ZEE, Ruth Vander/INNOCENTI, Roberto. La historia de Erika.Kalandraka, 2004. ISBN: 84-8464-521-5
Aquest àlbum ens explica la història d’un bebè que fou abandonat pels seus pares quan, apinyats en un tren per a jueus, foren encaminats cap a un camp d’extermini.
L’autora narra uns fets reals en un context històric concret: l’Holocaust. El llibre és recomanable per diversos motius. Primerament, quant a la seva temàtica, ja que és molt difícil de trobar dins de la literatura adreçada als petits. Trobem un altre precedent en el llibre La rosa blanca, l’autor del qual és l’il·lustrador del llibre que estem comentant, Roberto Innocenti. En segon lloc, és un llibre amb una edició acurada. Ens trobem davant un àlbum de tapa dura, encunyat i amb una bona qualitat de paper. A més, s'acompanya d'una nota de l'autor que ens explica l'origen de la història narrada. En tercer lloc, sense ésser de cap de les maneres un llibre de coneixement, ens introdueix en un moment històric que no podem oblidar i explica algunes dades concretes dels fets. En quart lloc, tenim el plaer visual assegurat pel bon fer del seu il·lustrador. Innocenti ens separa dos móns a través del color. L’ara i aquí està representat per imatges a color i reserva el contrast de grisos i negres per a representar la història imaginada –segurament viscuda- de la protagonista. Únicament posa color a la nena –rosa-, al seu cotxet de bebè –amb el blanc de la innocència- i a l’estrella de David –groc-. Una il·lustració detallista i realista, que sense incidir en el patiment, ens dóna una visió clara del que fou aquella part de la història. En les il·lustracions no podem veure mai la cara de cap dels personatges –solament un cop el de la Erika quan era bebè-. Possiblement Innocenti utilitza aquest recurs per tal de donar més anonimat als seus personatges i fer que el lector pugui copsar que podria ser ell mateix el que va en aquell tren de la mort. Colors foscos per a un punt fosc de la història de la humanitat.
I, per finalitzar, una frase de la pròpia autora que ens dóna la clau de l’esperança: “En el seu camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida”.
L’autora narra uns fets reals en un context històric concret: l’Holocaust. El llibre és recomanable per diversos motius. Primerament, quant a la seva temàtica, ja que és molt difícil de trobar dins de la literatura adreçada als petits. Trobem un altre precedent en el llibre La rosa blanca, l’autor del qual és l’il·lustrador del llibre que estem comentant, Roberto Innocenti. En segon lloc, és un llibre amb una edició acurada. Ens trobem davant un àlbum de tapa dura, encunyat i amb una bona qualitat de paper. A més, s'acompanya d'una nota de l'autor que ens explica l'origen de la història narrada. En tercer lloc, sense ésser de cap de les maneres un llibre de coneixement, ens introdueix en un moment històric que no podem oblidar i explica algunes dades concretes dels fets. En quart lloc, tenim el plaer visual assegurat pel bon fer del seu il·lustrador. Innocenti ens separa dos móns a través del color. L’ara i aquí està representat per imatges a color i reserva el contrast de grisos i negres per a representar la història imaginada –segurament viscuda- de la protagonista. Únicament posa color a la nena –rosa-, al seu cotxet de bebè –amb el blanc de la innocència- i a l’estrella de David –groc-. Una il·lustració detallista i realista, que sense incidir en el patiment, ens dóna una visió clara del que fou aquella part de la història. En les il·lustracions no podem veure mai la cara de cap dels personatges –solament un cop el de la Erika quan era bebè-. Possiblement Innocenti utilitza aquest recurs per tal de donar més anonimat als seus personatges i fer que el lector pugui copsar que podria ser ell mateix el que va en aquell tren de la mort. Colors foscos per a un punt fosc de la història de la humanitat.
I, per finalitzar, una frase de la pròpia autora que ens dóna la clau de l’esperança: “En el seu camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada