ABADIA, Ximo. El que no agrada a la guerra
Zahorí Books, 2023.
ISBN: 9788419532695
Ximo Abadía explica que, mentre treballava en l’àlbum Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada (Dibbuks, 2018), la seva mare li va preguntar per què volia reviure un assumpte que havia passat feia tant de temps. La resposta és ben senzilla. Els àlbums d’Abadía no deixen indiferent ningú, sinó que busquen trencar, remoure, commoure i sacsejar la consciència de qui els llegeix. Ho va aconseguir amb Frank, que a més va ser Premi Llibreter 2018, i ho ha tornat a fer amb El que no agrada a la guerra, una edició de Zahorí Books protagonitzada per un tema que, malauradament, està molt present als nostres dies.
L’àlbum esdevé així una enumeració o, més bé, una descripció visual de totes les coses que no li agraden a la guerra, com ara el so dels ocells, els jocs dels infants i el so de les bicicletes; les coses que li molesten i detesta, com per exemple les guitarres, els balls de matinada i el soroll de la maquineta de fer punta, o les coses que l’incomoden, com ara la llibertat. La guerra arriba sense que ningú la convidi i provoca sentiments de por, tristesa, ira o ansietat, especialment en els més petits, que busquen resposta i refugi per trobar seguretat, per això la il·lustració final mostra una visió diferent i esperançadora, ja que, per molt que li molesti, contra totes aquestes coses la guerra mai no pot guanyar (o almenys això volem pensar).
Amb l’estil personal que el caracteritza, a partir del joc amb les tintes planes i la simplicitat cromàtica i formal Ximo Abadia resol encertadament la construcció visual de l’àlbum amb tot un seguit d’imatges simbòliques, amb una estètica certament bel·licista i una personalització de la guerra sempre sense rostre, que generen una obra amb un atractiu gràfic francament sorprenent. Sense didactismes ni moralitats, Ximo Abadia presenta un àlbum ple de complicitats amb el lector adult, que desconcertarà i alhora encisarà els més petits, ja que és una obra per llegir i mirar amb calma i amb la respiració continguda, potser amb companyia, on la il·lustració i el text s’acompanyen i s’amplifiquen, en un passeig pel costat més lleig dels éssers humans.
Clara Berenguer Revert -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada