LA VACA DEL BRIC DE LLET

ADRIANSEN, Sophie. La vaca del bric de llet

BiraBiro, 2018.

ISBN: 9788416490448

La vaca del bric de llet ens endinsa en la perspectiva infantil ja des de la primera frase, en la qual el nen que narra afirma amb rotunditat: “Hi ha una vaca dins del bric de llet”. A continuació va desgranant les raons que el porten a sostenir aquesta hipòtesi, basades en una lògica que difereix molt de la mirada adulta sobre el mon i que ens convida a participar de les maneres que té el narrador protagonista d’explorar allò que és ocult en el seu mon quotidià i donar-hi sentit.

Aquest llibre constitueix un molt bon exemple d’àlbum, en la mesura que els sentits es construeixen en la interacció dels diversos llenguatges que el caracteritzen: en destaquem el joc amb el format i els paratextos –que imiten la mida, la forma i la informació habituals d’un bric de llet–, la narrativitat de les imatges, el joc amb les perspectives (a dalt/a baix, lluny/a prop, dins/fora del bric…) i l’humor que es genera gràcies a les suposicions de l’infant, a les picades d’ullet que fa la imatge i a la contraposició que s’estableix entre el text escrit i les il·lustracions en algunes pàgines del llibre.

Martina Fittipaldi -Gretel-

 

VIDES SECRETES

CAPDEVILA, Gemma. Vides secretes

Baobab, 2020.

ISBN: 9788491379638

Vet aquí un llibre d’emocions sense l’habitual excés d’obvietats. Comença amb una invitació general al misteri:

«El món s’alenteix i la nit s’estén 
sobre les muntanyes, els rius i els oceans, 
i aixopluga les vides secretes d’esperits salvatges, 
fugitius furtius de les mirades dels humans.»

A partir d’aquí, les paraules i els dibuixos de Vides secretes configuren un poema que ens endinsa, somiejant, en una nit serena d’animals salvatges, de paisatges propers i de llunyanies submarines. Gemma Capdevila pinta un viatge de la memòria remota que es fa nit dels temps, per fondre’l amb l’ara constant de la Natura, mirant que tota aquesta vida, plena en la petitesa, l’enormitat, la placidesa o la inquietud, embolcalli qui mira i llegeix.

Arriscant l’elegància a favor de l’expressivitat, amb un realisme més procliu al dinamisme que a l’estàtica del collage, l’autora desplega els seus recursos de dibuix i pintura, amb l’aquarel·la i el llapis de color, apassionadament, forçant el resultat fins una mica més enllà d’on seria raonable. Però el resultat justifica els excessos. Un llibre amb cor.

 

Tàssies -Faristol-

 

DUNES. DIARI D'UN ALTRE ESTIU

VILLANUEVA I PERARNAU, Muriel. Dunes. Diari d'un altre estiu

Babulinka Books, 2019.

ISBN: 9788412080810

Hi ha una dita castellana que qüestiona la validesa de les segones parts i que, com la majoria de dites, existeix per ser qüestionada. Dunes (Diari d’un altre estiu) recupera i complica els personatges (juntament amb les seves contradiccions) i l'entorn de la celebradíssima Duna. Aquesta segona part respon a la curiositat que sovint sentim d’esbrinar què li passa a l’heroi quan, pretesament, tot ha tornat a lloc. Dunes, per definició, és encara més que Duna. Òbviament. Dos anys en l’evolució de la protagonista i d’en Max, a qui ella estima tant «que el cor li fa crec», és tant com parlar d’una era. Ni la Duna és qui havia estat, ni en Max tampoc, ni de bon tros. Els «m’agrades però», que menen als «t’estimo però», són producte del desconcert de reconèixer-se al mirall i també en la mirada dels altres. El dol de la nena-que-ja-no-ho-és es clou, amb la connivència del pare, allà on sigui. La mare consolida la seva relació, i la família reconstituïda assistirà al fet insòlit que la Duna tasti per fi les creps del padrastre. L’avi descobrirà al nou estiu un amor de tardor. Tot plegat, manifestacions de la mateixa pulsió vital: estimar i que t’estimin. La matèria primera és una veu en primera persona creïble, sense pèls a la llengua, que descobreix el món a mesura que el qüestiona (o a l'inrevés), coherent i que deixa anar, sense estridències, desenes de frases per assaborir: «Per més que ens estimem, no tenim prou històries d’amor per compensar tot un bosc arrasat».

Joan Bustos -Faristol-

LA PILOTA GROGA

FEHR, Daniel. La pilota groga

Takatuka, 2018.

ISBN: 9788417383053

La pilota groga és un llibre original, divertit, metaficcional i emparentat amb el funcionament de les pantalles. Fa les delícies del mediadors més moderns i hi ha qui diu que és el millor llibre del 2018. També fa les delícies dels infants, així que donem la benvinguda a un espai fantàstic de lectura compartida. L’il·lustrador brasiler ja ens va agradar en la seva explicació del poder autoritari a D’aquí no passa ningú!, en què dotava d’entitat el plec de les pàgines que esdevenia una frontera.

És el mateix que fa aquí, ja que és pel plec entre les pàgines que s’escola la pilota de tennis amb què estan jugant un nen i una nena. Per allà entraran a buscar-la, de manera que el plec passa a engrossir la llista d’entrades a mons imaginaris al costat de les llodrigueres, armaris o andanes de tren. La cerca voldrà dir anar endavant i endarrere per la numeració de les pàgines, tant per part dels protagonistes com dels lectors. Cada pàgina ofereix un espai divers -una festa de personatges estrambòtics, un món digital, la sabana africana, una pàgina blanca del llibre o el mateix cel amb un déu i uns angelets. I cada pàgina està tractada amb colors i tècniques singulars, des del pixelat a la fotografia. Els diàlegs s’insereixen amb bafarades acolorides de còmic i resulten especialment divertits els comentaris dels dos nens que remuguen, es fan els sorpresos, gestionen i accepten els incidents de la recerca d’una manera infantil i sofisticada alhora.

Cada element del continent i el contingut compte en aquest llibre tan acurat, ple d’al·lusions i detalls, que s’ofereix com un joc. Com diu el nen en un cert moment “Quina mena de llibre és aquest?”. Sens dubte, un que fa augmentar la consciència de la construcció de les ficcions narratives, tant en paper, com també en pantalla, i que ens fa sentir orgullosos i divertits experts en reconèixer la gràcia de cada detall.

Teresa Colomer -Gretel-

EL FAMOSÍSSIM CATÀLEG DE WALKER & DAWN

MOROSINOTTO, Davide. El famosíssim catàleg de Walker & Dawn.

Viena Edicions, 2020.

ISBN: 9788417998608

Quan Mark Twain va crear i donar a conèixer personatges com Tom Sawyer i Huckelberry Finn el 1876 iniciava per a molts lectors la descoberta de dos elements cabdals de la literatura juvenil: les novel·les de creixement i el riu com a metàfora d'aquest procés. I a partir d'aquestes dues premisses s'han anat desenvolupant en el nostre imaginari col·lectiu múltiples històries on els camps de cotó són tant o més nostrats que els camps de blat de la Segarra. Aquest fet, singularment, també s'ha donat amb altres successos, com la mitologia nòrdica i la trilogia de Tolkien o la màgia dels internats anglesos i Rowling. 

Amb aquesta introducció només vull posar el marc que ens permet reconèixer una història que succeeix a l'Amèrica del tombant del segle XIX al XX com si nosaltres en forméssim part. I aquesta és una de les grans virtuts d'aquesta novel·la: la seva capacitat d'embolicar el lector, d'acompanyar-lo Mississipí amunt per tornar una comanda feta per catàleg i entregada erròniament a qui no correspon. És per això que en Te Trois, en Tit i la Julie, germans de mare, i l'Eddie emprenen un viatge de sud a nord dels Estats Units sense saber que s'estan a punt de ficar a la gola del llop. Això sí, abans han «assassinat» un cercador de tresors devorat per un cocodril dels aiguamolls del riu Mississipí com si allò fos l'estany de Banyoles per a molts de nosaltres. 

Davide Morosinotto (Camposanpiero, 1980) és probable que tampoc hagi navegat Mississipí avall acompanyat per l'adorable Jim, si més no literalment (no literàriament), però la literatura de qualitat, universal i que trenca fronteres té una capacitat de permanència, d'afrontar temes universals, que és igual on s'esdevenen ni qui les escriu o des d'on s'escriuen. I aquesta novel·la ens retorna l'esperança per les històries ben tramades, amb personatges polièdrics i escenaris de llegenda que la converteixen en una lectura obligada per a vells i nous lectors. No us la deixeu perdre! 

Joan Portell