TOM

TORRES, Daniel. Tom

Barcelona. Norma, 1995

ISBN 8479042532

Tots recordem la imatge cinematogràfica del goril·la gegant, al capdamunt de l'Empire State lluitant contra els avions que venen a caçar-lo. Darrera el goril·la apareix un Manhattan a vista d'ocell amb l'imponent edifici Chrysler darrera. La coberta de Tom, l'àlbum creat per Daniel Torres, és un homenatge a aquella aventura de Dong: un gran dinosaure apareix abraçat a l'antena de l'Empire mentre els primers raigs de sol il·luminen els edificis més alts de la Gran Illa. Lluny de la violència de King Kong i d'altres monstres que també van visitar Nova York al cinema, com Godzilla, la mirada de Torres és ingènua, neta i tendra com el propi personatge "un tipus gran, curiós i una mica rondinaire". Tom és un dinosaure que viatja damunt una illa remant amb la seva forta cua. La primera escala de les seves peripècies no podia ser en un altre lloc que a la ciutat de Nova York. Com una guia turística, cada pàgina de l'àlbum és una instantània de la ciutat. Podem veure a Tom pujant per l'estàtua de la Llibertat sobre una aquarel·la que suggereix les desaparegudes Torres Bessones, o la Cinquena Avinguda, o l'edifici Flatiron, una doble pàgina ens descobreix l'entrada al port, una altra un Central Park cridaner. Estampes d'un déjà vu. Els escenaris als que recorre Torres pertanyen al nostre imaginari. Cents de pel·lícules han fet que reconeixem d'immediat cadascun dels racons de Manhattan. Cada dibuix de Torres ens desplaça a una pel·lícula. Times Square, a la pel·lícula Taxi Driver i la veu de Robert de Niro: "Algun dia una pluja de veritat vindrà i netejarà totes aquestes escombraries dels carrers", per citar un exemple.

Però no és únicament l’atmosfera la que es submergeix en el tòpic novaiorquès, la història de Torres ens mostra una ciutat de ritme trepidant, multicultural i cosmopolita, una ciutat de negocis on hi ha un racó per a l'art atrevit. Tom s'acaba convertint en un afamat artista plàstic gràcies a la intervenció d'un nen i el seu pare, crític d'art, qui qualifica la seva obra, en un acte de sublim megalomania, com pop-art prehistòric.

Daniel Torres, en aquesta primera immersió en l'univers infantil, deixa el retrofuturisme que el va fer famós als vuitanta a les pàgines de la revista Cairo (a les hemeroteques podem trobar la seva inoblidable Opium o les aventures espacials de Roco Vargas). Però manté intactes els recursos estilístics de l'escola valenciana de línia clara, de la que és un mestre. Les il·lustracions són netes i detallistes, amb arquitectures traçades a tiralínies; les composicions equilibrades; els plànols mesurats perfectament combinats, i el treball de color molt harmònic i modulat.

Les aventures de Tom no acaben a Nova York, l’historicista valencià va traslladar l'entranyable dinosaure a les ciutats de París i Els Àngels.

Samuel Alonso Omeñaca

[Revista Bloc]