dijous, 25 de novembre del 2021

LA NOIA OCELL

STARK-McGINNIS, Sandy. La noia ocell

Blackie Books, 2020.

ISBN: 9788417552800

L’únic aspecte que m’ha grinyolat de La noia ocell és l’autobiografia manuscrita que acompanya la protagonista arreu i que treu el nas en alguns moments de la novel·la. Primer, perquè al final t’adones que no és un element necessari per al seu desenvolupament i desenllaç, i segon, perquè resulta inversemblant. És una autobiografia escrita en tercera persona i bastant abans que la protagonista fes els onze anys, que és l’edat que té en la història.

La noia ocell, opera prima de l’escriptora nord-americana Sandy Stark-McGinnis, narra la història de la December, una noia òrfena d’onze anys que va de casa d’acollida a casa d’acollida sense acabar de trobar el seu lloc ni d’adaptar-se i amb la idea que un dia fugirà tot volant com un ocell, tal com afirma la seva autobiografia i com li augura la cicatriu de la seva esquena, on creu que brotaran unes ales. La vida de la December canvia quan és acollida per l’Eleanor, una dona solitària que, com ella, és una apassionada del món dels ocells. La December és reservada i independent, carregada de pors i de recels cap als altres, però la companyia de l’Eleanor la farà confiar de mica en mica en les persones i l’ajudarà a centrar-se.

La de La noia ocell és una història bonica, amb atractives metàfores i paral·lelismes entre la vida d’ella i la dels ocells, amb punts d’informació sobre diverses espècies d‘ocells i amb un ritme tranquil i suau com el vol d’una au. «Ser una persona és massa complicat. Si ets un ocell, un rèptil o qualsevol altre animal, en canvi, l’únic que has de fer és sobreviure.» Sobresurt especialment la descripció minuciosa del caràcter del personatge i la seva evolució pausada i subtil, sense més sotracs que els seus intents d’emprendre el vol des de les branques dels arbres, cosa que, com a lector, et porta a estimar el personatge i els pocs éssers entranyables que s’agombolen al seu voltant.  

Pep Molist -Faristol-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada