MAGENTA, LA PETITA FADA

ESCALA, Jaume – SOLÉ, Carme. Magenta, la petita fada. Barcelona. Lumen. 2003. ISBN: 84-264-3788-5

Magenta és una fada viatgera, l’univers és casa seva, i movent–se d’aquí cap allà coneix el sol, la lluna, la terra... Astres i planetes entre els quals la petita fada s’hi troba a gust, fascinada per la seva llum, bellesa, poesia i color. Una excel·lent conjunció entre text, imatge i format que ens narra com la terra es queda sense llum i, Magenta va a buscar els colors, per tornar-los als nens de la terra. Els trobarà a la sorra del desert, en el foc dels volcans, a la frondositat de la selva... Una narració carregada de simbolisme que, com a tal, permet moltes lectures. Pels més petits serà el descobriment dels colors, pels més grans la preservació de la natura, per a tots molta màgia i poesia. Les il·lustracions a doble pàgina eliminen els límits d’uns personatges majestuosos i introduint al lector en el paisatge narratiu, que de manera implícita ens recorda que formem part d’un tot. Traç i color aconsegueixen tota la força, contundència i intensitat que requereix la terra en perill. Així com relleu, amb la pintura texturada; llum, amb tot el tractament del color; profunditat i moviment per la direccionalitat del traç.

Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil. Associació de Mestres Rosa Sensat.

LA CURSA MÉS BOJA DEL MÓN

STILTON, Geronimo. La Cursa més boja del món

Barcelona. Destino, 2003 

ISBN 84-9708-926-X

Geronimo Stilton, el ratolí més eixerit de Ratamola, ha estat inscrit contra la seva voluntat en una cursa de patins a reacció. Com que és un ratolí famós i important no pot negar-se a aquesta boja aventura, encara que prefereix quedar-se a casa ben tranquil.

Ens trobem davant un llibre molt divertit i, com diu el títol, molt esbojarrat. Des de la primera pàgina comença un ritme molt ràpid en els esdeveniments de la història que ve marcat tant pels mateixos esdeveniments com per la llargada dels capítols, que solen ser de 3 o 4 pàgines. A més a més, també des del principi el lector se submergeix a l’illa dels Ratolins, l’escena de l’acció, gràcies a les descripcions del lloc i dels fets quotidians que hi passen. El text, si bé és força apropiat per l’edat a què es destina el llibre, presenta constantment unes variacions en la tipografia que “decora” les accions, la qual cosa, a vegades, pot provocar un cansament en la lectura i fins i tot dificultat, ja que alguns caràcters costen una mica de llegir.

Les il·lustracions, a tot color, són el complement ideal al text, i hi són molt freqüents com a decoració i com ajut a la comprensió de la història.

 Gemma Morlans Giné, Biblioteca Pública de Lleida

GAGO PER MERENDA

LÓPEZ, Xan. Gago per Merenda. Barcelona: Edebé, 1995. ISBN 84-236-3768-9

El Mag acompanya als homes des dels seus inicis practicant una ciència oculta que pretén realitzar coses admirables i extraordinàries. Des dels antics ermitans i ascetes de la civilització hindú, fins als actuals artistes de barret de copa i colom, hi ha una immensa varietat de mags, més o menys macos. Hi va haver un temps en què guiaven als reis transmetent la voluntat dels déus. També interpretaven els somnis, feien encanteris, endevinaven el futur i el destí.

En aquesta època es desenvolupa la història dels mags Gago i Merenda. Ell estava enamorat d'ella, li feia molts regals, però no aconseguia el seu favor. Merenda s’ofenia i el convertia en animal, cada dia en un de diferent ... Fins que un dia el va convertir en gat ... i ella adorava els gats.

El mateix Xan López Domínguez il·lustra aquest màgic romanç, on els personatges s'inclinen graciosament cap a la dreta, a causa del vent gallec, i omplen l'atmosfera de suaus gotes d'humor

(J.G.S)

EL CAVALLER PEPINO

Gil, Carmen. El cavaller Pepino. OQO Editora.2007 ISBN 978-84-96788152.

Pepino vol convertir-se en un valent cavaller per fer-se digne de l'amor de la princesa Rigoberta, així que es posa en camí per entrar en combat. Al llarg del seu viatge va trobant diverses persones a les que ajuda, així que passa per molts problemes. Quan arriba al castell el seu aspecte no és el d'un guerrer. Però la seva bondat i generositat es veuran recompensades per la princesa.

Destaquen al conte les seves excelents ilustracions i per damunt de tot els valors humans com la bondat, generositat enfront de l'agresivitat. Amb tot això Pepino trobarà la felicitat.

Mª Luz Corral Uzal

GALIX [Asociación Galega do Libro Infantil e Xuvenil]

ROSEN, Rosen-OXENBURY, Helen. Vamos a cazar un oso. Caracas: Editorial Ekaré, 2003. ISBN 9802571065

Anem a caçar un ós! Amb aquest imperatiu, que inquieta i sorprèn el lector, alhora que el convida a participar, comença un àlbum que recrea una cançó popular anglesa molt utilitzada en les escoles infantils britàniques per treballar els sons. La interpretació de la il·lustradora Helen Oxenbury la converteix en una aventura de complicitat i risc d'un pare i els seus quatre fills, que abandonen la seva segura casa per sortir a la recerca d'un ós. L'absència de la mare sorprèn en una història dirigida als més petits i la presència d'un pare disposat a fer disbarats i divertir-se amb els seus fills és una alenada d'aire fresc davant de tanta mare preocupada, i pare ocupat, que poblen encara moltes de les històries infantils actuals. La seva estructura repetitiva permet als petits seguir la història i reconstruir-la, en un passeig per diferents escenaris fàcils d’identificar: el camp, el riu, el fang, el bosc, la tempesta, fins arribar a la cova on viu l'ós, moment de màxima tensió. I després, com si la corda s’afluixés de pressa, una ràpida volta enrere, passant pels mateixos escenaris en recorregut invers, mentre la llengua se'ns s'embolica repetint sonores onomatopeies i fugint d'un ós que, al final, no resultarà tan perillós. L'arribada a aquest espai de recer i seguretat, representat per una gran llit tou que acull els espantats protagonistes, relaxa la tensió i reconforta el petit lector.

Una magnífica traducció de Verónica Uribe ens permet gaudir d'un llenguatge molt ric en el qual els adjectius componen contínues aliteracions per evocar l'atmosfera dels paisatges que es descriuen: un riu profund i fred, una tempesta de vent i neu, un bosc verd i fosc ...

Un format quadrat, de grans dimensions, és una encertada elecció per aquest preciós àlbum en el qual s'alternen dobles pàgines de fons blancs amb forts traços de llapis negre, al costat d'altres en aquarel·la a tot color, que concedeixen també el seu protagonisme a uns textos emmarcats per destacar els sons que els lectors han de repetir.

Com els bons llibres, aquest àlbum permet múltiples possibilitats, des de la lectura individual al joc creatiu, encara que el seu llenguatge sonor i la seva estructura repetitiva fan que sigui amb la lectura compartida, en veu alta, on la història es fa més gran, convertint-se en un aquests relats que es graven en la memòria i, passat el temps, ens vénen al cap en forma de petites frases, paraules, ritmes familiars que ens retornen a la infància.

Escrit per María Sánchez-Tabernero

EL LEÓN QUE NO SABÍA ESCRIBIR

BALTSCHEIT, Martin. El león que no sabía escribir. Traduït per Felipe Martín. López Edicions. Santa Marta de Tormes (Salamanca) 2006. ISBN 9788496646033

El rei de la selva s'ha enamorat i decideix conquistar a la lleona enviant-li una carta d'amor. Per salvar el problema de no saber escriure, el lleó demana ajuda a diferents animals, però sense èxit. Destaca el caràcter personal de cada animal, reflectit en l'escriptura que cada un d'ells presenta en redactar la carta d'amor. Qualitat textual i visual, amb textos encadenats, plens de recursos que destil·len humor i ironia. Les guardes estan decorades amb il·lustracions de segells que fan referència a diferents moments de la història, convertint-se així en un atractiu factor lúdic.

María Pérez Herández

Fundació Germán Sánchez Ruipérez

AVIS

HERAS, Chema ; Osuna, Rosa [il.]. Avis . Barcelona : Kalandraka, 2002. (Llibres per a somniar). ISBN 849573043X

Resum: En Ramon i la Ramona, una parella de vellets, volen anar a ballar a la festa del poble, la Ramona no en té gaire ganes perquè es sent gran i en Ramon l'haurà d'animar i convèncer per anar-hi.

Una bonica història de l'envelliment de les persones, de com es veuen a si mateixes i com s'han de cuidar entre elles.

Les il·lustracions originals i típiques de la col·lecció Kalandraka.

Bárbara Arjona Rodríguez, Biblioteca de Palafrugell, Palafrugell

ALLÀ ON VISC

WOLFE, Frances. Allà on visc. Barcelona: Editorial Joventut, 2002. ISBN 8426132316

Aquest àlbum ens descriu un lloc, allà on visc, l'autor ho fa de forma contemplativa assegut damunt d'una pedra observant voltant. Una nena és la protagonista de l'obra que enumera, pàgina a pàgina, les diferents coses que veu, que descobreix, que sent, que toca, que fa, que dibuixa ... El llibre es tanca amb el descobriment del lloc allà on visc: la vora del mar.

Estem davant d'un àlbum descriptiu, no narratiu, que ens explica una història de forma tradicional, i que es limita a detallar aquelles vivències que una nena té a la costa.

Les il·lustracions, d'estil marcadament realista, reiteren el que s'ha dit al text, no aporten una altra lectura. Les imatges no van més enllà de les paraules, no ofereixen un suggeriment diferent i enriquidor. En aspecte formal, direm que Wolfe realitza la majoria de les seves il·lustracions amb primers plans i que el punt de vista acostuma a ser el frontal. En el cromatisme es decanta principalment per blaus, taronges i ocres.

Un dels aspectes més valuosos del llibre el constitueix la idea subjacent a les seves pàgines: considera important dedicar temps a mirar al nostre voltant, a buscar la bellesa que hi ha a cada lloc on estem, valora el temps per a la contemplació ... i més quan es tracta de la vora del mar.

Nicolás Santovena

LA CAÇA DEL PETÓ

MELLING, David. La Caça del petó. Barcelona: Beascoa, 2002. ISBN 8448813405

Un rei, molt atrafegat, envia des de la porta de l’habitació del fill, un petó de bona nit. Aquest, però, s’escapa i s’endinsa al bosc. El rei encomana al seu millor cavaller que el capturi i el porti a palau. Després d’unes quantes aventures el cavaller torna el petó, el qual posseeix el do de fer dormir, a palau.

Una història dolça, ambientada en època de reis i prínceps, per ser explicada als més menuts i en la qual el tema de fons és l’afecte dels pares cap els fills.

Unes il·lustracions molt expressives i riques en detalls, molt ben relacionades amb el text del conte. Es nota que l’autor del conte també n’és l’il·lustrador.

Elena Rams Rams, Mercè Rodoreda, Castell-Platja d'Aro

MAMÁ FUE PEQUEÑA ANTES DE SER MAYOR

LARRONDO, Valérie. Mamá fue pequeña antes de ser mayor

Madrid, Kókinos, 2001

ISBN 8488342306

Aquest petit llibre ens explica la conversa entre una mare i una filla, més aviat es diria que és un monòleg, ja que la nena no arriba a intervenir, ni tan sols apareix en les imatges, però per als lectors ella està veient i escoltant atentament la seva mare. Pàgina a pàgina la mare va descobrint com va ser el seu comportament quan era nena, es menjava tot el menjar, no es ficava el dit al nas, no jugava als metges amb el veí del tercer, mai va ser insolent amb els pares, tenia cura amb afecte del seu germà ... Sembla que la mare era una nena perfecta. 

És el que entendríem si només sentíssim la història i no veiéssim les il·lustracions. Cadascuna de les imatges s'encarrega de contradir la narració, en les il·lustracions es veu la mare maltractant als gossos, espantant al seu germà, destrossant les joguines dels altres ... en fi, la mare va ser una nena una mica monstruosa.

Les imatges, d'estètica intencionadament infantil, estan realitzades amb titubejant línia negra sobre paper crema. Per la seva banda, el color està aplicat de forma incompleta, cosa que augmenta la sensació d'expressivitat dels personatges, el vermell, símbol de la violència, és el color que predomina, especialment en una el text diu: "no, la mare no va ser un petit monstre" i una nena monstruosa ocupa les dues pàgines.

Divertit, rar i diferent és aquest llibre que trenca amb el tòpic de les mares perfectes, encara que "sempre cal creure el que conta la mare".

Santiago Santoveña