SENDAK, Maurice. Donde viven los monstruosAlfaguara, 2002
ISBN: 84-204-6556-9
Malgrat comptar amb més de quaranta anys, aquest magnífic conte no ha perdut pel camí ni un gram de la seva vigència: en gran mesura degut a la seva bellesa literària i estructural, per la divertida història circular que ens narra i, sobretot, per les seves il·lustracions tan expressives i plenes de moviment.
L’autor ha estat guardonat amb diversos premis destacats, entre ells el Premi Andersen 1970 al conjunt de la seva obra.
L’entremaliat protagonista d’aquesta aventura és en Max, a qui envia la seva mare a l’habitació sense sopar. Des d’allà estant, comença un viatge imaginari que el portarà fins a la regió on viuen els monstres.
Resulta magnífica la manera com Sendak aconsegueix explicar les pors i emocions dels petits –i també la seva capacitat per imaginar móns fantàstics– a través d’aquest conte: està clar que en Max té por dels monstres però gràcies al seu viatge imaginari els arriba a perdre el respecte nomenant-se a sí mateix rei de tots els monstres i permetent-se inclús el luxe de renunciar a aquest títol.
El diàleg entre llenguatge verbal i pictòric és perfecte. El text és summament concís i la il·lustració desenvolupa amb escreix la narració: és a dir, necessitem llegir a la vegada paraula i imatge per captar el significat del conte.
D’altra banda, l’àlbum presenta una estructura perfecta de plantejament dels fets, nus i desenllaç. A la part central del conte el text desapareix per donar protagonisme absolut a tres dobles pàgines d’il·lustració, part culminant i molt divertida de Allà on viuen els monstres. Fins i tot tenim també nosaltres ganes de participar en la festa, de ballar i saltar amb aquests monstres comandats pel Max!
Quan en Max torna del seu viatge imaginari troba encara calent a la tauleta el sopar. Què lluny ha volat la seva imaginació! Però tot ha passat en un no res!
A destacar, finalment, el simpàtic recurs de mantenir el protagonista disfressat durant tot el conte, fins a la última escena en què comença a treure’s la seva disfressa de llop per tal d’assaborir el menjar que espera encara ben calentet.
L’autor ha estat guardonat amb diversos premis destacats, entre ells el Premi Andersen 1970 al conjunt de la seva obra.
L’entremaliat protagonista d’aquesta aventura és en Max, a qui envia la seva mare a l’habitació sense sopar. Des d’allà estant, comença un viatge imaginari que el portarà fins a la regió on viuen els monstres.
Resulta magnífica la manera com Sendak aconsegueix explicar les pors i emocions dels petits –i també la seva capacitat per imaginar móns fantàstics– a través d’aquest conte: està clar que en Max té por dels monstres però gràcies al seu viatge imaginari els arriba a perdre el respecte nomenant-se a sí mateix rei de tots els monstres i permetent-se inclús el luxe de renunciar a aquest títol.
El diàleg entre llenguatge verbal i pictòric és perfecte. El text és summament concís i la il·lustració desenvolupa amb escreix la narració: és a dir, necessitem llegir a la vegada paraula i imatge per captar el significat del conte.
D’altra banda, l’àlbum presenta una estructura perfecta de plantejament dels fets, nus i desenllaç. A la part central del conte el text desapareix per donar protagonisme absolut a tres dobles pàgines d’il·lustració, part culminant i molt divertida de Allà on viuen els monstres. Fins i tot tenim també nosaltres ganes de participar en la festa, de ballar i saltar amb aquests monstres comandats pel Max!
Quan en Max torna del seu viatge imaginari troba encara calent a la tauleta el sopar. Què lluny ha volat la seva imaginació! Però tot ha passat en un no res!
A destacar, finalment, el simpàtic recurs de mantenir el protagonista disfressat durant tot el conte, fins a la última escena en què comença a treure’s la seva disfressa de llop per tal d’assaborir el menjar que espera encara ben calentet.
És un àlbum preciós i la seva versió cinematogràfica també!
ResponElimina