BROWNE, Anthony. Voces en el parque. Fondo de Cultura Económica, 1999
ISBN: 968-16-6019-6
Us presentem un conte de l'interessant il·lustrador anglès Anthony Browne que és reescritura d’un llibre de l’any 1977, obra que en paraules de l’autor li va anar molt bé per portar a terme la idea que li ballava al cap: explicar una història senzilla des dels diferents punts de vista dels quatre protagonistes, ambientant cada una de les veus en una estació de l’any però en un escenari únic.
Hi ha un pare i una mare totalment enfrontats i una noia i un noi que estan per sobre de la seva diferència de classe social i juguen junts primer tímidament però després ja sense traves fins que la mare del Carles els separa. La senyora i el fill pertanyen a una classe social acomodada simbolitzada pel gos de raça; la nena i el seu pare passegen, per contra, un gos mestís, viuen en un barri pobre i el pare es troba a l’atur. Malgrat tot, el pare és capaç de somriure a la vida i gaudeix amb el que li explica la seva filla de retorn a casa: d’aquesta manera, el senyor disfressat de Pare Noel que demanava aliment pels seus fills i esposa assegut al carrer ara balla alegrement amb els personatges dels quadres tristos que intentava vendre i els edificis ruïnosos s’han transformat en imponents gratacels alegrement il·luminats. El gos mestís, la nena i el seu pare aposten per la llibertat, l’alegria i l’esperança. D’altra banda, la gossa de raça es deixa portar i mostra els seus desitjos de llibertat - tanmateix no s’endinsa a l’aigua de la font darrere l’altre gos -, el noi trist finalment també es deixa portar per l’alegria de la Mancha, però la mare trenca tota esperança (fulles caigudes que va deixant al seu pas) amb el seu llenguatge de menyspreu envers els altres i la seva actitud autoritària (arbres que cremen).
L’autor es posa descaradament del costat de la família més pobre per la seva manera d’acarar la vida i s’esmera en fer escarni del personatge més antipàtic (la mare del Carles) a base de repetir la imatge del seu barret en els núvols, els arbres, les estàtues, les columnes,...
L’escena on escoltem la veu de la Mancha està dominada pels colors vius, la lluminositat, el moviment i el cel blau. És la veu d’estiu que tanca el llibre i és qui pot acabar amb l’ensopiment del Carles: de fet, el llibre finalitza amb una flor d’esperança i el nen caminant al costat de la seva mare però amb la mirada enrere buscant la seva nova amiga.
Àlbum recomanat per a lectors i lectores a partir de 7 anys, ideal per ensenyar als nostres fills el valor de l’amistat i la importància d’aprendre a relacionar-nos amb la resta de gent sense prejudicis de cap tipus.
Hi ha un pare i una mare totalment enfrontats i una noia i un noi que estan per sobre de la seva diferència de classe social i juguen junts primer tímidament però després ja sense traves fins que la mare del Carles els separa. La senyora i el fill pertanyen a una classe social acomodada simbolitzada pel gos de raça; la nena i el seu pare passegen, per contra, un gos mestís, viuen en un barri pobre i el pare es troba a l’atur. Malgrat tot, el pare és capaç de somriure a la vida i gaudeix amb el que li explica la seva filla de retorn a casa: d’aquesta manera, el senyor disfressat de Pare Noel que demanava aliment pels seus fills i esposa assegut al carrer ara balla alegrement amb els personatges dels quadres tristos que intentava vendre i els edificis ruïnosos s’han transformat en imponents gratacels alegrement il·luminats. El gos mestís, la nena i el seu pare aposten per la llibertat, l’alegria i l’esperança. D’altra banda, la gossa de raça es deixa portar i mostra els seus desitjos de llibertat - tanmateix no s’endinsa a l’aigua de la font darrere l’altre gos -, el noi trist finalment també es deixa portar per l’alegria de la Mancha, però la mare trenca tota esperança (fulles caigudes que va deixant al seu pas) amb el seu llenguatge de menyspreu envers els altres i la seva actitud autoritària (arbres que cremen).
L’autor es posa descaradament del costat de la família més pobre per la seva manera d’acarar la vida i s’esmera en fer escarni del personatge més antipàtic (la mare del Carles) a base de repetir la imatge del seu barret en els núvols, els arbres, les estàtues, les columnes,...
L’escena on escoltem la veu de la Mancha està dominada pels colors vius, la lluminositat, el moviment i el cel blau. És la veu d’estiu que tanca el llibre i és qui pot acabar amb l’ensopiment del Carles: de fet, el llibre finalitza amb una flor d’esperança i el nen caminant al costat de la seva mare però amb la mirada enrere buscant la seva nova amiga.
Àlbum recomanat per a lectors i lectores a partir de 7 anys, ideal per ensenyar als nostres fills el valor de l’amistat i la importància d’aprendre a relacionar-nos amb la resta de gent sense prejudicis de cap tipus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada