DINS L'OU

SQUILLARI, Emma. Dins l'ou

Kalandraka, 2020.

ISBN: 9788416804986

L’ou és una cosa meravellosa, magnífica, misteriosa, un cos arredonit, protegit per una closca, que pot contenir un embrió. Animals tan dispars com les aus, els rèptils o els peixos ponen ous, fins i tot també algun mamífer, com el famós ornitorrinc. L’ou com a motiu destacat en llibres per a primers lectors té un feliç referent en The Odd Egg (2016) –traduït al castellà com El misterioso huevo–, en què Emily Gravett juga amb l’esperança i la incertesa que causa un ou trobat, desconegut, que l’ànec cova dia rere dia malgrat la desconfiança de la resta dels ocells. Com que aquest objecte oval és tancat, el lector no sap què deu haver-hi a dins, si és que hi ha alguna cosa; per tant, es plantegen dues incògnites: s’obrirà?, i si s’obre, quina criatura en sortirà?

L’obra d’Emma Lidia Squillari comparteix amb el títol de Gravett l’aire absolutament desenfadat i humorístic, a més de la sorpresa final, un pas de rosca inesperat que es descobreix en les pàgines de guarda. En aquest cas, dotze ous són el punt de partida, l’origen d’una història entremaliada i, alhora, quasi minimalista, que juga, al començament, amb les postures impossibles dels embrions ja grandets de diverses espècies com el pollet, el camaleó, el cocodril o l’estruç, embotits en aquest espai confortable i segur però reduït que és l’ou, i, després, amb una intriga doble: qui és la veu que parla en primera persona?, i també, què és el que hi succeeix? Per què aquesta veu confessa que no va ser gaire educada, que no va saludar ni acomiadar-se’n? Un misteri que es descobreix a poc a poc, observant els gestos –la significativa línia de boques i becs–, el nombre de figures retallades sobre fons blanc i, sobretot, els ulls cada vegada més espantats d’alguns d’aquests espècimens. Un àlbum divertit i esbojarrat que aconsegueix complir la funció principal de la literatura: delectar.

Arantxa Bea -Faristol-

 

CAPITANA ROSALIE

FOMBELLE, Timothée. Capitana Rosalie

Animallibres, 2021.

ISBN: 9788417599997

A Capitana Rosalie, s’uneixen dos dels més grans creadors i talents de la literatura infantil francesa actual: l’escriptor Timothée de Fombelle –autor, entre d’altres, de Tobi Lolness, o bé, Vango– i la il·lustradora Isabelle Arsenault –autora, entre d’altres, de Cançó de tela, o bé, La cerca de la Colette–. I plegats s’inventen una protagonista de cinc anys, amb una determinació tan intensa com el color panotxa dels seus cabells, enmig d’un entorn de grisos, tan presents en una guerra. Conèixer-la en una obra de narrativa breu, profusament il·lustrada i curosament editada, és un plaer per als lectors i una invitació directa a compartir-la.

Rosalie habita en un poble francès, a l’hivern de 1917. El seu pare és a la guerra i la seva mare treballa en una fàbrica d’armes. Rosalie passa un munt d’hores a escola i encara no sap llegir les cartes que arriben del seu pare. Sembla que Rosalie sigui considerada petita allà on es belluga, a casa i a l’escola. Mentre els altres fan tasques essencials, com treballar i aprendre, a ella li encarreguen tasques menors, com ara anar a buscar llenya per a l’estufa. Enmig de la desolació, però, Rosalie es dibuixa al cap una mena de missió misteriosa i secreta per comprendre allò que amaguen els adults i veïns del seu voltant.

Enmig de la foscor i les misèries de la guerra, Rosalie és un personatge que ens il·lustra, de manera delicada, silenciosa i sorprenent, sobre els camins dels adults i dels infants que, sovint, avancen en paral·lel. Ens il·lustra sobre allò que, sovint, els grans els diem als infants i allò que els amaguem, davant les situacions complicades i adverses.

Capitana Rosalie és un personatge amb una força interior tal que li permet travessar la cruesa de l’hivern i de la realitat terrible de l’entorn, sense que els secundaris del seu voltant en siguin del tot conscients. Una joia!

Pep Molist -Faristol-

BATECS DE VIDA

RAMOS, Bea. Batecs de vida

Obrador editorial, 2020.

ISBN: 9788412241020

Els drets i les llibertats fonamentals dels més menuts, la societat els valora, els promou i mira d'afavorir-los en la gran majoria de casos. Ara bé, hi ha altres drets, que podríem dir que no estan escrits, que sovint als més grans se'ns oblida que formen part del creixement natural de la quitxalla. Ens estem referint al dret de plorar, al dret de gaudir de la natura, al dret d'estar trist o al dret d'avorrir-se... Això és justament el que vol posar en valor Batecs de vida, que, per cert, és el nom que pren la transcripció del dietari que Maria Aurèlia Capmany va escriure durant el període comprès entre 1937 i 1939, quan era encara una nena.

Cada dret va acompanyat de dos poemes, excepte el darrer, «Dret a viure en llibertat», amb només un. Els poemes constitueixen petites històries que viuen animals ben coneguts pels nens i nenes, com un cranc o un mussol, entre d'altres, i per personatges de l’imaginari infantil, com la rateta que abandona la seva escaleta per navegar pel mar damunt d’una pell de formatge.

Les il·lustracions, a manera d’aquarel·la, són bellíssimes i volen transmetre el missatge que hi ha al darrere de cada vers. Us recomanem, entre d’altres, que gaudiu de la figura de la nena que deixa anar les llàgrimes que custodiava en una butxaca. El poema du el títol de «Butxaques plenes» i comença així: «Jo coneixia una nena / que no plorava mai.» Estem davant d’un text ben editat, excel·lentment il·lustrat i amb un missatge colpidor: de drets en coneixem molts, però potser no tots. Batecs de vida és una invitació a descobrir-los.

Moisès Selfa -Faristol-

 

EL BOSC DELS GERMANS

NORITAKE, Yukiko. El bosc dels germans

Coco Books, 2021.

ISBN: 9788412268263

Hi ha llibres que arriben en el moment que més els necessites. Mai no saps ben bé per què, però de cop, allà el tens, a les mans, desplegat, per guarir-te.

El bosc dels germans arriba just en aquell moment en que tot el que t’envolta es torna d’un “azuloscurocasinegro” i obrir-lo és llum. Per això, crec, que  m’agrada tant llegir. Em guareix, em calma, em regala refugi. I en especial, llegir àlbums, per l’experiència, per les relectures, per l’oportunitat de llegir imatges, pel mirall que em regala, pels reptes als que m’enfronta.Els bosc dels germans comença a la coberta i contracoberta, desplegades. Aquí comença la lectura.Dos germans, la natura que els envolta, un dona pel-roja amb vestit blanc i les decisions. Obrim el llibre i l’autora ens posa davant de la doble pàgina fent-la servir com a camins diferenciats: a l’esquerra, el germà de samarreta blanca; a la dreta, el de samarreta negra. La dona de vestit blanc apareix a la mateixa posició i alçada. El camí d’un i de l’altre, i ella, de moment, acompanyant a tots dos per igual. La il·lustració està emmarcada en blanc. El text, disposat a la part de sota. Senzill. Gairebé imperceptible a l’inici.El ritme de la disposició de la il·lustració i el text sempre és el mateix. A banda esquerra, la història del noi de samarreta blanca, a dreta, el de samarreta negra. Constant al llarg de tot l’àlbum, un detall que marca com llegim, que ens ubica dins del que vol comunicar.

A la segona, ja comencem a apreciar els canvis, com ocupem l’espai. Mentre un germà accepta el que la natura l’ofereix, l’altre la modifica. I canvia el text, d’una banda llegim: “Ser ara, aquí” i de l’altra: “Pensar en l’endemà”.

A la tercera doble pàgina hi ha un trencament important: la dona del vestit blanc. Ella pren també una decisió. D’una banda de doble pàgina decideix marxar i no tornar, mentre que a l’altra, s’hi queda, forma part del que està succeint.

L’àlbum continua amb igual cadència, però comencem a veure a quin lloc ens porten les decisions que prenem i com ens relacionem amb el que la natura ens dona i no només això, sinó amb el que donem de nosaltres mateixos tant a l’entorn com a la gent a qui ens apropem. El text continua senzill, però cada vegada és més punyent, et va calant tant per una decisió com per l’altra. Identifica i significa la il·lustració.El mateix que el color, que sempre guarda relació a banda i banda de la doble pàgina, però que omple de sentit el que la imatge ens ofereix. Hi ha un capvespre que sembla que salti de la pàgina i que se’t clava a la retina. O el punts de llums en una nit, com es concentra o es dispersa també ens convida a la lectura i també ens està cridant a la reflexió. Tot és d’un minimalisme total, però els detalls, oh, els detalls a on ens perdem marquen la diferència.

Per acabar d’arrodonir l’àlbum, les últimes frases (abans de la doble pàgina final sense text) es repeteixen, son les mateixes que a l’inici: “ser ara, aquí” i “pensar en l’endemà”. I vas a petar al final, a on el zoom s’allunya del focus i observem els voltants, i he de confessar, que el meu esclat de plor va arribar exactament aquí. I ja va ser un plor sense aturador, per la bellesa, per sentir-me interpel·lada, per cridar-me a parar i pensar. 32 pàgines, i no li cal res més per necessitar seure i que el cap que quedi fent pampallugues.

Yukiko Noritake, il·lustradora i artista japonesa establerta a París, ens regala un tresor, un llibre per tornar una i una altra vegada, obrir-lo en la més íntima solitud o compartir-lo, posar-lo sobre una taula i començar a xerrar, començar a preguntar-nos què, com, per què, en quin moment, a on volem arribar, quina de les dues bandes de la doble pàgina som o volem ser; què coi estem fent com a societat, què ens crida la natura i com l’observem, la respectem o la intervenim. Un bravo gegant, Yukiko.

I he de confessar, que amb el tsunami que portava, li vaig escriure a la Mònica, editora de Cocobooks, per donar-li les gràcies per entomar aquest repte, per fer llibres que ens fan lectors crítics, que ens agafen de la mà i ens interpel·len així. La Mònica em va explicar el procés d’impremta, paper i color del llibre, i jo cada vegada em quedava més bocabadada. Tenir cura d’aquest detalls d’edició és el que marca la diferència entre un llibre i un llibre imprescindible. Gràcies, Mònica.

I ara us toca a vosaltres, us toca ser valents i obrir aquesta joia d’àlbum i mirar-vos, interpel·lar-vos, reflexionar, cridar en veu alta, plorar d’amagatotis i decidir a quina banda de la doble pàgina us voleu quedar.

I em deixava una cosa, un àlbum il·lustrat no té límits i no limita al lector de cap edat.

Llibreria Al·lots

PETER PAN

BARRIE, J. M. Peter Pan

Edelvives, 2019.

ISBN: 9788414017333

El Peter Pan del ilustrador Antonio Lorente: "real", "hippie" y "andrógino"

El ilustrador de Almería publica con Edelvives 'Peter Pan', un álbum ilustrado que, respetando la historia, ofrece una imagen actual de los personajes

La edición de 'Peter Pan' de Edelvives con ilustraciones de Antonio Lorente es de esos libros que, cuando los tienes entre las manos, acaricias. Es un placer ir pasando sus páginas e ir descubriendo las singulares y trabajadas ilustraciones del almeriense, que empleó un año completo en dar forma a este proyecto. En este libro, Lorente ilustra las dos historias de James M. Barrie, Peter Pan en los jardines de Kensington y Peter Pan y Wendy.

"Era una apuesta. Que me propusieran ilustrar Peter Pan... lo disfruté muchísimo y fue un trabajo muy fructífero. Descubrí una novela buenísima que no me había leído -confiesa-. Me encantó, la disfruté, y ni siquiera pensé en cómo ilustrarla. Ya en la segunda lectura empecé a llevarla a mi mundo, y a pensar cómo podía romper con la imagen clásica que tenemos de Peter". Y Antonio lo ha hecho. “Quería acabar con los clichés, y eso era al mismo tiempo un reto y un riesgo. Decidí arriesgarme, y creo que mi Peter Pan es muy real, como un hippie, muy andrógino”. Inspiración real

Lo primero que nos sorprendió al pasar sus páginas fue encontrarnos con una ilustración de Peter Pan sentado en la rama de un árbol, y enseguida se nos fueron los ojos a los pendientes que luce en su oreja. Es un Peter Pan moderno, podríamos decir, pero fiel al espíritu del personaje.

Nos cuenta que “el primer paso era romper con todo. Ni Wendy tenía que ser rubia y con el camisón azul, ni Peter como lo conocemos... Para los personajes, Peter y Wendy eran mis sobrinos, tienen la misma edad, y mi otra sobrina, con 14 años, que ya ha perdido esa inocencia..., así que tenía a los personajes en casa”. Campanilla fue uno de los personajes que más le costó. “Le di varias vueltas, porque había algo que no terminaba de encontrar... Y un día viajando en el metro, en una publicidad, encontré la inspiración".

"Pintor de almas"

 Muy característico en el trabajo de Antonio Lorente es la mirada y la expresividad de sus personajes: "Siempre intento que mis personajes cuenten más a través de sus ojos. Una vez me dijeron "eres un pintor de almas", y me encantó eso. A veces no se habla de algunas cosas que sí se ven en el rostro de los personajes, aunque no aparezcan en el texto. Siempre hago mucho énfasis en el brillo de los ojos de mis personajes". Este aspecto no deja indiferente a nadie, y seguro que cada lector encontrará en este libro esa mirada que le cautiva, que le atrapa, y ya no olvida. A mí me pasó con una de las chicas piel roja, Trigidia.

El ilustrador almeriense suele trabajar estos proyectos en digital, pero aún así no abandona otra de sus pasiones: ilustrar pensando en la exposición de sus trabajos en galerías. "Cuando trabajo con pinceles me gusta muchísimo. No pienso en nada y disfruto mucho. Es más laborioso, pero sé lo que tengo que hacer para que la gente lo disfrute de cerca, acercándose a la obra para ver los detalles, que es lo que hago yo cuando me acerco a un cuadro. En digital es más rápido, te permite otras posibilidades, descubres cosas además también con el error. Pero no me gusta despegarme de los pinceles".

Su Peter Pan acaba de empezar a volar, y aún así ya le preguntamos por sus trabajos futuros. Está ya manos a la obra con nuevos proyectos, de los que no puede decir mucho. Lo que sí nos cuenta es que le encantaría hacer La historia interminable. “Al final lo haré. Pero hay muchos proyectos interesantes, a los que les podría dar un giro diferente. Me gusta mucho también El diario de Ana Frank".   

José Antonio Barrionuebo- El Diario.es-

ARA FEM VEURE QUE SOM GORIL·LES

 

LINDGREN, Barbro. Ara fem veure que som goril·les

Niño Editor, 2020.

ISBN: 9788494518959

L’autora, Premi Astrid Lindgren Memorial 1974, presenta en aquest llibret, editat per primera vegada l’any 1971, una peripècia quotidiana, divertida i engrescadora: la d’un pare i un fill que juguen, plegats, a fer veure que són goril·les. El bo del cas és que el lector-espectador els veu realment com a tals i entra així en el joc.

Aquest petit àlbum, il·lustrat amb un traç dinàmic a dues tintes, fa un ús immillorable de la tipografia i les onomatopeies, amb una utilització intel·ligent del fons, ara blanc, negre o migpartit pel color, i l’aventura es desenvolupa a bon ritme. El ritme és fruit d’una sagaç observació dels canvis constants que s’esdevenen quan es juga a ser una altra cosa, on l’infant s’enganxa a les propostes del pare o bé les rebutja. I són aquests dots de dinamisme, observació, traça gràfica i quotidianitat lúdica els que ens porten a recomanar la seva lectura (amb la posterior llicència per imitar aquelles propostes de joc).

Teresa Duran Armengol -Faristol-