EL MUSEU PERDUT

SÁEZ, Marina. El museu perdut

MTM Editores, 2022.

ISBN: 9788417165673

Si sou dels que us desapareixen tant mitjons com guants, us serà fàcil identificar-vos amb la protagonista d’aquest àlbum. Quan comences a llegir El museu perdut sembla que sigui el típic recorregut d’obres curioses per comparar amb acudits enginyosos. En realitat, l’edifici desgavellat resulta una excusa idònia per parlar sobre les pèrdues i com ens defineixen i trastoquen la vida.

Les sales del museu comencen mostrant objectes quotidians extraviats amb un to còmic on el text i les imatges s’enriqueixen mútuament. Només a les il·lustracions podem veure la relació de complicitat entre la nena i la mare que l’acompanya. És el text el que ens guia de sala en sala: la de la Paciència Perduda, amb el primer fascicle de totes les col·leccions de quiosc; la de les Esperes, on bufar mentre es refreda la sopa, i el Túnel del Temps Perdut, ple d’e-mails sense llegir i de minuts esperant al metro. A poc a poc descobrim les expressions de curiositat, entusiasme i por de la nena fins que arribem a la sala dels retrats d’éssers estimats, les pèrdues més doloroses, les que a vegades ens fan perdre’ns a nosaltres mateixos.

Marina Sáez, autora integral del llibre, transmet en aquestes pàgines una subtilesa profunda mitjançant una aparença despreocupada. L’estil gràfic captiva, entre tècniques mixtes i digitals de traç dinàmic, lliure, semblant al gargot d’un esbós d’immediatesa vibrant amb pegots de pintura, en ocasions. Una saturació al màxim de la paleta cromàtica contrastada i quasi fluor esquitxa les pupil·les de qui llegeix. Venen ganes d’agafar paper i ceres per imitar-la i fer dansar les línies.

S’aprecia una cura conscient per oferir una diversitat de personatges que fugin d’estereotips, però sense cridar l’atenció, com en altres llibres on queden massa evidents els intents fallits de correcció política, sinó ben integrats en el guirigall formal i colorista del seu món.

És un d’aquells llibres amb tantes capes que es pot recomanar de manera transversal a tots els cicles, i que alimenta aquella sensació gustosa que mai acabes de desgranar-lo del tot.

Rosalía Clemente -Faristol-