Mediterrània, 2021.
ISBN: 9788499796789
El gran mèrit de la poesia de Lola Casas, autora d’una completa obra poètica, és que sap observar la realitat més senzilla per després donar-li forma poètica. Què hi ha més senzill que la natura, que ens ofereix una paleta de colors i tonalitats que canvien a mesura que les estacions s’esdevenen una darrere de l’altra? El jove lector, i també l’adult, trobarà en aquest poemari textos que Casas ja ha publicat en edicions anteriors de poemes de natura, si bé també en trobarà d’inèdits. Per les pàgines del poemari que ara ens ocupa desfilen els núvols, els llamps i els trons de la tardor, i també el cirerer d’estiu amb les seves «arracades vermelles». La metàfora no pot ser ni més bonica ni més visual. De l’hivern en trobarem un poema breu sobre el mes de gener: el fred, el gebre i la foscor formen un meravellós triangle hivernal. I de la primavera, quatre versos sobre la Rosada: «La nit fuig i, de matinada, una fada polida, endreçada, renta tot el paisatge amb gotetes de rosada.» Al bell mig del poemari, com s’anuncia al títol de la publicació, Casas ens regala una versió en vers del conte de la Caputxeta: només necessita uns trenta i pocs versos rimats per mostrar-nos la innocència de la jove i la voracitat del llop.
Les il·lustracions de Gemma Capdevila són dignes d’elogi: sobre un fons nítidament blanc, i en ocasions d’altres tonalitats clares, ressalten les fulles de l’arbre florit al poema Arbres, o les fulles ja caduques i marronoses al poema Fulles. En definitiva, un nou poemari de Lola Casas que, amb uns dibuixos molt encertats i personificats, farà les delícies de tots aquells que vulguin, de la mà de la poesia, donar un tomb per la natura i descobrir tot tipus de belleses.
Moisès Selfa -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada