A BAIX ELS MURS!

BATTUT, Éric. A baix els murs!

Blume, 2018.

ISBN: 9788417492489

El rei Lleó mor deixant dos fills aspirants al tron. Què fan ells? Es reparteixen el reialme dividint terres i súbdits en dos i aixecant dos murs divisoris amb un espai de ningú al mig. A més prohibeixen a tothom creuar a l’altre costat separant així a famílies i amics. Els habitants d’ambdós costats obeeixen sense badar boca.

Però a la nit, hi ha qui no pot dormir pensant en aquells que han deixat a l’altre costat i descobreixen els dos reis enfilant-se pel mur per reunir-se, saltant així les seves pròpies normes.

Podem pensar que parlar de política amb els més petits no és necessari, però és obvi que és un tema de plena actualitat i els petits, grans observadors, no són immunes al bombardeig d’informació, el seu interès es desperta i en conseqüència es fan preguntes.

Trobar documents de recolzament per explicar temes tradicionalment d’adults als infants no és fàcil, però trobar-los i que a més siguin un recurs correcte i entenedor es converteix quasi en una excepció.

A baix els murs! parla dels jocs de trons, de com els règims autoritaris decideixen sense tenir en compte les persones a les quals governen, de com els que manen salten les seves pròpies normes, de com neixen els dissidents i les resistències, de la unió dels pobles per derrocar als poderosos, de com la corrupció al final s’acaba fent evident, que és possible enderrocar els murs i fer països més forts, i de com la força dels pobles té el poder de fer fora aquells que no governen per i per a la comunitat.

Explicar tot això en format àlbum il·lustrat, amb només 29 pàgines, amb la il·lustració de traços indefinits (però alhora consistents i contundents) d’Eric Battut no és tasca senzilla. Si a més, ho fa dominant a la perfecció l’espai entre la il·lustració i el text i amb una paleta de colors perfectament pensada, ens trobem davant d’un conte al qual li podem treure molt profit.

Bibarnabloc.cat

FER AMICS

UNGERER, Tomi. Fer amics

Kalandraka, 2018.

ISBN: 9788416804610

Gràcies a Kalandraka, ens arriba una nova obra de Tomi Ungerer en català amb el títol Fer amics; la traducció literal seria «Nous amics» (Neue freunde). Aquest enfant terrible va publicar l'obra el 2007 en un volum amb les cobertes blanques; ara l’editorial ens presenta el llibre en un elegant negre.

Fer amics és la història d'uns nens que comparteixen, que creen, que imaginen, gràcies a la mirada i l'acompanyament d'uns adults que ho potencien des de la distància, pacients i respectuosos. En Rafi Bamoko, d'arrels subsaharianes, s'acaba de traslladar amb la seva família a un nou barri. D'entrada no té amics, així que decideix crear-los. És molt destre amb les eines i li encanten. Creant els seus amics divertits i estrambòtics coneix la Ki, una nena d'origen xinès a qui li agrada molt cosir. Tots dos començaran a crear nous amics combinant les seves destreses, i la seva relació permetrà que les famílies es facin molt amigues.

Les escultures de tots dos comencen a ser molt preuades per altres infants, als quals també ajuden a crear, i quan tot el projecte està a punt d'anar-se'n en orris per les ordenances del consistori la premsa i un galerista els fan saltar a la fama. A partir d'aquí les seves carreres artístiques continuaran, sense deixar mai de banda la seva amistat.

Ungerer aplica una lectura narrativa de text i imatge digna de qui domina els elements. Sense fer escarafalls, trobem un ventall de possibilitats de presentació de text i imatges que expliquen per què l'autor és tot un referent a estudiar. El text respecta el lector, està lliure d'artificis, i la il·lustració –neta, colorista i plena de jocs i metàfores– juga entre l'acudit i la denúncia, entre la quotidianitat i els mons onírics al mateix temps. Tot un festival de formes i sensacions que li serveixen a Ungerer per encabir grans dosis de crítica social sense ser alliçonador: ell ens mostra, nosaltres llegim entre línies i entre imatges.

Un llibre fantàstic per extreure'n un munt de conclusions i temes de què parlar. Observant acuradament, podrem veure com Ungerer és transgressor, políticament incorrecte... necessari!

Sergi Portela

Revista Faristol

LA LIBRERÍA PERDIDA

RUÁ, Aurora. La librería perdida

La Fragatina, 2017.

ISBN 978-84-16566-17-4

Escrit per Aurora Ruá i il·lustrat per Óscar Perales, aquesta obra de ficció adreçada a un públic infantil ens parla d’un poble que no apareix als mapes i que, a pesar d’haver-hi carreteres i mar, mai ningú ha provat d’anar més enllà ni ha tingut curiositat per traspassar els límits del municipi.

Una de les seves habitants és la Marta, una noia de 10 anys inquieta que vol saber on acaba el mar o cap a on van les carreteres oblidades... però que no se’n surt gaire. I un bon dia, passejant pels carrers, troba una llibreria que mai havia vist abans i on només hi ha un sol llibre a l’aparador: el seu. Què amaguen aquelles pàgines? Com és que aquell llibre l’està esperant?

La protagonista del nostre conte, la Marta, troba la llibreria de forma totalment casual. És el llibreter qui li dona el llibre i també qui adverteix que les lectures mai són neutres. Si ella agafa el llibre, li diu, es transportarà a un nou món, un lloc ple de nous paisatges i noves experiències per viure, fins al punt que ja no sabràs distingir entre el que ha passat de veritat i el que no, i ple de noves persones a les quals conèixer.

Es tracta d’una història curta, 28 pàgines en total i en format àlbum il·lustrat. Però això no ens ha de fer perdre la visió general: aquest llibre admet moltes lectures i tant pot agradar a petits com a grans (de fet, podríem dir que la franja d’edat és dels 8 als 99 anys, més o menys). Hi ha moltes coses que no es diuen, però que hi són, començant pel poble (perdut i abandonat a qualsevol mapa) i acabant pels seus habitants.

De fet, una de les coses més interessants és que acaba amb un final força obert que pot donar peu a diverses interpretacions. Cadascú pot pensar com vol que segueixi la història, tot i que tenim clara una cosa: aquesta persona mai més deixarà de llegir! 

Eli Ramírez

Bibliotecària. Blog de l’Escola de Llibreria