EL ARTE DE LA BACI

CLAVERIE, Jean / NIKLY, Michelle. El arte de la baci. Salamanca: Lóguez, 1993.

ISBN 84-85334-70-1

El arte de la baci és un divertiment sobre l'ús de la gibrelleta. La parella d'autors ens presenten a diversos nens que volen deixar enrere els bolquers per passar a usar aquesta eina, però li han de trobar el sentit. La recerca està tractada d'una forma amena i divertida perquè a la gibrelleta li arriben a trobar les més diverses i enginyoses utilitats.

És un àlbum de gran format, atractiu tant pel tractament literari del tema, com sobretot per les il·lustracions fetes amb llapis, amb uns traços molt prims i suaus, sobre una mena de paper reciclat. El color hi és present molt subtilment, només en aquells objectes i expressions que cal destacar. Alguna làmina a doble pàgina, com la darrera del llibre on un grup de nens apareix llegint a les gibrelletes -imiten un adults que el mateix a la tassa del vàter-, esdevé una il·lustració meravellosa, ideal per a il·lustrar el plaer de la lectura.

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès, 2003.

LA COMARCA FÈRTIL

LEWIS, J. Patrick/INNOCENTI, Roberto. La comarca fèrtil.

Fondo de Cultura Económica, 2003

ISBN: 968-16-6861-8

El protagonista d’aquest àlbum és un pintor que emprèn un viatge amb la finalitat de recuperar la seva imaginació perduda. En el seu trajecte fa una estada en un peculiar alberg, i allí coneixerà a interessants personatges.
És un llibre de format infantil recomanable més aviat per a adults o lectors avesats –una segona lectura ens fa adonar de les subtileses que amaga -. Relata un viatge al món de la imaginació. El pintor, en la seva estada a l’alberg, fa coneixença amb uns hostes molt especials. El bon lector, a través de petites pistes, ha d’esbrinar de qui es tracta. Unes vegades és l’indumentària, d’altres és un vers, un nom, una il•lustració, una referència ... el que fa que puguem esbrinar a quins personatges “reals” del món fictici de la Literatura s’està referint l’escriptor.
L’àlbum és editat en tapa dura i en format gran. El text combina diferents tipus de grandària de lletres. Les il•lustracions de Roberto Innocenti. són il•lustracions a tot color, detallistes i reals com si estiguéssim davant una fotografia.
L’il•lustrador juga amb tot tipus de format d’il•lustració: pàgina sencera, dues pàgines, il•lustració allargada, quatre il•lustracions en la mateixa pàgina... juga amb la seva imaginació de pintor sense posar-hi límits! És un llibre per mirar atentament, gaudint d’ell, i per anar descobrint informació que el text no ens dóna.
El llibre finalitza amb un epíleg - molt sucós i profitós- on l’escriptor ens fa sabedors del nom dels diferents hostes que han acompanyat al pintor durant la seva recerca de la imaginació. Ens dóna noms i cognoms, dates i un breu apunt del personatge literari per a què, si no hem descobert qui era, no ens quedem amb les ganes. Aquest epíleg té una doble funció, per una banda una funció clarificadora i informativa, i, per una altra, com a incentiu per activar la curiositat d’aquells que volen anar més enllà. Això es podria materialitzar llegint els llibres als quals pertanyen els personatges-hostes –si és que encara no els coneixeu- o ampliant les lectures amb altres llibres d’aquests escriptors.
Parlant de personatges, a què no sabeu qui és realment el nostre pintor protagonista? Si llegiu el llibre el podreu conèixer en la seva vessant artística!

LA HISTORIA DE ERIKA

ZEE, Ruth Vander/INNOCENTI, Roberto. La historia de Erika.

Kalandraka, 2004. ISBN: 84-8464-521-5

Aquest àlbum ens explica la història d’un bebè que fou abandonat pels seus pares quan, apinyats en un tren per a jueus, foren encaminats cap a un camp d’extermini.
L’autora narra uns fets reals en un context històric concret: l’Holocaust. El llibre és recomanable per diversos motius. Primerament, quant a la seva temàtica, ja que és molt difícil de trobar dins de la literatura adreçada als petits. Trobem un altre precedent en el llibre La rosa blanca, l’autor del qual és l’il·lustrador del llibre que estem comentant, Roberto Innocenti. En segon lloc, és un llibre amb una edició acurada. Ens trobem davant un àlbum de tapa dura, encunyat i amb una bona qualitat de paper. A més, s'acompanya d'una nota de l'autor que ens explica l'origen de la història narrada. En tercer lloc, sense ésser de cap de les maneres un llibre de coneixement, ens introdueix en un moment històric que no podem oblidar i explica algunes dades concretes dels fets. En quart lloc, tenim el plaer visual assegurat pel bon fer del seu il·lustrador. Innocenti ens separa dos móns a través del color. L’ara i aquí està representat per imatges a color i reserva el contrast de grisos i negres per a representar la història imaginada –segurament viscuda- de la protagonista. Únicament posa color a la nena –rosa-, al seu cotxet de bebè –amb el blanc de la innocència- i a l’estrella de David –groc-. Una il·lustració detallista i realista, que sense incidir en el patiment, ens dóna una visió clara del que fou aquella part de la història. En les il·lustracions no podem veure mai la cara de cap dels personatges –solament un cop el de la Erika quan era bebè-. Possiblement Innocenti utilitza aquest recurs per tal de donar més anonimat als seus personatges i fer que el lector pugui copsar que podria ser ell mateix el que va en aquell tren de la mort. Colors foscos per a un punt fosc de la història de la humanitat.
I, per finalitzar, una frase de la pròpia autora que ens dóna la clau de l’esperança: “En el seu camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida”.

HANSEL Y GRETEL

GERMANS GRIMM/BROWNE. Hansel y Gretel.

Fondo de Cultura Económica, 2004.

ISBN: 968-16-7062-0

Conte de tradició oral recopilat, com tants altres, pels Germans Grimm i versionat aquesta vegada pel conegut il·llustrador anglès Anthony Browne, premi Andersen 2000 pel conjunt de la seva obra. Encara que l’àlbum data de l’any 1981, no hem pogut gaudir de la traducció al castellà i al català fins fa poc (2004). De fet, algun interessant àlbum d’aquest autor no coneix encara traducció.
Es tracta d’una edició acurada i més aviat de petit format tenint en compte que es tracta d’un àlbum infantil il·lustrat.
Ens narra la història de dos germans abandonats al bosc pel seu pare i la madrastra, d’una bruixa que viu en una casa de galeta i sucre i que es vol menjar els nens i com aquests es retroben amb el pare i tots tres surten de la misèria en què vivíem. Conte amb final feliç, molt ben expressat mitjançant les il·lustracions, i el qual mostra una sèrie d’ingredients típics dels contes clàssics: personatges dolents, situacions de perill, animals simbòlics, bruixes i boscos aterridors, etc.
Cada doble pàgina presenta dues il·lustracions, una quadrada i petita que introdueix el text i una altra gran que ocupa la totalitat de la pàgina de la dreta. Aquesta estructura perfecta no es trenca en tot el llibre. Les il·lustracions són molt realistes, plenes de detalls, i a la vegada molt simbòliques, tal i com ens té acostumats l’Anthony Browne. Hi trobarem referències d’aquest conte a un altre llibre del mateix il·lustrador també comentat en aquest bloc i que porta per títol El Túnel: la fogata, les pedretes que Hansel va deixant per trobar el camí de tornada, la imatge terrible del bosc (més desenvolupada a El túnel), la caseta de la bruixa,...
A destacar què magníficament expressa l’il·lustrador la presó en què viuen els nens i també el pare, com presenta davant l’ull del lector aquesta angoixa terrible a través del detall de les finestres amb reixes o dels arbres-barrots que apunten darrere la casa desangelada d’aquesta família en la il·lustració que obre el relat i que desapareixen en la imatge final del llibre amb una casa totalment transformada i feliç. L’il·lustrador juga de manera magistral amb la llum, que apareix cap al final del conte amb el cofre ple de pedretes precioses, el riu sobreeixint de color i vida amb l’arc iris de fons, la casa alliberada de la madrastra i de les penes i les reixes de la porta desaparegudes deixant pas a un cel blau reflectit en el vidre i el sol il·luminant l’abraçada del pare i els fills.
Lectura totalment recomanable d’aquest clàssic que porta el segell inconfusible de Browne, la feina del qual tant admirem.

BROWNE, Anthony. Las pinturas de Willy.

Fondo de Cultura Económica, 2000.

ISBN:968-16-5959-7

Browne dedica aquest àlbum il·lustrat als grans artistes de la pintura de tots els segles que l’han inspirat en la realització de la seva pròpia obra.
El llibre, de format gran, destina una plana a cada obra pictòrica: el lector ha de reconèixer el quadre original a través de les modificacions que l'il·lutrador insereix a l’obra. Willy, el mico protagonista d’aquest i d’altres contes de Browne, es dedica a pintar en un bloc de dibuix i cada plana que arrenca del bloc és una recreació d’un quadre famós, on ell sempre hi és present per donar el toc divertit. Trobem versions de quadres de grans pintors com Jan van Eyck, Botticelli, Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, Rafael, Goya, Millet, Hopper, Jan Vermeer...
El llenguatge és molt senzill i està clarament supeditat a fer de suport de la imatge, recaient en aquesta el pes de l’àlbum.
El llibre es tanca amb una plana desplegable on podem admirar els quadres originals en els quals s’ha basat l’autor per fer el llibre. També ens ofereix un joc visual a través d’altres quadres originals, dels quals apareixen petits detalls dins del seu conte, i que ens obliga a fer una segona lectura per tal de localitzar-los. I no és fàcil!
Llibre recomanat pels amants de la pintura i per a tots aquells que volen introduir els seus fills en aquest art. Àlbum per a mirar, més que llegir, a quatre mans!

MADRECHILLONA

BAUER, Jutta. Madrechillona. Ed. Lóguez, 2001.

ISBN: 84-89804-36-2

Madrechillona narra amb imatges i text minimalistes el esquarterament metafòric d’un pingüí quan de bon matí rep un fort crit per part de la seva mare.
El llibre, de petit format i edició acurada, està narrat en veu del petit pingüí, ja que l’autora ha volgut posar-se a la pell del nen i fer així més creïble la seva reacció interior davant del crit; i, també, perquè el lector infantil pot identificar-se millor amb el pingüí protagonista.
Text i imatge es complementen: si els separéssim, la història quedaria coixa, ja que el text omet aspectes que mostren les imatges. Per exemple, l’expressió dels rostres o l’arribada de la nit a l’última il·lustració –sense text -, amb la qual cosa deduïm que el conte dura un dia exacte.
El text explica els fets de manera concisa, mitjançant frases simples. Per la seva part, la il·lustració és també molt senzilla, gairebé buida, de colors apagats, i serveix per escenificar i complementar –com ja hem dit- allò que el text conta.
Resulta entranyable el retrobament de mare i fill, com la mare viatja cercant els bocins del seu fill i els va cosint per poder-lo finalment abraçar i restablir la seva relació a través del perdó, paraula màgica amb què es tanca el conte.
Molt sovint les mares perdem la paciència, ens enfurismem amb el nostre fill i acabem escridassant-lo. Tanmateix, gairebé mai tenim la capacitat de penediment, de reconèixer que potser no ha estat aquella la millor reacció i de ser generoses demanant disculpes.
No cal dir que l’abraçada final val la pena perquè els ulls d’angoixa i sobresalt del pingüí pintats a la primera pàgina esdevenen feliços i reconfortats a la última.

MI MAMÁ / MI PAPÁ

BROWNE, Anthony. Mi mamá / Mi papá
Fondo de Cultura Económica, 2004.

ISBN: 968-16-7375-1 / 968-16-6443-4

Us presentem dos simpàtics àlbums de l’il·lustrador Anthony Browne, dos llibres complementaris – tot i que l’autor hagi deixat passar cinc anys d’una publicació a l’altra - i potser un tant atípics en el conjunt de l’obra d’aquest reconegut autor, encara que existeix com sempre la intertextualitat a què ens té acostumats (elements que apareixen a d’altres llibres seus i referències culturals diverses: el goril·la, els colors triats pels mitjons, les figures zoomorfes, detalls que es repeteixen, personatges dels contes tradicionals, etc.). Diem atípics perquè desprenen una tendresa un xic exagerada, fet que expliquem pel nen narrador - alter ego de l’autor - i la visiió idíl·lica dels seus pares. Llibres, per tant, que narren unes relacions molt positives i que són un homenatge. Anthony Browne volia regalar-li un homenatge sobretot al seu pare, el record del qual està present a la seva memòria com una persona clau en la seva formació. De fet, la idea de l’àlbum Mi papá surgeix quan l’il·lustrador retroba un bon dia la bata del seu pare. Suposem, d’altra banda, que la seva mare no podia restar en l’oblit i també li devia aquest regal.
Es tracta, doncs, de l’exaltació al llarg d’unes quantes pàgines de les figures del pare i de la mare, pintats sempre amb un somriure i envoltats de lluminositat. Es tracta també d’una enumeració d’habilitats que acaben amb una abraçada final i un “t’estimo” mutu. Ja que parlàvem abans de referències culturals, ens arriscarem afirmant que l’abraçada del nen amb cadascun dels seus pares recorda el famós quadre de Gustav Klimt titulat “El petó”. Compareu la pintura amb les il·lustracions i jutgeu vosaltres mateixos.
Ja hem dit que el pare apareix retratat sempre amb la bata de quadros; per la seva part, la mare queda identificada amb una vistosa bata de flors i cors, una mare que és una supermamá perquè podria haver estat astronauta, una gran ballarina, estrella de Hollywood o una gran “jefa”. El pare, per la seva banda, és un gran ballarí i un cantant excel·lent, a més de jugar fantàsticament al futbol. Un pare que és suau com un osset de peluix i una mare suau com un gatet. I el nen s’ho passa pipa amb tots dos perquè li fan riure d’allò més amb les seves carantoines, tal i com queda palès a la portada dels àlbums. El cap del pare es mostra envoltat de núvols que adopten diverses formes, inclús forma de corona, i a la mare li surten cors vermells per tot arreu. Tots aquests detalls fan l’ullet al lector adult, qui no pot evitar somriure tot fullejant aquests llibres.
Per últim, dir-vos que donen molt joc, ja que amb dues o tres lectures el nen/nena serà capaç de completar les frases – que són per la seva part explicacions dels dibuixos -. També, com que tenim les dues versions, poden participar en la lectura el pare i la mare, cadascun amb el seu respectiu llibre, i acabar sempre amb una abraçada real que escenifiqui la de la il·lustració.

UNA ALTRA COSA

CAVE, Kathryn. Una altra cosa. Il·lustr. Chris Riddell. Edicions Elfos, 2003.

ISBN: 84-8423-153-4

Aquesta història ens presenta a un inusual protagonista anomenat Una altra cosa. L'han batejat així els altres personatges del conte, ja que el veuen diferent i per aquesta raó ell se sent trist i rebutjat. Viu sol en una muntanya molt alta fins que apareix una altra criatura que també es reconeix diferent com ell. A partir d'aquí sorgeix l'entesa i l'amistat.

Aquest llibre advoca per l'acceptació de les diferències entre els éssers humans i utilitza el recurs d'humanitzar els animals d'aquesta història per poder mostrar sentiments i actituds humanes, com la falta de tolerància davant la diferència. El protagonista intenta integrar-se fent les mateixes coses que fan els altres, minimitzant la diferència, però no ho aconsegueix. El nou personatge que entra al llibre és anomenat Alguna cosa perquè també és diferent. En principi el protagonista el rebutja, però quan el fa fora de casa seva experimenta una sensació d'incomoditat que li resulta coneguda: llavors fa acte de presència la tolerància. L'il·lustrador ens mostra la intolerància del protagonista amb il·lustracions ombrejades i sempre de nit, però quan sorgeix la interiorització de la diferència apareix la claror i amb ella l'amistat.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el premi Unesco i serveix als pares i educadors per fomentar entre els infants el respecte i l'acceptació dels altres.

GERMANET A LA VISTA!

GRAY, Kes. Germanet a la vista! 

Il·lustr. Sarah Nayler

Barcelona: Serres, 2003

ISBN 84-8488-088-5

Aquest llibre infantil ens narra en primera persona -a través de la veu i dels ulls de la nena protagonista- la seva visió particular de l'embaràs de la seva mare i el desenvolupament d'un nadó -el seu futur germanet/a- mes a mes.

El llibre juga amb diferents elements per anar introduint la informació més bàsica sobre el procés d'un embaràs i també sobre el creixement del nou nadó. Utilitza la doble pàgina a diferents colors per marcar la diferència entre el que és el creixement en mides entenedores per als infants del desenvolupament d'un fetus i, els canvis que es produeixen en la futura mare i com això afecta la vida familiar. A la vegada utilitza l'original recurs de marcar el creixement del nadó a mesura que les pàgines també es fan més grans, fins a prendre la mida normal del llibre quan ens presenta al nounat. El tema és tractat amb clau d'humor i per tant les il·lustracions que acompanyen al text són divertides i força acolorides, amb un traç delimitat i clar que dóna al llibre un to distès i senzill. Molt recomanable per a nens i pares preocupats per donar explicacions senzilles a fills preguntaires.

DINS DEL BOSC

BROWNE, Anthony. Dins del bosc. Fondo de Cultura Económica, 2004.

ISBN: 968-16-7219-4

Aquest àlbum il·lustrat ens versiona en clau literària i amb protagonista masculí el clàssic de La caputxeta vermella .
Estem davant d’un àlbum amb majúscules, apte per a totes les edats, on coincideixen autor i il·lustrador. Els infants faran una lectura plana del conte de La caputxeta vermella, però s'aniran trobant amb la sorpresa d’una sèrie de personatges d’altres contes amb què el protagonista va topant al llarg del seu trajecte pel bosc. En canvi, els adults ens delectarem seguint les pistes –referències literàries, en aquest cas- que com a bon il•lustrador Browne va deixant en totes les pàgines del conte. Us convidem a descobrir aquells coneguts relats de la literatura infantil amb els quals Browne ens pica l’ullet com a lectors: Alícia al país de les meravelles, Jack i la mongetera màgica, Rínxols d’or, Hansel i Gretel, La bella dorment, El gat amb botes, La Ventafocs, La Blancaneus....
Browne fa ús del color per marcar la realitat del protagonista i, en canvi, utilitza la gamma de grisos i negres per al món de la imaginació. Repareu en el canvi de la mare, trista al començament del conte i exultant a l’última plana quan té tota la seva família: fins i tot sembla que ens vol abraçar!
El llenguatge utilitzat és senzill i són les imatges les que porten el pes de la narració, afegint molta informació.