LA PRINCESA I LA PORQUETA

EMMETT, Jonathan. La princesa i la porqueta

Ed. Maeva, 2013

ISBN: 978-84-15532316

Si creieu trobar en aquest àlbum el clàssic llibre de princeses aneu bastant desencaminats. I és que Clarinela i Cochinela van ser intercanviades en néixer d'una manera una mica peculiar i curiosa, però així va ser.

Clarinela, era una nena preciosa, i Cochinela, una porqueta no tan preciosa, com són els porquets, sense més ni menys, molt graciosos ells però no són com una princesa.

En intercambiar-les, la filla dels reis, Clarinela, acaba en una família molt humil sense fills, i pensen que és cosa d'una fada bona, ja que és el tipus de coses que passen sempre en els contes. Per la seva banda, Cochinela, una petita porqueta, és criada com una princesa, ja que els reis creuen que ha estat un càstig d'alguna fada malvada, ja que és el tipus de coses que passen sempre en els contes.

I d'aquesta forma, Clarinela es converteix en la filla dels grangers i Cochinela en la filla dels reis. Fins que un dia els seus camins tornen a creuar-se, i ocorren aquest tipus de coses que passen tot el temps en els llibres ... o no. Tot pot passar en els contes i en aquest, com heu vist, les coses que podem considerar normals en els llibres de princeses no són exactament les que succeeixen.

Aquest és un llibre aparentment clàssic, de princeses, castells, reis i alguna fada que no acaba d'aparèixer, però Jonathan Emmett aconsegueix donar-li la volta i posar-li un toc modern i subversiu.

En resum, és un conte divertit amb molt d'humor. També podeu veure la part pedagògica i, fins i tot, la de crítica social. De vegades, no per tenir més coses i ser una princesa, s'és més feliç. Clarinela, vivint en una família molt humil és molt feliç amb els seus contes, els seus pares i els seus amics.

El final li dóna una mica la volta als contes clàssics de princeses, no és un conte amb un final tradicional. però sí amb final feliç!

L'il·lustrador argentí, Poly Bernatene, li dóna aquest aire modern, jugant molt amb les perspectives. Es tracta d'il·lustracions amb molt de color i divertides com el text. L'estructura és variada: a doble pàgina, en una pàgina, en vinyetes ... però sobretot per ajudar a explicar la història.

En resum, us convidem a gaudir d'una lectura còmica, d'aventures, princeses i moltes sorpreses com les succeeixen tot el temps en els contes. Ens encanta també perquè remet a altres llibres i contes, motivant així altres possibles lectures.

«Emmett i Bernatene han construït una perfecta recreació d'un conte de fades, amb una prosa corrosiva i unes fabuloses i divertides il·lustracions que alhora enalteixen i qüestionen el gènere» Publishers Weekly

«El perfecte antídot per a nens que han llegit massa llibres de princeses. Un brillant exemple del que pot ser un conte de fades a l'inrevés. Una gran història que recomano amb molt entusiasme »Walking Brains Cells

Us aconsellem que visualitzeu el vídeo on l'autor ens explica i recomana el llibre.

Boolino

CUANDO NACE UN MONSTRUO

TAYLOR, Sean. Cuando nace un monstruo

Ed. Joventut, 2006

ISBN: 8426135641

Història circular molt divertida per deixar de tenir por als monstres que viuen sota el llit. L’autor crea situacions molt divertides i davant de cada una ofereix dues possibilitats diferents per continuar amb la història: si es tria la primera opció mai passa res, però si es tria la segona es crea una nova situació.

ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS

CAROLL, Lewis/DAUTREMER, Rébecca. Alicia en el País de las Maravillas

Edelvives, 2012

ISBN: 978-84-26379696

Un dia avorrit com tants altres, Alícia s'adorm i d'aquesta manera entra al País de les Meravelles de la mà del Conill Blanc. Allà coneixerà la Falsa Tortuga, la Reina de Cors, el Gat de Chester, la Duquessa, el Barretaire Boig o la Llebre de Març, entre molts altres personatges fantàstics amb els quals viurà aventures d'allò més diverses .
Aquest llibre constitueix una joia de la il·lustració. Rébecca Dautremer cedeix la seva imaginació, els seus llapis i pinzells al gran Lewis Carroll. El resultat, insuperable. En referència al text, respecta l'original de L. Carroll on llegim la història d'una petita que es queda adormida i entra en un món de fantasia on la més corda és ella mateixa. Alícia al País de les Meravelles s'allunya molt d'un conte per a nens. En la nostra opinió, la nena és la inspiració de L. Carroll per tractar una història que es desenvolupa entre fantasia i pura lògica i la converteixen en un dels relats més "bojos" de la història de la literatura que, equivocadament, alguns anomenen "infantil". Els textos s'han de rellegir diverses vegades per aprofitar al màxim el contingut i trobar tots i cadascun dels significats que pretenia transmetre l'autor. La meravella de les històries fantàstiques és que cada un li dóna la interpretació que millor li sembla i l'extraordinari de la lògica en aquesta novel·la és que cada diàleg és individual per si mateix. En referència a les il·lustracions, Rébecca Dautremer se surt de la imatge tradicional que tots teníem de la protagonista i els personatges: des de la que va pintar John Tenniel per a la publicació de la història fins a la idealment transformada per Disney. Al final del llibre, hi ha una imatge de la nena protagonista, Alice Liddell, fotografiada per Lewis Carroll. Res més lluny del que fins ara hem vist. Rébecca se centra en aquesta imatge i recrea a aquesta nena petita, morena, de pèl curt, esmunyedissa i amb una mirada enormement expressiva. Les imatges de totes les escenes i personatges de la història estan plens d'un color ombrívol que allunyen Alícia al País de les Meravelles d'un conte per a nens i l'acosta al món dels joves i adults, on el dubte i l'absurd s'enfronten a la imaginació i la fantasia. Amb diversos gestos de complicitat a l'autor, a J. Tenniel i, probablement, a la pròpia il·lustradora, ens trobem amb un treball on la imatge tradicional es barreja amb pinzellades modernes, ja sigui en arquitectura, disseny i, per què no? expressivitat. Tots els personatges i totes les escenes estan carregades de gran emotivitat. La il·lustradora ens ofereix una visió onírica, detallista i poètica.

Es tracta d'una edició de luxe, en format gran i que inclou el text complet i original.

http://loscuentosdebastian.com

A TOTS ELS MONSTRES ELS FA POR LA FOSCOR

ESCOFFIER, Michael. A tots els monstres els fa por la foscor

Ed. Kókinos, 2012

ISBN: 978-84-92750917

Els protagonistes d’aquest àlbum, uns monstres entranyables, tenen por, molta por. Por a que es faci fosc i les ombres de la nit els juguin una mala passada, fent-los imaginar tot d’éssers horribles rondant per l’habitació, de manera que no tenen més remei que amagar-se als armaris i sota els llits de les habitacions infantils. El lector passa una bona estona veient com els pobres monstres intenten superar la por a la foscor per tots els mitjans possibles, sovint sense aconseguir un bon resultat.

Amb un vocabulari molt ric i unes il·lustracions excel·lents, aquest àlbum és ideal per ajudar als més petits a dormir tranquils i a superar la por d’una manera molt divertida, fent-los entendre que els monstres, per molt horripilants que ens semblin a vegades, en realitat són com nens i, com a tals, també tenen les seves pors.

Teresa Ortiz

http://literaturainfantil2013mati.wordpress.com

LA RATETA QUE LLEGIA A L'ESCALETA

Vivim del cuentu. La rateta que llegia a l'escaleta

Baula, 2013

ISBN 978-84-47926688

És ben conegut el conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. Però no és gens conegut La rateta que llegia a l’escaleta!!! I és que el grup de conta contes Vivim del cuentu està reversionant els contes clàssics d’una manera molt simpàtica i divertida. De moment han començat per la Caputxeta Vermella i la Rateta presumida.

A La rateta que llegia a l’escaleta, com que la rateta no és massa presumida el que decideix és comprar un llibre, perquè li encanta llegir! I és clar, es posa a llegir a l’escaleta, com no. Els pretendents, un rere l’altre, l’aniran festejant, però quan una rateta llegeix… és molt més exigent i, més quan demana quin conte s’han llegit o comprat darrerament.

Amb un final feliç i diferent, els vostres fills gaudiran aquest conte de lletra lligada, en molts moments rimat com ja és habitual en els contes clàssics. A més, les il·lustracions de la Marta Munté són encantadores!

Llibre imprescindible en el fons de qualsevol biblioteca!

http://llibrerialaltell.wordpress.com

EL CIELO DE AFGANISTÁN

EULATE, Ana A. de. El cielo de Afganistán

Cuento de Luz, 2012

ISBN 978-84-15503002

Amb el rètol "zona de guerra" apareixen a les notícies l'Afganistan i altres països del món on hi ha conflictes bèl·lics i creiem que només hi ha allà soldats lluitant i matant. Ens oblidem que hi viu gent que porta dècades patint guerres, invasions, enfrontaments. Un poble com l'afganès, amb dones, homes, nens i vells que no es resignen a ser "zona de guerra", que desitgen ser un "país" de pau i de futur. D'això parla El cel de l'Afganistan: una nena ens explica els seus somnis i les seves esperances. Ens convida a conèixer la seva gent, amb afany d'aprendre, treballar i somiar. Una nena que vol omplir el cel de l'Afganistan d'estels de pau.

Ana A. d'Eulate ens commou amb una prosa poètica valenta i sensible. El text ressona amb la seva profunda convicció que un canvi és possible. Ana A. d'Eulate és la fundadora de l'editorial Cuento de Luz i va ser premiada amb la Medalla de Plata per Cos de Núvol.

Les il·lustracions transmeten aquesta força i aquesta esperança. El cel d'ocres i celestes amb núvols blancs que ens conviden a volar com estels. Les cares rialleres i els ulls grans i expressius. La felicitat dels jocs i l'aprenentatge dels nens. El mapa de l'Afganistan transformat en un estel que guia al poble cap a la pau. Sonja Wimmer conjuga mestratge i emotivitat amb els seus llapis, els seus tons pastissos i els seus moments de color, molt significatius. Aquesta il·lustradora va ser premiada amb la Medalla d'Or al Millor Il·lustrador per la Col·leccionista de Paraules.

El compromís de les autores amb el futur de l'Afganistan les va portar a donar tots els ingressos de la seva obra a la Fundació Cometa, que promou projectes educatius en zones en conflicte. Ja han construït una escola a l'Afganistan i estan construint la segona.

http://continentelij.blogspot.com

L'ANT ÉS MEU

JEFFERS, Oliver. L'ant és meu

Andana  Editorial, 2012

ISBN 978-84-93944582

L’Oliver Jeffers no para. Fa dos anys que ens enamorava amb un dels àlbums més divertits de la collita de 2011, Atrapat, i ara ens arriba aquest L’ant és meu, un llibre que combina el seu sentit de l’humor amb un missatge sobre la possessió que farà reflexionar grans i petits. Tot comença quan en Wilfred es troba un ant i decideix que és el seu ant, li posa de nom Marcel i s’inventa tot un seguit de regles que el Marcel, no ens enganyem, acompleix ben bé quan li dóna la gana. Però: és realment el Marcel l’ant del Wilfred? No desvetllarem el misteri que s’amaga darrera d’aquesta pregunta (tot i que segur que els nostres lectors més espabilats ja en coneixen la resposta). Un veritable al·legat a la llibertat. Estima no per posseir, sinó simplement perquè gaudeixes estimant.
Jeffers combina en aquest àlbum els seus característics personatges de cames de pal i expressions minimalistes però molt expressives, amb uns fons on el paisatge de muntanya demostra dues de les seves aficions: la pintura a l’oli i els llibres antics. Jeffers alterna aquests elements (els personatges sobre fons blanc, sobre un paisatge pintat a l’oli, o sobre el que sembla la imatge escanejada d’un dibuix antic), amb l’ús de dues tipografies diferents (una la fa servir per explicar totes les regles que el Wilfred vol que el Marcel compleixi com a bona mascota), i bafarades de diferents colors per fer parlar i pensar els protagonistes.

Qui no conegui Jeffers, s’està perdent un dels joves talents de l’àlbum il·lustrat més interessants del moment. Un autor per compartir, per riure i per reflexionar. No el deixin escapar!

http://llibreriaallots.blogspot.com

T'HO HE DIT 100 COPS!

KESELMAN, Gabriela. T'ho he dit 100 cops!

Destino, 2006

ISBN 978-84-97089999

Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops.

Aquesta obra es va emportar l'any 2006 el XXVI Premi Destino Infantil - Apel·les Mestres i és, sense dubtes, un llibre fantàstic per llegir amb els més petits de la casa i, al mateix temps, jugar amb les paraules: fent rodolins o simplement donant-les la volta cap a baix, com si fóssim peresosos passejant-nos entre les branques dels arbres.

http://llibreriaallots.blogspot.com

PEQUEÑO AZUL Y PEQUEÑO AMARILLO

LIONNI, Leo. Pequeño azul y pequeño amarillo

Kalandraka, 2012

ISBN 8496388255

Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un nou color, cosa que fa que ningú no els reconegui. El plor els torna a la seva forma original, cosa que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir de llavors, jugaran a crear noves games cromàtiques.

Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, hi ha una història en què s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat.

Aquest va ser el primer àlbum creat per l’autor, l’any 1959. Lionni no tenia formació artística, provenia del món de l’economia i de la publicitat.

El naixement d’El Petit Blau i Petit Groc va ser totalment fortuït: un llarg viatge amb tren amb els seus néts, uns paperets de colors, i molta imaginació. Amb els anys s’ha convertit en un clàssic, com molts altres del mateix autor (Frederick, Neda que neda...).

El títol ja ens dóna una pista sobre la naturalesa d’aquests dos “protagonistes”: estan escrits començant amb lletra majúscula, com si es tractés d’un nom propi, la qual cosa ens fa pensar que aquestes dues taques de colors prendran una identitat de “persones”. L’adjectiu “petit” ja ens dóna una pista sobre l’edat dels protagonistes. A la coberta anterior es presenten fonent-se en una abraçada, enllaçats, tant que fins i tot barregen els seus colors. Ens pot permetre fer hipòtesis sobre la trama de la història a través de preguntes: “Com és que s’ajunten?” “Per què aquest tros del mig és de color verd?”.

L’autor fa servir el collage amb imatges abstractes: les taques de colors, de formes irregulars (no són mai idèntiques) representen els personatges, prenen vida. En un principi Lionni va idear la història amb papers de colors, ara en el disseny del conte s’utilitza l’ordinador. Es tracta d’un tipus d’il·lustració que en el moment que va sorgir, era molt innovadora: cal interpretar, donar sentit als colors, a les formes, a la distribució de l’espai. La imatge no ens evoca la realitat, sinó que cal imaginar-la, intuir-la.

Quan l’autor vol transmetre la idea d’ordre, de recolliment, col·loca les taques dins d’una altra de més gran: una taca arrodonida en el cas de les cases dels protagonistes, una de rectangular, fons negre i molt arrenglerades les taques dins d’ella, en el cas de l’escola.

Quan hi ha diversió, desordre, disbauxa, les taques estan escampades per la pàgina.

Quan vol representar moviment, el recorregut del Blau buscant el seu amic, ho fa desplaçant la taca de l’esquerra cap a la dreta, i anant cap a la pàgina següent, utilitzant vàries pàgines i convidant així el lector a passar pàgina per continuar la cerca. En un moment donat canvia el color de fons, del blanc al negre i al vermell: potser el petit Blau comença a estar angoixat? Potser té por?

Quan el veu de lluny el petit Blau està entrant per la vora esquerra de la pàgina i el veu, resplendent, al bell mig: ha arribat a la seva fita, trobar el seu amic.

El joc amb la barreja de colors és l’esperit de l’obra: dels colors bàsics blau i groc al verd, quan es fonen en una abraçada, i després la separació un altre cop i el retorn als colors inicials. Els colors també representen la diferència: els amics són taques de diferents colors, no n’hi ha cap d’igual.

Crítica Mònica Badia i Cecília Lladó

NEDA-QUE-NEDA

LIONNI, Leo. Neda-que-neda

Kalandraka, 2012

ISBN 9788447919734

El Neda-que-neda és un peixet negre que viu tranquil en un racó d’un mar qualsevol. És diferent de tots els altres, però a la vegada és molt especial perquè neda més ràpid que cap altre peix. Un mal dia, una tonyina ferotge s’empassa tots els companys i Neda-que-neda aconsegueix escapar gràcies a la seva velocitat. Molt trist i sol viatja pels mars i coneix indrets preciosos i personatges molt especials.

Finalment, troba un estol de peixets vermells que li recorden els seus amics, i que viuen atemorits en un escull per tal que no se’ls pugui  menjar ningú. El Neda-que-neda té una idea brillant: organitzar-se de manera que, de lluny, semblin un únic peix: junts, en equip, seran més forts i cap peix no s’atrevirà a fer-los mal.

El final del conte és força tancat: es torna a la situació inicial de calma, però havent superat els obstacles (ara ja poden enfrontar-se als perills) i havent perdut els seus companys. Aquesta és una història sobre la importància del treball en equip per vèncer les dificultats.

Si despleguem les cobertes ens apareix davant l’escenari del fons del mar: roques, coralls, algues i un estol de peixets vermells gairebé transparents. Davant d’ells, més avançat que els altres, un peixet de color negre. Aquesta coberta i el títol permeten fer anticipacions sobre el contingut de l’àlbum: de què tractarà la història, com és que hi ha un peixet diferent... Les guardes estan pintades amb aquarel·la quasi transparent, de color blau, cosa que crea un efecte “d’aigua” que fa que ens “submergim” del tot dins la narració.

Crítica Mònica Badia i Cecília Lladó