Kalandraka, 2021.
ISBN: 9788418558139
L’any 2020 es va celebrar el centenari del naixement de Gianni Rodari, i enguany Kalandraka segueix commemorant l’efemèride amb la publicació d’un recull de contes i poemes d’aquest polièdric autor.
Formalment, la proposta està clarament segmentada: en primer lloc, es troben els set contes que tenen com a protagonista el guardià del radiofar de l’asteroide X.99, i a continuació els quinze poemes que s’aixopluguen sota el títol genèric «Poesies de per riure» d’El Planeta dels arbres de Nadal.
Els relats tenen com a fil conductor els viatges d’exploració que emprèn l’agent X.99, al qual, com es pot veure, se’l coneix pel mateix nom amb què s’ha batejat l’asteroide. Rodari utilitza el recurs del narrador intern (l’agent) que es dirigeix a algú que escolta les seves facècies pretèrites (un periodista), de manera que el lector es mou en dos plans temporals. Amb tot, l’ús del present no se circumscriu al moment de l’entrevista, sinó que l’autor també l’utilitza quan el protagonista rememora el passat, i dota, així, les seves accions d’una immediatesa trepidant. És en aquest joc, per exemple, que el lector s’assabenta que el que conta l’agent X.99 va succeir força temps enrere, fins al punt que la seva mascota, la cabra Renata, que l’acompanya en els seus recorreguts galàctics, ja és morta (i dissecada!) en el moment que es produeix la conversa amb el periodista.
Les situacions tenen la seva lògica interna, i no només perquè els relats s’emmarquen en el gènere de la ciència-ficció, sinó perquè, un cop el lector s’impregna del seu surrealisme manifest, acaben esdevenint contingents, i llavors la realitat quotidiana deixa d’interposar-se.
El destil·lat de l’estil de Rodari i de la seva manera d’entendre la literatura infantil són els seus poemes, cúmul d’abstraccions, de divertiments –amb la paraula o amb el contingut–, d’enjogassaments, d’absurds, en fi, d’exquisides maniobres que conviden a imaginar allò presumptament inimaginable i que susciten la reflexió sobre temes –aquests ben terrenals– que no s’han explicitat però sí suggerit.
La traducció de Duran surt, novament, més que airosa de la brega que ha de suposar treballar amb aquest fabulós material, en un exercici de llenguatge i de reescriptura que aconsegueix preservar l’essència rodariana, el to picardiós inclòs. Quant a les il·lustracions, Delicado torna a mostrar la seva destresa per recrear el fantàstic univers del creador italià, conjugant lirisme –vegeu la de les abelles–, sentit de l’humor, elisions i suggeriments.
Una lectura que, tot s’ha de dir, és exigent, però que ben mediada resultarà fascinant.
Gemma Mulet Cugat -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada