla coix per manca de plom; una ballarina, que en aquest cas és una “Barbie”, que viatja amb el soldadet i la manera d’acusar el dolor de la historia és mostrant-la en unes condicions (el vestit trencat, la cabellera esvalotada, la positura) que poden inclús suggerir el resultat d’una violació.

Amb aquesta pinta, ambdós personatges surten d’una còmoda Europa d’aspecte opulent (però amb rates allí on no es veu) per arribar, com al conte original per mitjà d’un peix pescat, fins a Àfrica.

Si bé l’entorn és més cru (el peix sense cap, la llotja i el buc de guerra, el camió de les escombraries, l’abocador on van a parar els personatges, qui els recullen, les seves xaboles, la misèria), malgrat això la vida del soldadet i de la nina sembla que tingui més valor: aquestes escombraries europees poden generar un somriure africà al nen a les mans del qual han arribat.

Fins que apareix el ianqui que li compra per un dòlar al nen  el seu somriure (les seves noves joguines) i s’enduu als personatges a un museu etnogràfic que a ningú interessa (passadissos buits, terra netíssim) per a que morin definitivament en l’oblit.

revistababar.com