LA REINA DE LOS COLORES

BAUER, Jutta. La reina de los colores. Ed. Lóguez, 2003
ISBN: 84-89804-60-5

Tercer llibre publicat en castellà d’aquesta autora-il·lustradora alemanya. Molt en la línea de Madrechillona pel que fa a format i edició acurada, estructura i manera com interactuen imatge i text –recordem que estem davant un àlbum il·lustrat, on la imatge no és pas un afegit de la narració, sinó que ben al contrari serveix per a complementar-la.
L’àlbum està adreçat a primers lectors, als quals l’autora convida a dibuixar amb ella a través de l’ultima plana del llibre. Ha triat el traç negre per dibuixar la reina i els “plastidecor” per pintar els colors, llapissos que tant utilitzen els nens. La narració es fa mitjançant seqüències en què l’expressió del moviment i l’expressivitat del rostre de la reina Malwida s’han captat excepcionalment.
Ens explica la història d’una reina que surt un dia del seu castell i crida a cadascun dels seus súbdits, els colors. Primer apareix el suau blau, després l’indòmit vermell i finalment el càlid groc. La reina acaba barallant-se amb tots tres i llavors es produeix una barreja que fa aparèixer el gris: tot queda cobert amb aquest color que deprimeix la reina i la fa plorar. Però de les seves llàgrimes tornaran a aflorar els colors i l’alegria del color regnarà de nou al rostre de Malwida: la reina i els seus súbdits organitzen una festa d’allò més divertida, tot és jugar, ballar i fer cabrioles –durant dotze pàgines el text desapareix-. Finalment, tot torna al seu lloc i el suau blau ho cobreix tot: ha arribat la nit. L’autora ha optat, doncs, per l’estructura clàssica de principi, nus i desenllaç, potser la que millor pot entendre el nen.
Per últim, no voldríem deixar d’esmentar la capacitat de la il·lustradora per donar moviment a la figura protagonista, els seus “guiños” d’humor a través dels mil rostres de la reina i també de com l’ha caracteritzat (de vegades sembla més una cantant d’òpera que una reina) i el recurs d’apropar o allunyar els paisatges com si tingués una càmera cinematogràfica (per deixar palesa la tristor de la reina quan el gris ho governava tot, l’autora ens ofereix una vista gairebé aèria de la muntanya, del castell i de la figura arreplegada sobre sí mateixa, perquè ens adonem de la seva solitud i insignificança; un altre exemple seria quan ens apropa el rostre de Malwida per veure com plora).
En aquest àlbum els colors aconsegueixen calmar la reina i posar-la al seu lloc, i hem conegut els sentiments que cadascun d’ells provoca. Potser no ens hem aturat mai a pensar en la incidència del color en les nostres vides, però segurament té més importància de la que creiem.