LIONNI, Leo. Neda-que-neda
Kalandraka, 2012
ISBN 9788447919734
El
Neda-que-neda és un peixet negre que viu tranquil en un racó d’un mar
qualsevol. És diferent de tots els altres, però a la vegada és molt
especial perquè neda més ràpid que cap altre peix. Un mal dia, una
tonyina ferotge s’empassa tots els companys i Neda-que-neda
aconsegueix escapar gràcies a la seva velocitat. Molt trist i sol viatja
pels mars i coneix indrets preciosos i personatges molt especials.
Finalment,
troba un estol de peixets vermells que li recorden els seus amics, i
que viuen atemorits en un escull per tal que no se’ls pugui menjar
ningú. El Neda-que-neda té una idea brillant: organitzar-se de manera que,
de lluny, semblin un únic peix: junts, en equip, seran més forts i cap peix
no s’atrevirà a fer-los mal.
El
final del conte és força tancat: es torna a la situació inicial de calma, però
havent superat els obstacles (ara ja poden enfrontar-se als perills) i
havent perdut els seus companys. Aquesta és una història sobre la importància
del treball en equip per vèncer les dificultats.
Si
despleguem les cobertes ens apareix davant l’escenari del fons del mar: roques,
coralls, algues i un estol de peixets vermells gairebé transparents.
Davant d’ells, més avançat que els altres, un peixet de color negre.
Aquesta coberta i el títol permeten fer anticipacions sobre el contingut
de l’àlbum: de què tractarà la història, com és que hi ha un
peixet diferent... Les guardes estan pintades amb aquarel·la quasi
transparent, de color blau, cosa que crea un efecte “d’aigua” que fa que
ens “submergim” del tot dins la narració.
Crítica
Mònica Badia i Cecília Lladó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada