divendres, 25 de juny del 2010

BANYETA

DURAN, Teresa / BRUGERA, Neus. Banyeta. Barcelona: Destino, 2003.
ISBN 8497089286

Premi Crítica Serra d'Or 2003.

Banyeta és una mostra clara d'allò que anomenem àlbum il·lustrat. Un conte en el qual tots els elements del llibre col·laboren per establir-ne el significat. A Banyeta tot està mesurat i estudiat. El text és sintètic i l'acció repetitiva: en Banyeta és un dimoni que viu a l'infern i que, cada quatre pàgines, fa un salt cap a un espai diferent, identificat per un dels colors bàsics.
La il·lustració -òpera prima de Neus Bruguera- també és sintètica, i simbòlica, tant que enllaça amb la poesia visual i amb el món del disseny. i la composició, neta i clara.
L'únic dubte que planteja el llibre és la seva aparença un pèl freda i distant per a uns infants avesats a colors més amables, a il·lustracions més toves. Però és ben cert que ens calen propostes diferentss i cagosarades que, com aquesta, se sustentitn en un història amb un bon ritme i una mesura equilibrada, que mostrin un camí net d'elementes superflus, i capç de ser observada i narrada fàcilment, per guiar així sense pèrdua el primer lector ples diversos camins i colors del planeta.

Pep Molist
[Revista Faristol]

EL NEN ESTEL

HAUSFATR-DOUÏEB, Rachel / LATYK, Oliver. El nen estel. Barcelona: Baula, 2003.
ISBN 84-479-1093-8

Pel fet de ser diferent un nen es veu obligat a portar sempre un estel de sis puntes. Aviat ell i tots els que són com ell, perden la seva entitat com a persones per convertir-se en estels ambulants. Però un dia vénen els caçadors d'estels que s'enduen la seva família, entre molts d'altres, als crematoris d'estels i ell ha de fugir i amagar la seva llum durant molt de temps i esperar que s'acabi la llarga nit.

Amb el pretex simbòlic dels estels de sis puntes, que obligatòriament havien de portar de forma ben visible els jueus, es fa una evocació històrica de la repressió primer i del posterior extermini després, que els nazis alemanys van exercir contra aquest poble. D'una forma poètica explica aquest genocidi mitjançant l'experiència d'un nen jueu que s'ha d'amagar per fugir de la mort. Sembla un tema cru i punyent per un conte infantil, però pot servir per explicar als infants les aberracions que es poden arribar a fer per culpa del fanatisme i la xenofòbia.

Les imatges són molt simples i intenten en tot moment centrar-se en els éssers humans com a estels lluminosos. Els colors s'adiuen perfectament al drama que volen explicar.

Frederic Baena Lorenzo
[Biblioteca de Pardinyes. Lleida]

dimecres, 23 de juny del 2010

EL MILAGRO DEL OSO

ERLBRUCH, Wolf. El milagro del oso. Salamanca: Lóguez, 2002.
ISBN 84-89804-51-6

Hi ha dues dades relatives a El milagro del oso que, abans de la seva lectura, permeten anticipar que estem davant un llibre notable: el fet que hagi merescut el Premi Alemany de Literatura Infantil i el que la seva publicació a Espanya ho faci Lóguez, una editorial que es distingueix per l'acertat dels seus criteris i l'acreditat de la seva llarga trajectòria.
L'autor és l'il·lustrador alemany Wolf Erlbruch que, juntament amb l'escriptor Werner Holzwarth, va donar origen a El talp que volia saber qui s'havia fet allò al seu cap, un dels àlbums més celebrats de la passada dècada. Per cert, l'obra ha sofert una recent reedició, tan penosa en el seu format com poc respectuosa amb el lector infantil. S'adverteix una clara continuïtat ente ambdós títols, no sol en el seu aspecte gràfic, com seria d'esperar, sinó també en la seva estructura narrativa. I és que, de la mateixa manera que passava amb el talp, a l'ós se li planteja un problema (de proporcions més trascendentals que el que afligia al seu antecessor) que el porta a interrogar successivament a diferents animals fins que, finalment, aconsegueix la desitjada resposta. Igualment, hi ha en aquesta història un humor fi i fins i tot ironia que, si bé pot que el lector infantil no arribi a comprendre, sense dubte complaurà a l'adult.
Un os es desperta famèlic i exhaust del seu perllongat letarg hivernal. Després de recuperar la seva bona forma li dona per pensar en "el gran i fort pare que podria ésser". Els animals als que consulta sobre com aconseguir el seu propòsit li ofereixen fòrmules evasives, sommiadores, del tipus de "les cigonyes que venen de París". Del seu llimb d'ignorància el vindrà a treure una "femella ós" tan encantadora i sabia com únicament les femelles saben ser, que li obre els ulls sobre la falsedat de les històries que mantenien confós a l'ós i que li promet que junts podran tenir ossets la primvavera següent, "si tu col·labores una miqueta". El llibre acaba amb la frase, "i van buscar un lloc tovet en algun clar del bosc, entre l'alta herba", a la que acompanya una imatge genial dels dos óssos mentre s'internen en la floresta.
Les il·lustracions d'Erlbruch presenten unes figures compactes de cos sencer que retallen els seus volums sobre un fons pla en el s'insibnua la línia de l'hortizó, el perfil d'unes muntanyes o unes lleugers núvols. Les imatges ofereixen una lectura complementària de la informació continguda en el text, el que multiplique el jocde signifiacions del llibre. El conte té una segona part. Però aquesta és una altra història i correspon als pares contar-la al caliu de les grates sensacions que procura El milagro del oso.

Diego Gutiérrez del Valle
[Revista Babar]

EL SOPAR DELS FANTASMES

DUCQUENNOY, Jacques. El sopar dels fantasmes. Barcelona: Baula, 2003.
ISBN 84-479-1138-1

L'Enric i els seus amics són uns fantasmes molt atípics. De fet, els fantasmes que aquí se'ns presenten no tenen pas cara de dolents ni intencions de fer por a la gent. Ben al contrari, són ells mateixos qui s'espanten i tenen por quan l'Enric els gasta una broma. Tot i no tenir res d'extraordinari, el llibre resulta divertit i entretingut gràcies al toc d'humor que ha emprat l'autor. La història ja comença a les guardes del llibre. A la primera, l'Enric els dóna la benvinguda al castell i a la darrera s'acomiaden fins a la propera.
Eva Sotus Font
[Biblioteca Margarida de Montferrat. Balaguer]

QUE VE EL LLOP!

JADOUL, Émile. Que ve el llop!. Barcelona: Baula, 2008.
ISBN 8447911802

L'avís "Que ve el llop!" produeix gairebé sempre por. Per això, al sentir-lo els animals del bosc, un darrera l'altre, s'apropen immediatament a la casa del cérvol, i aquest els pregunta: Què passa?, Quina és la raó de tanta pressa, de tant sobresalt? Amb el llop pels voltants, és primordial arribar a la llar. Sol a mesura que arriben a casa es van tranquil·litzant els animals. Àlbum on les situacions es repeteixen per aconseguir millor efecte narratiu, amb il·lustracions de traç fort, colors suaus i càlids. El text en lletra majúscula facilita la lectura. Encantador final que asombrarà al lector

Asun Agiriano Altuna
[Asociación Vasca de Literatura Infantil y Juvenil]

EL PAPU

ALBO, Pablo / QUARELLO, Maurizio A.C. El Papu. Pontevedra: OQO, 2006.
ISBN 84.96573.84.2

Una àvia invita a les seves tres nétes a menjar pastís. A canvi de què l'ajudin amb els preparatius, els deixa pa amb mel al celler, sense recordar-se que aquest és el menjar preferit del Papu. Aquest es menjar el pa amb mel i a les nétes, que van baixant al celler. En aquesta adaptació del popular conte espanyol, el Papu no morirà al final de la història. L'àvia, gràcies a una formiga, aconsegueix salvar a les seves nétes i que el Papu deixi de menjar-s'ho tot. Destaca el tractament amable i divertit d'aquesta versió, així com les il·lustracions amb suggerents plànols i ombres.

Elisabet Marco Escoda
[Revista Primeras Noticias]








EL ARTE DE LA BACI



CLAVERIE, Jean / NIKLY, Michelle. El arte de la baci. Salamanca: Lóguez, 1993.

ISBN 84-85334-70-1

El arte de la baci és un divertiment sobre l'ús de la gibrelleta. La parella d'autors ens presenten a diversos nens que volen deixar enrere els bolquers per passar a usar aquesta eina, però li han de trobar el sentit. La recerca està tractada d'una forma amena i divertida perquè a la gibrelleta li arriben a trobar les més diverses i enginyoses utilitats.

És un àlbum de gran format, atractiu tant pel tractament literari del tema, com sobretot per les il·lustracions fetes amb llapis, amb uns traços molt prims i suaus, sobre una mena de paper reciclat. El color hi és present molt subtilment, només en aquells objectes i expressions que cal destacar. Alguna làmina a doble pàgina, com la darrera del llibre on un grup de nens apareix llegint a les gibrelletes -imiten un adults que el mateix a la tassa del vàter-, esdevé una il·lustració meravellosa, ideal per a il·lustrar el plaer de la lectura.

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès, 2003.

dimecres, 3 de febrer del 2010

LA COMARCA FÈRTIL

LEWIS, J. Patrick/INNOCENTI, Roberto. La comarca fèrtil.
Fondo de Cultura Económica, 2003
ISBN: 968-16-6861-8

El protagonista d’aquest àlbum és un pintor que emprèn un viatge amb la finalitat de recuperar la seva imaginació perduda. En el seu trajecte fa una estada en un peculiar alberg, i allí coneixerà a interessants personatges.
És un llibre de format infantil recomanable més aviat per a adults o lectors avesats –una segona lectura ens fa adonar de les subtileses que amaga -. Relata un viatge al món de la imaginació. El pintor, en la seva estada a l’alberg, fa coneixença amb uns hostes molt especials. El bon lector, a través de petites pistes, ha d’esbrinar de qui es tracta. Unes vegades és l’indumentària, d’altres és un vers, un nom, una il•lustració, una referència ... el que fa que puguem esbrinar a quins personatges “reals” del món fictici de la Literatura s’està referint l’escriptor.
L’àlbum és editat en tapa dura i en format gran. El text combina diferents tipus de grandària de lletres. Les il•lustracions de Roberto Innocenti. són il•lustracions a tot color, detallistes i reals com si estiguéssim davant una fotografia.
L’il•lustrador juga amb tot tipus de format d’il•lustració: pàgina sencera, dues pàgines, il•lustració allargada, quatre il•lustracions en la mateixa pàgina... juga amb la seva imaginació de pintor sense posar-hi límits! És un llibre per mirar atentament, gaudint d’ell, i per anar descobrint informació que el text no ens dóna.
El llibre finalitza amb un epíleg - molt sucós i profitós- on l’escriptor ens fa sabedors del nom dels diferents hostes que han acompanyat al pintor durant la seva recerca de la imaginació. Ens dóna noms i cognoms, dates i un breu apunt del personatge literari per a què, si no hem descobert qui era, no ens quedem amb les ganes. Aquest epíleg té una doble funció, per una banda una funció clarificadora i informativa, i, per una altra, com a incentiu per activar la curiositat d’aquells que volen anar més enllà. Això es podria materialitzar llegint els llibres als quals pertanyen els personatges-hostes –si és que encara no els coneixeu- o ampliant les lectures amb altres llibres d’aquests escriptors.
Parlant de personatges, a què no sabeu qui és realment el nostre pintor protagonista? Si llegiu el llibre el podreu conèixer en la seva vessant artística!

LA HISTORIA DE ERIKA

ZEE, Ruth Vander/INNOCENTI, Roberto. La historia de Erika.
Kalandraka, 2004. ISBN: 84-8464-521-5

Aquest àlbum ens explica la història d’un bebè que fou abandonat pels seus pares quan, apinyats en un tren per a jueus, foren encaminats cap a un camp d’extermini.
L’autora narra uns fets reals en un context històric concret: l’Holocaust. El llibre és recomanable per diversos motius. Primerament, quant a la seva temàtica, ja que és molt difícil de trobar dins de la literatura adreçada als petits. Trobem un altre precedent en el llibre La rosa blanca, l’autor del qual és l’il·lustrador del llibre que estem comentant, Roberto Innocenti. En segon lloc, és un llibre amb una edició acurada. Ens trobem davant un àlbum de tapa dura, encunyat i amb una bona qualitat de paper. A més, s'acompanya d'una nota de l'autor que ens explica l'origen de la història narrada. En tercer lloc, sense ésser de cap de les maneres un llibre de coneixement, ens introdueix en un moment històric que no podem oblidar i explica algunes dades concretes dels fets. En quart lloc, tenim el plaer visual assegurat pel bon fer del seu il·lustrador. Innocenti ens separa dos móns a través del color. L’ara i aquí està representat per imatges a color i reserva el contrast de grisos i negres per a representar la història imaginada –segurament viscuda- de la protagonista. Únicament posa color a la nena –rosa-, al seu cotxet de bebè –amb el blanc de la innocència- i a l’estrella de David –groc-. Una il·lustració detallista i realista, que sense incidir en el patiment, ens dóna una visió clara del que fou aquella part de la història. En les il·lustracions no podem veure mai la cara de cap dels personatges –solament un cop el de la Erika quan era bebè-. Possiblement Innocenti utilitza aquest recurs per tal de donar més anonimat als seus personatges i fer que el lector pugui copsar que podria ser ell mateix el que va en aquell tren de la mort. Colors foscos per a un punt fosc de la història de la humanitat.
I, per finalitzar, una frase de la pròpia autora que ens dóna la clau de l’esperança: “En el seu camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida”.

dimarts, 2 de febrer del 2010

HANSEL Y GRETEL

GERMANS GRIMM/BROWNE. Hansel y Gretel.
Fondo de Cultura Económica, 2004.
ISBN: 968-16-7062-0

Conte de tradició oral recopilat, com tants altres, pels Germans Grimm i versionat aquesta vegada pel conegut il·llustrador anglès Anthony Browne, premi Andersen 2000 pel conjunt de la seva obra. Encara que l’àlbum data de l’any 1981, no hem pogut gaudir de la traducció al castellà i al català fins fa poc (2004). De fet, algun interessant àlbum d’aquest autor no coneix encara traducció.
Es tracta d’una edició acurada i més aviat de petit format tenint en compte que es tracta d’un àlbum infantil il·lustrat.
Ens narra la història de dos germans abandonats al bosc pel seu pare i la madrastra, d’una bruixa que viu en una casa de galeta i sucre i que es vol menjar els nens i com aquests es retroben amb el pare i tots tres surten de la misèria en què vivíem. Conte amb final feliç, molt ben expressat mitjançant les il·lustracions, i el qual mostra una sèrie d’ingredients típics dels contes clàssics: personatges dolents, situacions de perill, animals simbòlics, bruixes i boscos aterridors, etc.
Cada doble pàgina presenta dues il·lustracions, una quadrada i petita que introdueix el text i una altra gran que ocupa la totalitat de la pàgina de la dreta. Aquesta estructura perfecta no es trenca en tot el llibre. Les il·lustracions són molt realistes, plenes de detalls, i a la vegada molt simbòliques, tal i com ens té acostumats l’Anthony Browne. Hi trobarem referències d’aquest conte a un altre llibre del mateix il·lustrador també comentat en aquest bloc i que porta per títol El Túnel: la fogata, les pedretes que Hansel va deixant per trobar el camí de tornada, la imatge terrible del bosc (més desenvolupada a El túnel), la caseta de la bruixa,...
A destacar què magníficament expressa l’il·lustrador la presó en què viuen els nens i també el pare, com presenta davant l’ull del lector aquesta angoixa terrible a través del detall de les finestres amb reixes o dels arbres-barrots que apunten darrere la casa desangelada d’aquesta família en la il·lustració que obre el relat i que desapareixen en la imatge final del llibre amb una casa totalment transformada i feliç. L’il·lustrador juga de manera magistral amb la llum, que apareix cap al final del conte amb el cofre ple de pedretes precioses, el riu sobreeixint de color i vida amb l’arc iris de fons, la casa alliberada de la madrastra i de les penes i les reixes de la porta desaparegudes deixant pas a un cel blau reflectit en el vidre i el sol il·luminant l’abraçada del pare i els fills.
Lectura totalment recomanable d’aquest clàssic que porta el segell inconfusible de Browne, la feina del qual tant admirem.