LOS TRES ERIZOS

SÁEZ CASTAN, Javier. Los tres erizos

Ekaré, 2012.

ISBN: 8493306002 

Quan un entra en aquest llibre, del que, sigui dit de pas, costa treball sortir-ne, té, durant tot el temps que dura la representació, la sensació d’estar assistint a un espectacle que s’ha construït per a ell, sol per a ell. Que tot el que succeeix , succeeix de manera inevitable, com si un ordre ineludiblement lògic hagués organitzat i estructurat la seqüència narrativa i la planificació de les imatges a través de les quals se’ns explica la peripècia d’aquests tres suggeriments personatges. Assistim perplexos a una escenificació teatralitzada, però sobre tot privada, íntima, contada en veu baixa –com es diuen les coses importants-, transcorregut u temps que no és el que es mostra –no oblidem que es tracta d’una pantomima- sinó el temps de la seva escenificació.

Javier Sáez ens indica que el conte no és sol un conte, i proposa ja un primer distanciament: sota el títol “Los tres erizos” se’ns adverteix d’això; per si hi hagués algun dubte, com si haguéssim entrat en un teatre i ens haguessin lliurat un programa de mà, en la següent pàgina se’ns presenta als personatges i el teló anuncia ja el primer acte de la pantomima.

L’escenari és un jardí que sembla haver estat pintat per Carmen Laforet, però amb la llum íntima dels patis d’Isabel Quintanilla. Els personatges comencen la seva representació, és tardor. En un moment de tensió, el text ens porta a una altra estació de l’any, la primavera: segon acte. L’acció es precipita fins el feliç desenllaç.

Al dramaturg li ha semblat oportú introduir un element final que reforci la construcció teatral de la  història: el colofó. Veritable plànol topogràfic dels fragments d’escenari que el il·lustrador ens ha anat oferint al llarg de la història. Es tanca el teló: a cadascú el seu. I a Javier, l’enhorabona.

Antoni Ventura

revistababar.com