Yekibud Editores, 2024.
ISBN: 9788412457087
Un bosc frondós de paraules senzilles i, sobretot, ben
travades. Això és el que trobarà el lector en aquest poemari farcit de
metàfores molt visuals i alhora profundes en allò que volen expressar. Posem
només tres exemples que il·lustren el que diem. Al poema III, l’aranya teixeix
al bosc una partitura a l’estiu, que no és res més que els fils que conformen
un telarany. Al poema XVII, Mar Benegas, l’autora del text, defineix la molsa
com l’abric de la terra quan aquesta té fred. I al XXII, es fa al·lusió a un
habitant del bosc, l’escarabat, que és dibuixat amb paraules com un cérvol
volant. La metàfora no pot ser més plàstica.
Aquest llibre de poemes està dividit en tres parts que
resulten complementàries entre si: «Dir un bosc», que mostra poèticament els
elements d’aquest espai natural —arbres que contenen fruits sorgits de flors
diverses, fulles de tot tipus, les llums i les ombres del bosc—; «Ser un bosc»,
que presenta l’essència i la màgia d’aquest espai natural: el riu que baixa
cantant i a vegades rugint per diversos indrets, les cuques de llum —metàfora
de les estrelles— que brillen en el cel del bosc; «Habitar un bosc», en què
trobarem tot tipus de cases i caus d’espècies animals de mida petita, mitjana i
gran.
Cada poema, imprès en lletra de color verd, va acompanyat
d’una il·lustració en to ocre, que està relacionada amb el contingut temàtic
del text, i d’una fotografia a pàgina completa que Ima Garmendia ha fet als
boscos de la seva infantesa, situats al País Basc.
En definitiva, un poemari molt recomanable: poesia,
il·lustració i fotografia es donen la mà per conformar una obra que ens farà
escoltar els sons dels boscos i contemplar aquest espai natural a través de
l’ús sensorial de la paraula.
Moisès Selfa -Faristol-
