Kalandraka, 2020.
ISBN: 9788416804986
L’ou és una cosa meravellosa, magnífica, misteriosa, un cos arredonit, protegit per una closca, que pot contenir un embrió. Animals tan dispars com les aus, els rèptils o els peixos ponen ous, fins i tot també algun mamífer, com el famós ornitorrinc. L’ou com a motiu destacat en llibres per a primers lectors té un feliç referent en The Odd Egg (2016) –traduït al castellà com El misterioso huevo–, en què Emily Gravett juga amb l’esperança i la incertesa que causa un ou trobat, desconegut, que l’ànec cova dia rere dia malgrat la desconfiança de la resta dels ocells. Com que aquest objecte oval és tancat, el lector no sap què deu haver-hi a dins, si és que hi ha alguna cosa; per tant, es plantegen dues incògnites: s’obrirà?, i si s’obre, quina criatura en sortirà?
L’obra d’Emma Lidia Squillari comparteix amb el títol de Gravett l’aire absolutament desenfadat i humorístic, a més de la sorpresa final, un pas de rosca inesperat que es descobreix en les pàgines de guarda. En aquest cas, dotze ous són el punt de partida, l’origen d’una història entremaliada i, alhora, quasi minimalista, que juga, al començament, amb les postures impossibles dels embrions ja grandets de diverses espècies com el pollet, el camaleó, el cocodril o l’estruç, embotits en aquest espai confortable i segur però reduït que és l’ou, i, després, amb una intriga doble: qui és la veu que parla en primera persona?, i també, què és el que hi succeeix? Per què aquesta veu confessa que no va ser gaire educada, que no va saludar ni acomiadar-se’n? Un misteri que es descobreix a poc a poc, observant els gestos –la significativa línia de boques i becs–, el nombre de figures retallades sobre fons blanc i, sobretot, els ulls cada vegada més espantats d’alguns d’aquests espècimens. Un àlbum divertit i esbojarrat que aconsegueix complir la funció principal de la literatura: delectar.
Arantxa Bea -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada