Takatuka, 2023.
ISBN: 9788418821639
És possible que conegueu Noemi Vola per La
malaurada vida dels cucs, doncs un d’aquests cucs roses és el protagonista de Si
plores com una font. Aquí la veu narradora comença un diàleg amb un
dels cucs perquè no plori. Com sabeu, a vegades quan es demana tal cosa
l’efecte és el contrari. A partir d’aquest plany explosiu comença un catàleg de
beneficis al·lucinants del plor, que es valida com a llenguatge universal. Es
mostren exemples que segur mai heu imaginat sobre la gran utilitat de les
llàgrimes: afegir el toc just de sal a l’aigua de bullir la pasta, fer
plastilina casolana, regar plantes i, fins i tot, apagar incendis.
L’estil gràfic underground de l’autora
resulta fàcil de reconèixer, amb els seus recurrents personatges d’una
senzillesa molt expressiva. El rastre que deixen els retoladors en omplir cada
element transmet un gest deliberat de lleugeresa despreocupada, i les escenes
captiven pel seu punt surrealista i divertit. La humanització parcial, a
vegades ridícula, dels personatges reforça el to punxant amb què juga la
proposta.
L’absurd en un llibre infantil s’agraeix molt, perquè no
es tracta el tema amb una literalitat que intenti alliçonar, sinó amb una
complexitat que pressuposa profunditat interpretativa a qui llegeix. L’àlbum és
mordaç, perquè dir que totes les coses s’acaben (com la melmelada), menys les
llàgrimes i les ganes d’estar-se a la piscina, fa que la comèdia travessi les
pors. Si fins els oficials de policia i les roques ploren!
En definitiva, un llibre rodó amb coherència total entre
forma i contingut. Una dissertació rebel sobre el fet de plorar que tracta la
infància amb intel·ligència a través d’escenes delirants.
Rosalía Clemente -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada