Símbol editors, 2023.
ISBN: 9788418696220
Segueu amb calma que la representació està a punt de
començar. L'escenari, el pas petit d'un riu (o llac) i les seves ribes. Al
fons, les muntanyes. Se'ns disposa a ser testimonis d'un exercici d'imaginació.
Sí, d'aquells que molts grans hem oblidat generar dintre del nostre dia a dia.
Les germanes Júlia i Ona estan decidides a crear una
presa. El seu germà petit també els hi ajudarà posant una pedra verda ben bé al
centre del mur de pedres. És just en aquest moment quan comencen a passar coses
curioses. Presentant-se com si res, un monstre, un pescador, un vaixell amb un
rei i súbdits i fins i tot pirates que els ataquen es veuran involucrats en la
construcció de la presa. Fins que el Pol decideix recuperar la seva pedra, no
sense abans trencar la quarta paret i fer-nos una mirada.
I és que el Pol, tot i semblar que no, hi és present, té
un paper crucial i que fa que ens interroguem per tot el que passa. És
significatiu que ell sol sigui el personatge de portada que carrega la pedra
verda, símbol del joc i clau per obrir la porta a la seva imaginació.
És real tot el que passa fora d'ell? Ha estat ell qui ha
convidat tots els personatges? Existeix realment, aquest riu? És tot el que
passa fruit de la seva imaginació?
Cal destacar també la darrera pàgina, on veiem com la
quotidianitat d'en Pol ha estat crucial per despertar el seu món imaginari:
objectes, quadres, etc. De fet, ja se les està empescant per generar una nova
aventura.
Ens trobem dins d'una gran història, perquè ens
interroga, ens fa estar insegurs, ens fa endinsar dintre del joc i el món
imaginari. És en aquest procés, quan encara no ho podem reflexionar tot, ens ho
passem bé. El llibre es gaudeix quan encara s'està involucrat en la història.
No podem passar per alt que el ressò d'Allà on viuen els monstres de
Sendak ens arriba clar, així com el de llibres com El rei Jan i el drac i El
capità Jan i els pirates, de Peter Bently i Helen Oxenbury, entre
d'altres.
Quan el Pol ens mira directament sembla que ens digui,
desafiant: «Esteu a la meva mercè imaginativa», o potser: «Ara, si vull, puc
fer que tot això desaparegui o que apareguin més coses.» A la doble pàgina
següent traurà la seva pedra de la presa i aquest fet tindrà conseqüències.
Mariachiara Di Giorgio esclata amb una il·lustració
clàssica on les tècniques es barregen per aconseguir un tot. El seu pas pel món
de la publicitat i el cinema fa que l’artista tingui molt present on es troba
el lector i on cal dirigir la seva mirada. A partir dels seus ocres i colors
tènues lligats a la tradició, podem esbrinar la seva procedència romana, tot i
que l'artista també es formà a París.
La magistral gradació dels colors marca el pas del temps
sense haver de canviar de pla. Com es ressegueixen alguns objectes i altres no,
com ara les pedres, ens fa pensar constantment en el fet real i el fet
imaginari, fent que no puguem sentir que tots els elements estan integrats i
generant-nos dubtes constantment a la psique a partir del fet plàstic.
Podríem parlar de mil coses més, perquè és un llibre
reflexionat literàriament i plàsticament, amb racons secrets per explorar, i
per això magnífic.
Sergi Portela -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada