SKÁRMETA, Antonio. La composición. Caracas, Edicions Ekaré, 2000. ISBN 84-348-6848-2
Aquesta història es desenvolupa en un país llatinoamericà, dècada de 1970 per ambientar una mica més. En un primer cop d'ull al llibre, la nacionalitat de l'autor i els uniformes dels soldats, presència evocadora de tristos i foscos records, segurament portarà al lector adult al Xile subjugat per la dictadura. De tota manera, el relat i les imatges podrien ser comuns a qualsevol país que hagi estat governat pel terror i la intolerància.
Antonio Skármeta va adquirir popularitat per l'èxit de Il Postino, adaptació cinematogràfica de la seva obra El cartero de Neruda. A La composición ens explica la història de Pedro, un nen de tercer grau de primària, fanàtic del futbol. Un dia, mentre Pedro juga al carrer del seu barri, veu com una patrulla militar s’endú detingut el pare del seu amic Daniel.
Des d’aleshores, Pedro anirà embastant els fets que se succeeixen al seu voltant: la tristesa i el dolor de la seva família, les notícies que arriben de fora i que cada nit escolten per la ràdio d'ona curta. Sap que els seus pares també estan contra la dictadura i tem per ells. Però, què pot fer ell, si és només un nen?
Un matí, arriba a l'escola un oficial de l'exèrcit amb una estranya invitació:
"Bon dia, amics. Jo sóc el capità Rom i vinc de part del Govern, és a dir, del general Perdomo, per convidar a tots els nens de tots els graus d'aquesta escola a escriure una composició. Qui escrigui la més bonica de totes rebrà, de la pròpia mà del general Perdomo, una medalla d'or i una cinta com aquesta amb els colors de la bandera. I per descomptat, serà l'abanderat en la desfilada de la Setmana de la Pàtria"
"El que fa la meva família per les nits" era el títol de la composició sol·licitada.
"És a dir (explicava el militar), el que feu vosaltres i els vostres pares des que arriben de l'escola i del treball. Els amics que vénen. El que parleu. El que comenten quan veuen la televisió. Qualsevol cosa que a se us passi pel cap lliurement amb tota llibertat. Ja? Un, dos, tres: comencem!"
No desvetllarem el final de la història, només direm que Pere haurà afrontar el desafiament i trobar una resposta a la seva inquietud: poden els nens també estar en contra de la dictadura?
Antonio Skármeta demostra amb La composición que la història i la realitat política són elements que molt bé es poden conjugar dins d'un relat destinat als nens. Una experiència que té un antecedent notable en Rosa Blanca, de Roberto Innocenti, història en la qual una nena alemanya descobreix l'horror dels camps de concentració nazis i es solidaritza amb els presoners. L'hiperrealisme imposat per Innocenti a les il·lustracions de Rosa Blanca per mostrar al lector una realitat punyent, té el seu equivalent en les que va crear Alfonso Ruano per a La Composición. L'artista espanyol presenta a Pere, a la seva família i amics (i també al militar opressor ) amb el dramatisme i l'emoció que requeria el text de Skármeta.
La composició és un llibre que ajuda a trencar el mite dels temes tabú en la literatura infantil. Amb sinceritat, respecte i molta sensibilitat, és possible parlar de qualsevol cosa amb els nens, fins i tot del més difícil.
Roberto Sotelo
