Kalandraka, 2022.
ISBN: 9788418558580
Tothom ho va veure: el lleó marí, el cérvol, el gall, el gat, l’hipopòtam, l’orangutan... Bé, no tothom, perquè l’os polar dormia. Uns ho van veure sorpresos, altres, atònits, i les cries, espantades... I què van veure? Un elefant amb ales daurades. El ximpanzé –diu el text– ja s’ho veia a venir. Disculpeu que us hagi xafat la sorpresa, però era necessari per escriure aquesta crítica.
Tothom ho va veure és un àlbum amb una mínima anècdota narrativa creat a partir de les magnífiques fotografies d’animals de la famosa fotògrafa Camilla Koffler (1911-1955), més coneguda per Ylla. Les poques paraules descriptives que connecten els retrats són de l’escriptora Margaret Wise Brown (1910-1952), coneguda per Bona nit, lluna. L’obra es va publicar originàriament el 1944. En les pàgines de la dreta, les fotografies en blanc i negre dels animals estaven impreses a sang i així es mantenen ara. Les pàgines de l’esquerra, en l’original, eren vermelles i el text estava escrit en caixa alta, amb una tipografia sans serif de color negre. Ara, les pàgines del text són blanques i el text, vermell. Aquest canvi tan encertat fa que la mirada es dirigeixi cap a la imatge, la verdadera protagonista del llibre. La coberta original era vermella i s’havia difuminat una zona per posar-hi el títol. La coberta de Kalandraka és d’un vermell vibrant, un reclam perfecte. Us preguntareu per què assenyalem aquests canvis. I és que l’actual edició italiana, d’Orecchio Acerbo, s’ha decantat per presentar el text, també sobre fons blanc, amb diversitat de tipografies, mida i colors, i ha canviat el color de coberta per un color crema, uns canvis que en la nostra opinió són gratuïts i no milloren l’obra, ans al contrari.
I parlant de canvis... Als crèdits se’ns informa d’una edició renovada el 1972, de la qual no hem trobat cap informació. Intuïm que en la «renovació» es va suprimir la cadena que portava al coll el ximpanzé, una eliminació que, com es pot comprovar en la imatge, no va ser prou neta, perquè encara se'n veuen les restes en el pelatge. Quina llàstima que Kalandraka no hagi recuperat l’original del 1944,* perquè el llibre hauria proporcionat uns bons debats. Com el que pot provocar la imatge de l’elefant amb ales daurades, ja que no és un fotomuntatge, sinó una fotografia real d’un espectacle circense.
Tothom ho va veure necessita ser mediat. Necessita ser contextualitzat i valorat des de l’època en què es va crear i ens permet encetar discussions ben fructíferes amb els infants, des de com pot néixer un llibre fins al tracte i el maltractament dels animals, i sempre, és clar, des d’una perspectiva històrica.
*En aquest enllaç l’autor Mac Barnett ens llegeix They All Saw It.
Emma Bosch -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada