SOTA LES ONADES

MARTÍ, Meritxell. Sota les onades.

Flamboyant, 2019.

ISBN: 9788417749057

No hi ha cap mena de dubte: Sota les onades és un àlbum, perquè explica una història i aquesta es narra essencialment amb els recursos del llenguatge visual. Perquè les imatges són imprescindibles per entendre la narració.

Sota les onades és un molt bon àlbum. Les poques paraules que hi apareixen són uns diàlegs puntuals, precisos. L’absència d’una veu narrativa permet al lector viure les escenes com un espectador i, gràcies a la composició de les imatges, des del punt de vista dels tres protagonistes. Els autors marquen molt bé el ritme de lectura i dirigeixen magníficament la nostra mirada. Juguen perfectament amb la seqüenciació de les escenes (ara a doble plana, ara en pàgines simples, ara en vinyetes), amb els plans i les perspectives. Per comprovar-ho, us proposem que llegiu l’àlbum com si fóssiu càmeres cinematogràfiques, que intenteu identificar-ne la col·locació i seguiu el ritme, ara accelerat, ara pausat, amb què es gravaria l’acció.

La història que narren Martí i Salomó és molt completa i proporciona moments de tot tipus: alegres, tristos, inquietants, sorprenents, terribles, tendres... No desvelarem aquí ni el tema ni l’argument, i tampoc parlarem dels diferents debats que pot obrir, perquè són molts. Però us recomanem que primer el llegiu sols i després compartiu amb altres el perquè de cada paraula, de cada actitud, de cada objecte, de cada emoció que provoca.

Per cert, dir que un llibre és un àlbum no implica que sigui una «obra valuosa». Simplement, és descriure’l com una modalitat de llibre. A Catalunya se’n fan pocs, d’àlbums. Abunden els relats il·lustrats, i això no s’ha d’entendre tampoc com un «adjectiu qualificatiu despectiu». Els que estimem les narracions visuals ens alegrem de tenir un àlbum com aquest, de qualitat i fet a casa.

Emma Bosch. Faristol

LA NENA HURACÀ I EL NEN ESPONJA

BRENMAN, Ilan. La nena huracà i el nen esponja.

Animallibres, 2018.

ISBN: 9788416844968

La nena huracà i el nen esponja són el dia i la nit: mentre que ella és riallera, bellugadissa i té una energia sense límits, ell és molt pausat, somriu tímidament i de seguida li pugen els colors. Així és com es presenten els protagonistes d’aquest àlbum infantil. Al llarg de les pàgines, es va reforçant la imatge de la diferència (de caràcter), la qual cosa dona joc a la il·lustradora –que segueix fidelment el text– a l’hora de crear les composicions: quan apareix la nena huracà, omple les pàgines dobles amb una infinitat de detalls, sovint presentant el personatge a través d’escenes seqüenciades i dinàmiques. Per contra, quan apareix el nen esponja, deixa de banda aquest dinamisme per jugar amb estratègies més estàtiques. Tot i el caràcter antagònic de l’una i de l’altre, s’acaben trobant: en un moment, doncs, els protagonistes conviuen en l’espai, que és quan, en un punt d’inflexió (enginyós), s’apropen. De vegades els pols oposats s’atrauen… Podran ser amics? A través d’aquesta història plena d’humor, descobrim que sí, que ho poden ser, perquè les diferències no ens distancien, sinó que donen riquesa a l’amistat.

Bernat Cormand. Faristol

LES PRINCESES MÉS VALENTES

BROWN, Dolores. Les princeses més valentes.

NubeOcho, 2018.

ISBN: 9788417123406

Des que Rebecca Dautremer, amb l'obra Princeses oblidades o desconegudes..., va reeixir i va posar d’actualitat els llibres catàleg, molts van ser els que la van seguir amb catàlegs de tota mena: d'éssers imaginaris, de plantes, de petons, de moments feliços, de mares, d'avis... va arribar a ser un tipus de llibre gairebé de luxe, que s’autoregalaven més els adults com a llibres d’artista que no pas els infants com a llibres de lectura.

L'autora, sota el pseudònim de Dolores Brown, presenta un catàleg de princeses que s’allunyen de l’estereotip de princesa del conte tradicional i literari, amb la mostra d’un seguit de dones que el que fan és lluitar per tirar endavant, «les vertaderes princeses», segons l'autora. Brown uneix el catàleg amb una altra tendència: l'aposta per les vides o biografies de dones com a contingut. Com a elements diferenciadors, i alhora destacats, aquí n'entrelluco dos: el to reivindicatiu –«si obres bé els ulls i el cor, descobriràs que de princeses n’hi ha més de les que mai t’haguessis imaginat»–, i sobretot la capacitat de comunicar amb allò essencial, un text molt breu i la força de la il·lustració.

A cada dona se li dedica una doble pàgina, amb una petita fitxa formal –que inclou nom, edat, professió i afeccions– i un text de quatre línies per definir algun aspecte clau de la seva quotidianitat. A l'autora no li cal fer llargs escarafalls imaginatius per aconseguir el seu objectiu comunicatiu.

La il·lustradora, Sonja Wimmer, fa un esforç enorme per donar volada al text i per descriure amb naturalitat, amb una o dues imatges, tot allò que el text simplement suggereix, i aconsegueix un catàleg divers i atractiu, tant per als adults que volen concedir-se un regal com per als infants que l’únic que volen és llegir, consultar i admirar un llibre per a infants.

Pep Molist. Faristol